L'alcaldessa de Reus, Sandra Guaita (Reus, 1976), respon a un conjunt de preguntes sobre aspectes relacionats amb la més recent actualitat municipal, les línies d'actuació en aquest mandat i les propostes socialistes de les passades eleccions, entre d'altres.
Comencem amb alguns temes d'actualitat. Aquesta setmana ha arrencat el període de prova de la reordenació del trànsit al centre de la ciutat. Què s'espera d'aquesta mesura?
El que s'espera és pacificar la zona del centre i fer la vida a la ciutadania més fàcil. No buscant tan sols una mobilitat més sostenible, sinó una ciutat més saludable, i permetent l'accés dels veïns i veïnes que viuen al barri, òbviament, amb total llibertat.
Hi ha una part del veïnat i comerciants de la zona que no acaben de veure amb bons ulls les mesures preses i alguns opinen que hi hauria d'haver més reunions per arribar a un punt d'acord. Durant aquestes setmanes de prova es planteja que hi hagi aquestes reunions obertes que reclamen?
Hem tingut moltes reunions, unes 5 o 6, amb els veïns i veïnes de la zona. El problema no ha estat les reunions amb l'actual govern, sinó que abans probablement no hi havia hagut reunions prèvies.
A la primera trobada la gent estava una mica preocupada per com seria el desenvolupament, però amb les reunions sectoritzades ha anat bé. Després, vam enviar els tríptics informatius a casa. Crec que hi havia molta confusió de la ciutadania perquè o bé no tenien la informació o algú la distorsionava, això ja no ho sé... Tot això s'ha anat parlant amb ells.
Nosaltres sempre estem disposats a continuar tenint reunions -les que facin falta-, però la informació que tenim nosaltres avui és que la gran majoria de veïns i veïnes estan tranquils i informats. Les matrícules ja estan donades d'alta perquè els lectors automàtics les llegeixin correctament i ara continuem amb els "encaixos" que hi ha d'haver en aquest inici de proves.
Tal com heu defensat en les darreres setmanes, per fer front al cost de la vida i transformar la ciutat de Reus, les ordenances fiscals i impostos de cara al 2024 -ja inicialment aprovats- han vist experimentat un increment. Com afronta i afrontarà el govern el descontentament popular que s'ha generat amb aquesta decisió?
En primer lloc, respectar a la gent que es vol manifestar i es manifesti i que digui el que consideri oportú.
Hem tingut reunions amb diverses entitats comercials i veïnals i diversos actors referents a les ordenances. Volem treballar amb la voluntat d'escolta activa des del primer dia, però també l'exercici d'escolta activa és amb la ciutadania que es va manifestar al maig i va decidir que volia un nou govern amb un tarannà diferent, que activés la ciutat des d'un primer moment. Veníem aquí a fer feina, no a quedar-nos igual que estàvem.
Ens devem a l'escolta activa de la ciutadania que es manifesta al carrer, però també a aquella escolta activa de la gent que va decidir que jo fos l'alcaldessa i tinguéssim un govern progressista a la ciutat.
Hi ha marge de negociació i canvi fins a l'aprovació definitiva dels pressupostos i ordenances fiscals al desembre?
Hem presentat els pressupostos i ordenances que pensem que s'havien de portar a Ple. A partir d'aquí, la ciutadania farà les aportacions que consideri oportunes i, quan les tinguem a la mà, s'analitzaran tècnicament si són o no factibles.
En quina situació econòmica es trobava l'Ajuntament, empreses municipals i organismes autònoms inclosos, quan vau arribar a govern al mes de juny? Era l'esperada?
Reus no és un bolet enmig d'un bosc i presenta la mateixa situació que la majoria d'ajuntaments.
Les entitats municipalistes han fet un crit d'alerta: el finançament no està bé. Les portem a una situació límit brutal, que s'ha anat aguantant durant molts anys. Amb la Covid, l'Estat va invertir molt en els ajuntaments, però la situació arriba ara a un punt que és insostenible. Estem compromesos a assumir molta despesa que no està ben finançada.
S'ha volgut vincular deute amb sanejament dels comptes públics. El deute és una cosa i les necessitats de finançament, una altra. Tu pots pagar la hipoteca de casa teva, però pots no tenir diners per omplir la nevera, per exemple.
El deute s'ha de pagar, i s'ha anat pagant fins ara com hagués fet tota persona responsable al capdavant de la ciutat. El problema que té l'Ajuntament de Reus en aquest moment no és un problema de deute, és un problema del pagament ordinari corrent, del que mou Reus dia rere dia: la neteja de la via pública, la presència d'un major nombre d'agents de la Guàrdia Urbana...
Veníem d'un històric en què no es reconeixia la necessitat de finançament dels organismes autònoms i empreses municipals dins del pressupost de l'Ajuntament, i això s'ha d'incloure. Tenir en compte aquesta realitat és una acció de rigorositat i transparència.
De cara a l'any 2024, sembla que no es podrà mobilitzar romanents -excedents de partides pressupostàries-, per tant, s'ha de partir d'un pressupost realista, tant amb les despeses com amb els ingressos. Les Festes de Misericòrdia d'enguany s'han pogut celebrar amb romanents. El més probable és que l'any vinent això no es pugui fer.
Pel que fa al Pla d'Acció Municipal (PAM), que es troba en plena fase de votació per part de la ciutadania, m'agradaria destacar algunes propostes que van sorgir als tallers previs i que han estat directament descartades sense especificar si ja estan dins del primer esborrany del PAM.
La creació d'un regidor/a de proximitat, tal com s'especifica al document de les sessions participatives del PAM, no va "alineada" al criteri tècnic polític estratègic de ciutat.
Nosaltres tenim la regidora de Relacions Ciutadanes, que és la persona de lligam amb els barris. Per tant, aquesta figura està ja generada.
La posada en marxa d'una línia d'autobusos que faci un recorregut pel perímetre de Reus (Carrefour, tanatori municipal, Santuari de Misericòrdia, avinguda dels Països Catalans...) també ha estat descartada perquè no va "alineada" al criteri tècnic polític estratègic de ciutat.
L'increment en la partida pressupostària de Reus Transport ve alineat en la millora de les freqüències i de les línies d'autobusos. Per tant, està incorporat.
O sigui, hi ha observacions de la ciutadania al PAM que ja estan incorporades en altres propostes. És a dir, la voluntat és la mateixa, però la redacció de la proposta és diferent.
S'està treballant amb rigorositat per determinar si, per exemple, aquesta línia de bus en concret ha de ser justament per fora o s'ha d'oferir d'una altra manera. Cal assenyalar que moure d'un lloc a l'altre un bus té un impacte brutal en tot el seu circuit.
Un altre tema que va sorgir en aquests tallers als centres cívics és la sensació d'inseguretat a la zona de la plaça de la Llibertat i el parc Sant Jordi. Hi ha actuacions concretes en aquesta zona de la ciutat?
Hi ha actuacions globals i amb una visió transversal de tota la ciutat.
A banda de l'increment del nombre d'agents de la Guàrdia Urbana -l'any 2024 n'hi haurà 10 més-, s'ha de fer la coordinació amb Mossos d'Esquadra. S'està treballant per tenir una relació bilateral amb la Guàrdia Urbana amb l'ús d'aplicatius mòbils, per exemple, o per millorar l'urbanisme per donar la sensació de seguretat amb mesures com l'enllumenat.
Una cosa és la inseguretat com a tal i una altra cosa és la sensació d'inseguretat. Tu pots passar per un carrer que no passa res, però està tot a fosques i la teva sensació és que aquella via és insegura, encara que no hi hagi ningú i que no t'hagi de passar res.
Continuem amb una altra acció descartada del PAM perquè "no és viable econòmicament", que alhora va ser una de les propostes del PSC presentades en la darrera campanya electoral. No tornarà a la ciutat el Centre d'Arts Escèniques de Reus (CAER) en aquest mandat?
Estem treballant en una direcció teatral única. Quant a la figura del CAER, quan vam fer la roda de premsa els socialistes en campanya, ja vam dir que no havia de per què ser un CAER 2, sinó que el que volíem era tenir una coordinació teatral que, a més, arribés als sectors de la formació i l'educació. Per tant, com a CAER, no, com a concepte, sí.
Seguint aquesta línia... fem ara un breu repàs d'algunes actuacions que el PSC havia portat a les eleccions del mes de maig per saber si estan contemplades encara dins l'acció de govern.
La Casa de la Festa a l'edifici de l'avinguda del Carrilet on l'anterior govern volia traslladar el mercat.
Ara s'està desenvolupant tot el projecte urbanístic del Mercat del Carrilet, que es queda on està, i de la zona annexa. Un cop estigui això aclarit, que és el primer pas, s'estudiarà què fer amb la nau de l'avinguda, un immoble que ara per ara és de Reus Mobilitat i Serveis.
El Gaudí Park a la zona oest de la ciutat.
Una de les accions recollides al PAM és la descarbonització de la ciutat, que els nivells de CO₂ que emetem els absorbim. Això les ciutats ho fan amb espais verds.
S'està estudiant com dissenyem un gran espai que ens serveixi d'absorbidor de CO₂ i que alhora, serveixi per desenvolupar activitats esportives i esdevingui element de promoció de ciutat.
Ara s'estan començant les actuacions per veure com encarrilem tot això. De fet, mantenim converses amb la càtedra de la URV que treballa temes de descarbonització.
Ja en aquest mandat s'ha parlat del pavelló del Molinet, a tocar de l'Institut Roseta Mauri, però què se sap de l'aposta per crear un complex esportiu multidisciplinari a tocar del Pavelló Olímpic, al sud del municipi?
Ara, de cara al 2024, la proposta és el Molinet, com a espai esportiu i d'ensenyament també per a l'Institut, que s'ha treballat conjuntament amb la Generalitat perquè entenem que ha d'estar cofinançat.
La següent actuació, que serà de cara al 2025, és com es comença a tractar la zona esportiva a la zona sud de la ciutat.
Quant a REDESSA, en quin punt es troba el projecte de l'edifici Cepid 2?
La voluntat és que es faci i es trobi la manera com el financem amb l'objectiu de no fer créixer el deute, o en el cas que s'hagués d'incrementar, no fos de manera substancial. S'estan buscant estratègies amb altres municipis amb l'objectiu de començar a engegar-lo en aquest mandat.
Tirarà endavant la creació del servei dirigit cap al comerç de proximitat, REDESSA COM, proposta socialista a les darreres eleccions?
Probablement, no estarà vinculat directament amb REDESSA, sinó que es gestionarà des de la regidoria de Comerç, però s'hi està treballant.
Una de les demandes principals del sector comercial és l'acompanyament, tant en la creació de nous comerços com en els processos inicials. Així que l'Ajuntament aposta per donar resposta a aquesta necessitat, juntament amb la formació dels emprenedors i emprenedores i la implementació d'estratègies dins la ciutat.
Pel que fa a la visió de la ciutat en gran, fa uns dies us vau reunir amb la Diputació de Tarragona i l'Ajuntament de Tarragona per treballar per impulsar l'àrea metropolitana del Camp de Tarragona. Quins són els primers passos que s'han de seguir per enfortir-la?
Primerament, vam arrencar l'Ajuntament de Reus i de Tarragona perquè pensàvem que som els que ho havíem d'arrencar. No obstant això, creiem que s'hi han de sumar administracions molt diverses, hem parlat ja amb la Diputació de Tarragona i la delegació del Govern de la Generalitat. A més, aquesta setmana tenim reunió amb alguns ajuntaments d'influència de la regió metropolitana.
La Diputació ara ha de preparar un document d'inici del projecte per determinar a nivell més científic i professional quina hauria de ser l'àrea de la regió i en quins aspectes ens podríem centrar. Nosaltres creiem que el transport i els residus són clau i que l'objectiu de tot plegat hauria de ser mancomunar serveis.
Ara ja heu previst trobades amb alguns municipis, quins són?
De memòria... Cambrils, Vila-seca, Salou, Constantí, La Canonja, Tarragona i Valls.
Com és el dia a dia d'un únic govern, però que no deixa d'estar conformat per tres partits polítics, PSC, ERC i Ara Reus?
La relació és bona, l'important és la coordinació. Cada regidoria, independentment del color polític, té les seves autonomies, per això s'han delegat les funcions, i les tinences d'alcaldia intervenen més directament en les àrees i departaments que pengen de sota.
A banda de les específiques entre diferents regidories i de coordinació, cada dilluns tenim reunió de govern, en què es fa un traspàs d'informació constant.
No es mira el color, sinó la transversalitat de la feina, que estigui ben feta i doni resposta a les necessitats ciutadanes.
Al mes de maig de l'any vinent, continua en marxa el judici del cas Innova. En quin punt es troba tot plegat? Quina postura mantindrà l'Ajuntament de Reus com a institució?
De moment nosaltres estem en la mateixa postura que estàvem fa un any. S'han demanat informes externs també per completar la informació, així que pas a pas. Quan les diferents peces vagin a judici, l'Ajuntament decidirà segons criteris òbviament jurídics què es fa.
Governar la ciutat de Reus està sent el que esperava?
La ciutat de Reus és una ciutat molt gran i implica un plus de dedicació extra, i això m'ho esperava. Tenim una ciutat que és molt activa i l'Ajuntament ha de ser molt actiu.
La feina està sent molt intensa, però és que crec que és el que la ciutadania es mereix. Aquí no hem vingut a passar l'estona, hem vingut a treballar al costat dels reusencs i reusenques.
Fora de l'àmbit municipal, l'actualitat política en l'àmbit estatal es troba en un moment clau i força convuls. Quina lectura fa, com a alcaldessa, exdiputada al Congrés a Madrid i socialista, de les negociacions i l'oposició envers la investidura de Pedro Sánchez?
Jo crec que avui dia s'ha agafat molt el relat que qui crida més té més raó i a vegades intenten tenir la raó per la força. Hem d'entendre que s'ha de parlar, s'ha de dialogar, perquè la gent no va sola, no anem sols a cap lloc. La gent té molts problemes en el seu dia a dia i el que necessita són governs que li donin solucions, no que hi hagi més crispació.
El que està passant a Madrid a mi em sembla de vergonya democràtica. Les manifestacions són legítimes fins que arribes a un punt en què vols imposar a l'altre la teva postura. A més, els crits i la violència que les acompanyen no són tolerables.
Jo crec que hi ha qui intenta cridar per distorsionar i no és una cosa tan sols que passi ara a Madrid o a Espanya. Ja heu vist la ultradreta com actua en molts països i lamentablement la dreta a vegades deixa arrossegar-se per aquests crits.
I això portat a Reus, on ha entrat la ultradreta al Ple?
Jo vaig explicar que cada vegada que hi hagi una sortida de to, o una falta de respecte, l'alcaldessa ho dirà. Jo tolero totes les opcions polítiques democràtiques, el que no tolero és que s'utilitzin mentides que venen a distorsionar la ciutat.
L'oposició ha de fer la seva oposició, òbviament crítica, però aquí estem per construir ciutat i no per destruir res. Tothom qui vingui a sumar, benvingut sigui, i aquells que no, ho sento molt, però jo no els donaré cap mena de valor per estar al nostre costat.
