-
Sandra Guaita és l'alcadable del PSC Reus
PSC Reus
Dies enrere, des del PSC Reus es va revelar que l'escollit alcadable a les municipals de l'any que ve, Andreu Martín, ha fet un pas al costat. El seu lloc l'ocuparà l'actual diputada al Congrés Sandra Guaita (Reus, 1976), qui assumeix el repte de recuperar la batllia per als socialistes. "Tenim la voluntat de transformar la ciutat. L'únic que ha canviat és la persona que lidera el projecte", diu sobre la seva nova tornada a la política local.
- Tard o d'hora, tenia previst tornar a la política municipal?
- A la llarga, sí. Vaig deixar de ser regidora fa un any i mig, i ja llavors pensava que no marxava de Reus sinó que seria en una administració diferent, però treballant per a la ciutat, i amb l'objectiu de tornar, al futur. No sé pas de quina manera, però volia tornar, sí. Crèiem que aquest era el moment d'Andreu Martín, perquè és una persona que portava molts anys treballant el projecte i liderant l'equip; probablement, d'aquí un temps hauria pogut ser jo. La seva situació personal ha alterat els plans que teníem.
- El previst és que pugui compaginar la seva activitat Congrés amb la cursa electoral.
- De moment, sí. Fins al mes de maig de l'any que ve compaginaré les dues coses.
- Com es tracten, les necessitats dels municipis al Congrés? Quin pes tenen?
- Quan vaig arribar al Congrés tenia la idea que allà s'hi feia macropolítica, per entendre'ns. Però de seguida em vaig adonar que totes les lleis que s'hi aproven tenen un impacte directe en el dia a dia de les persones de tots i cadascun dels municipis de l'estat. Ara amb els pressupostos, em refereixo a l'increment de les pensions, del 8,5%, que només a Reus beneficiarà més de 20.000 persones. I penso també en el fet que hi haurà més beques per als nostres estudiants, i en l'increment del salari mínim interprofessional. Això impacta en el dia a dia de molta gent. Per això em sento còmoda a Madrid, perquè veig que al final tot fa el seu recorregut i pot ser positiu per a les persones.
- Com a candidata del PSC, què en conservarà de l'estil Martin de fer política?
- El projecte. El projecte és el mateix, perquè ha estat compartit per tots els qui hi participàvem. Tots hi dèiem la nostra i, per tant, ens el sentíem nostre, fèiem aportacions. I els objectius del projecte, lògicament, són els mateixos amb Martín que amb mi. Tenim la voluntat de transformar la ciutat. L'únic canvi que hi ha, en aquest cas, és la persona que lidera el projecte.
- Quines aportacions hi va fer vostè, al projecte, mentre va ser regidora?
- De tota mena, i en tots els àmbits. I ara també n'he estat fent, perquè ni quan vaig deixar de ser regidora em vaig desvincular en cap moment del grup municipal. No he deixat de ser a les reunions del grup municipal. De fet, entre nosaltres dèiem que havíem passat dels sis regidors al ple a set: mitja dotzena al ple i un a Madrid. He volgut ser present en la definició de les mocions, i de les preguntes dels plens.
[blockquote]"Els objectius del projecte, lògicament, són els mateixos amb Martín que amb mi[/blockquote]
- I des de que és candidata, el projecte s'ha ampliat? Hi ha fet noves aportacions?
- La definició del projecte va lligada al programa, i el programa s'està treballant per tal de ser presentat el desembre o el gener de l'any que ve. El programa és important, per a nosaltres, perquè plasma al paper allò que volem fer, i perquè és una guia per als propers anys. Fins a la presentació del programa, doncs, tots anirem fent propostes en els eixos que considerem estratègics.
- El model de ciutat.
- També hi estem treballant, i ho estem fent en paral·lel al programa. El programa conté les propostes concretes, si bé també en té d'estratègiques, i de futur. D'entrada, cal que ens plantegem què volem, on volem arribar.
- En diverses intervencions ha dit que vol que Reus recuperi el lideratge perdut. L'ha perdut pel context de crisi, o ho atribueix al govern?
- Bàsicament al govern. Potser sí, que la crisi ha afectat Reus, però és que per la pandèmia moltes altres ciutats i països, s'han vist afectats. I no obstant això, hi ha municipis que s'han adaptat, que han resistit. Han optat per transformar-se. I nosaltres, a Reus, no ho hem vist així. Hem vist que Reus s'ha aturat. I no és només que ho diguem nosaltres. És que quan ho parles amb gent de fora et diuen "Ostres, és que Reus està grisa".
Aquella ambició que teníem de ciutat, aquelles ganes de Reus de menjar-se el món, no hi són. Crec que l'ambició de ciutat ha desaparegut, i que l'orgull que teníem com a ciutat no hi és; per tant, penso que és estrictament culpa del govern municipal, perquè altres ciutats en la mateixa conjuntura s'han adaptat, s'han transformat, han impulsat projectes. No el critico pas, el model de ciutat del govern, pel fet que no sigui el nostre. Cadascú té el seu. El problema és que pensem que no avancem, que anem d'una banda a l'altra sense una direcció clara.
- Dedueixo que no n'espera gaire, del pla estratègic de ciutat.
- Consti que crec que els plans estratègics són necessaris i útils. El problema que tenim és que pensem que la participació del pla estratègic no ha comptat amb una implicació suficientment contundent de la ciutadania, com per considerar que s'ha consensuat amb tothom, i que la ciutadania sel senti seu.
- Per què?
- Perquè quan anteriorment se n'havien fet d'altres, de plans estratègics, hi havia molta participació ciutadana. Moltíssima, perquè a més la societat civil de Reus és així, sempre s'ha implicat. Un pla estratègic òbviament és necessari, però també és necessari que t'escoltis la gent. Que treballis amb la gent i que la gent defineixi el model de ciutat que cal. I crec que, actualment, el govern se l'escolta poc, la gent. Per tant, tindrem pla estratègic, i tindrà continguts, però no serà pas un pla estratègic amb majúscules.
[blockquote]"Un pla estratègic és necessari, però també és necessari que t'escoltis la gent. I crec que, actualment, el govern se l'escolta poc, la gent"[/blockquote]
- El govern n'ha fet bandera, de la participació ciutadana.
- Sí, de processos n'hem tingut. Però quanta gent s'hi ha implicat, en aquests processos? Estem d'acord que hi hagi processos participatius. Òbviament, pensem que s'ha d'interpel·lar la ciutadania, i que la ciutadania ha de participar. S'ha d'escoltar molt, cosa que aquest govern no ha fet. En tot cas, ha fet veure que escoltava, però no ha escoltat, perquè quan escoltes aportes el que diu la gent. Ha impulsat els pressupostos participatius, o altres projectes que han estat suposadament participatius, com el del Carrilet.
Però miri, les paradistes del mercat i els veïns del barri van recollir 5.000 firmes contra el tancament, i la resposta va ser un procés participatiu per definir suposadament el que volia el barri. I dic suposadament per les preguntes de l'enquesta, que eren curioses. A banda, se'ns va parlar de participacions; participacions no vol dir persones, vol dir unes quantes persones que hi van participar diversos cops. És una evidència que el govern no escolta perquè quan va fer la seva proposta per al Carrilet no va preguntar per la continuïtat del mercat. Va preguntar per altres coses, i no pas pel que estava demanant al barri.
- I què en pensa, de la nova ubicació del mercat?
- Nosaltres ho vam dir. Pensem que és un error. Si vostè parla amb les paradistes i amb els veïns del barri, la gent no entén el canvi. Primer, perquè implica una inversió econòmica que s'hagués pogut invertir abans en el propi mercat. D'aquesta manera s'hagués mostrat que el govern volia arreglar-lo, dignificar-lo. Però el cert és que fa molts anys que no es fa cap inversió, en aquell mercat, ni s'ha fet cap projecte de dinamització, i pensem que de manera deliverada. S'ha fet tot perquè passés d'aquesta manera, i perquè es tanqués el mercat.
Per tant, si no s'ha apostat per aquest mercat durant molts anys, i ara es decideix que hi ha un milió d'euros per fer una altra cosa, tot plegat descol·loca. Els partits del govern van apostar pel mercat del Carrilet per la campanya de les eleccions de 2019, i després van anunciar-ne el tancament. Com que la reacció ciutadana va ser clara, de rebuig, van fer el procés participatiu; però tampoc sembla que en facin cas, perquè volen comprar una nau. I a més, sense informar les paradistes abans. Pensem, a banda, que no s'acabarà fent. És una d'aquelles coses més que veiem ara surt, però que potser queda encallada.
- I del centre de "fitness", què en pensa?
- No és exactament el mateix que el Carrilet. Quant al centre de fitness, al PSC ja vam dir que el projecte havia de ser per fer una piscina municipal. Pública, gestionada directament per l'ajuntament o per una empresa municipal. Això d'ara, el centre de fitness, no és una piscina municipal. Això és una altra cosa. S'ha cedit un terreny municipal a una empresa que es lucra. A més, ja veuríem quins preu hi hauria, per als usuaris. De seguida que se'n va parlar, vam assenyalar que aquest no era el nostre model. Hem vist que un cop va sortir la licitació han sorgit problemes. No sabem si s'ha signat o no. Per això pensem que no es portarà a terme, perquè no s'ha signat.
- Hem repassat projectes de ciutat en què, com a socialistes, discrepen del govern. Però potser hi ha altres qüestions en què sí que hi ha sintonia. En matèria d'infraestructures, posem per cas.
- El nostre projecte en infraestructures ja el teníem clar abans que marxés al Congrés. Treballo com a diputada per a la demarcació, i conec les necessitats de la nostra ciutat. Poso l'exemple de Bellissens. L'estació l'havien reclamada els veïns durant molt de temps, i nosaltres vam voler ser l'altaveu. L'ajuntament, en aquest cas amb bon criteri, va decidir treballar-ho conjuntament, tot aprofitant la nostra posició a Madrid. Treballar conjuntament mai ha estat un inconvenient, per al PSC.
- Anem a les eleccions. Creu que tot es decidirà als barris?
- Per a nosaltres, els barris són primordials, això és així. Entenem les necessitats dels barris, i pensem que els barris han estat abandonats durant anys. En conseqüència, al PSC treballem pels barris, per fer sentir la seva veu, de la mateixa manera que treballem per a tota la ciutat. El que volem, com he dit abans, és que Reus torni estar al lloc que li pertoca.
Abans que en parlàvem, del model de ciutat, en el nostre té cas té molt present els barris. Pensem que fan falta grans projectes per transformar la ciutat, i pensem en el lideratge de la Catalunya sud. Hem estat un referent durant anys, en moltes àrees, com el comerç, la cultura o la sanitat. Hem de ser capaços de treballar per als veïns dels barris, i per donar respostes als seus problemes del dia a dia. I això, ho reitero, ha d'anar acompanyat d'una feina més àmplia per transformar la ciutat.
- Què li diu la gent, quan va als barris?
- Es queixen de la neteja. I no només als barris, sinó al mateix centre de la ciutat. El veïnat considera que Reus està brut. Miri, jo visc a la zona del CAP Sant Pere i el meu barri està brut. A banda, la gent té sensació d'inseguretat. Sé que és quelcom subjectiu, però el cas és que són dues qüestions que cal abordar. Per què? Perquè sortir pel barri a caminar i veure'l brut és molest. Hem de dignificar els barris, en aquest aspecte.
[blockquote]"Pensem que fan falta grans projectes per transformar la ciutat, i pensem en el lideratge de la Catalunya sud"[/blockquote]
- I sobre aquesta sensació d'inseguretat?
- S'hi ha de treballar. No és tant que a Reus hi hagi inseguretat, perquè les dades no són alarmants. Peró sí que hem de fer que els nostres veïns se sentin segurs, perquè la percepció és la que és. És a dir, que si penses d'aquesta manera, per alguna cosa deu ser. Per tant, hem d'aconseguir que se sentin segurs, i això es fa no tan sols amb la policia, sinó amb agents cívics, per exemple, amb un disseny adequat de la il·luminació i de l'enllumenat per evitar zones fosques, de nit. L'arquitectura també pot contribuir a fer una ciutat més segura. Sense necessitat de que tan sols sigui la policia qui tingui una acció directa en aquesta àrea.
- I pel que fa a la neteja?
- La licitació està feta, i les condicions són les que són. Considero que les accions que ens hem de plantejar passen per la conscienciació de la ciutadania. La ciutat és de tots, cal incidir en aquesta idea. Ara bé, si tenim detectats veïns que són incívics de manera reiterada, potser hi hauria d'haver sancions. En tot cas, caldria poder plantejar-se com podem incrementar el servei de la neteja i la recollida de residus de tal manera que la gent noti que la ciutat està més neta.
- Torno a les eleccions. Té la llista preparada?
- És d'hora. Ara encara som en la fase de la definició del projecte. Un cop el tinguem definit, arribarà el moment de decidir qui ens acompanyarà per poder-lo dur a terme. Ara per ara, parlem amb gent de diversos àmbits, amb la voluntat que puguin aportar idees. D'aquesta manera, el projecte no és només del PSC, és un projecte de ciutat.
- De la llista actual en mantidrà algunes peces?
- Els components de l'actual grup municipal al ple són vàlids, i els tinc plena confiança per la trajectòria que han tingut. Confio en el grup, en l'executiva, en la gent del PSC Reus. Torno a dir que la definició de la llista arribarà més endavant, hi haurà gent dins, i fora. I això no vol dir que la gent es desvinculi del projecte. Vol dir que hi posarem les persones que considerem més adequades per al projecte. El més important és que l'actual grup municipal està molt implicat en la definició del projecte per al 2023.
- Línies vermelles, l'endemà de les eleccions?
- Nosaltres sortim a governar; després, això sí, la ciutadania decideix i queda l'escenari que queda. Ja ho veurem, amb qui parlem. Ara bé, una línia vermella la marquem d'inici amb l'ultradreta.
- I pel que fa a possibles aliances?
- Nosaltres treballem per la ciutat i, per tant, quan fem govern serà mirant per Reus. Nosaltres prioritzem ciutat; i escoltarem tots aquells que vulguin remar en la mateixa direcció.
- Els contextos nacional i estatal seran rellevants, a les eleccions municipals?
- La política nacional té un impacte directe en altres eleccions. I òbviament, l'estatal també. Més enllà de pensar en si la posició dels socialistes al govern central ens pot donar o no vots a Reus, el que ens cal és que la gent que potser no ens votaria se'ns acosti, i que ho facin perquè volen un determinat projecte per a la ciutat i s'han sentit interpel·lats per nosaltres.
- Independentistes inclosos?
- No discriminem ningú. Si la gent vota el nostre projecte perquè hi creu, endavant.
- Tard o d'hora, tenia previst tornar a la política municipal?
- A la llarga, sí. Vaig deixar de ser regidora fa un any i mig, i ja llavors pensava que no marxava de Reus sinó que seria en una administració diferent, però treballant per a la ciutat, i amb l'objectiu de tornar, al futur. No sé pas de quina manera, però volia tornar, sí. Crèiem que aquest era el moment d'Andreu Martín, perquè és una persona que portava molts anys treballant el projecte i liderant l'equip; probablement, d'aquí un temps hauria pogut ser jo. La seva situació personal ha alterat els plans que teníem.
- El previst és que pugui compaginar la seva activitat Congrés amb la cursa electoral.
- De moment, sí. Fins al mes de maig de l'any que ve compaginaré les dues coses.
- Com es tracten, les necessitats dels municipis al Congrés? Quin pes tenen?
- Quan vaig arribar al Congrés tenia la idea que allà s'hi feia macropolítica, per entendre'ns. Però de seguida em vaig adonar que totes les lleis que s'hi aproven tenen un impacte directe en el dia a dia de les persones de tots i cadascun dels municipis de l'estat. Ara amb els pressupostos, em refereixo a l'increment de les pensions, del 8,5%, que només a Reus beneficiarà més de 20.000 persones. I penso també en el fet que hi haurà més beques per als nostres estudiants, i en l'increment del salari mínim interprofessional. Això impacta en el dia a dia de molta gent. Per això em sento còmoda a Madrid, perquè veig que al final tot fa el seu recorregut i pot ser positiu per a les persones.
- Com a candidata del PSC, què en conservarà de l'estil Martin de fer política?
- El projecte. El projecte és el mateix, perquè ha estat compartit per tots els qui hi participàvem. Tots hi dèiem la nostra i, per tant, ens el sentíem nostre, fèiem aportacions. I els objectius del projecte, lògicament, són els mateixos amb Martín que amb mi. Tenim la voluntat de transformar la ciutat. L'únic canvi que hi ha, en aquest cas, és la persona que lidera el projecte.
- Quines aportacions hi va fer vostè, al projecte, mentre va ser regidora?
- De tota mena, i en tots els àmbits. I ara també n'he estat fent, perquè ni quan vaig deixar de ser regidora em vaig desvincular en cap moment del grup municipal. No he deixat de ser a les reunions del grup municipal. De fet, entre nosaltres dèiem que havíem passat dels sis regidors al ple a set: mitja dotzena al ple i un a Madrid. He volgut ser present en la definició de les mocions, i de les preguntes dels plens.
[blockquote]"Els objectius del projecte, lògicament, són els mateixos amb Martín que amb mi[/blockquote]
- I des de que és candidata, el projecte s'ha ampliat? Hi ha fet noves aportacions?
- La definició del projecte va lligada al programa, i el programa s'està treballant per tal de ser presentat el desembre o el gener de l'any que ve. El programa és important, per a nosaltres, perquè plasma al paper allò que volem fer, i perquè és una guia per als propers anys. Fins a la presentació del programa, doncs, tots anirem fent propostes en els eixos que considerem estratègics.
- El model de ciutat.
- També hi estem treballant, i ho estem fent en paral·lel al programa. El programa conté les propostes concretes, si bé també en té d'estratègiques, i de futur. D'entrada, cal que ens plantegem què volem, on volem arribar.
- En diverses intervencions ha dit que vol que Reus recuperi el lideratge perdut. L'ha perdut pel context de crisi, o ho atribueix al govern?
- Bàsicament al govern. Potser sí, que la crisi ha afectat Reus, però és que per la pandèmia moltes altres ciutats i països, s'han vist afectats. I no obstant això, hi ha municipis que s'han adaptat, que han resistit. Han optat per transformar-se. I nosaltres, a Reus, no ho hem vist així. Hem vist que Reus s'ha aturat. I no és només que ho diguem nosaltres. És que quan ho parles amb gent de fora et diuen "Ostres, és que Reus està grisa".
Aquella ambició que teníem de ciutat, aquelles ganes de Reus de menjar-se el món, no hi són. Crec que l'ambició de ciutat ha desaparegut, i que l'orgull que teníem com a ciutat no hi és; per tant, penso que és estrictament culpa del govern municipal, perquè altres ciutats en la mateixa conjuntura s'han adaptat, s'han transformat, han impulsat projectes. No el critico pas, el model de ciutat del govern, pel fet que no sigui el nostre. Cadascú té el seu. El problema és que pensem que no avancem, que anem d'una banda a l'altra sense una direcció clara.
- Dedueixo que no n'espera gaire, del pla estratègic de ciutat.
- Consti que crec que els plans estratègics són necessaris i útils. El problema que tenim és que pensem que la participació del pla estratègic no ha comptat amb una implicació suficientment contundent de la ciutadania, com per considerar que s'ha consensuat amb tothom, i que la ciutadania sel senti seu.
- Per què?
- Perquè quan anteriorment se n'havien fet d'altres, de plans estratègics, hi havia molta participació ciutadana. Moltíssima, perquè a més la societat civil de Reus és així, sempre s'ha implicat. Un pla estratègic òbviament és necessari, però també és necessari que t'escoltis la gent. Que treballis amb la gent i que la gent defineixi el model de ciutat que cal. I crec que, actualment, el govern se l'escolta poc, la gent. Per tant, tindrem pla estratègic, i tindrà continguts, però no serà pas un pla estratègic amb majúscules.
[blockquote]"Un pla estratègic és necessari, però també és necessari que t'escoltis la gent. I crec que, actualment, el govern se l'escolta poc, la gent"[/blockquote]
- El govern n'ha fet bandera, de la participació ciutadana.
- Sí, de processos n'hem tingut. Però quanta gent s'hi ha implicat, en aquests processos? Estem d'acord que hi hagi processos participatius. Òbviament, pensem que s'ha d'interpel·lar la ciutadania, i que la ciutadania ha de participar. S'ha d'escoltar molt, cosa que aquest govern no ha fet. En tot cas, ha fet veure que escoltava, però no ha escoltat, perquè quan escoltes aportes el que diu la gent. Ha impulsat els pressupostos participatius, o altres projectes que han estat suposadament participatius, com el del Carrilet.
Però miri, les paradistes del mercat i els veïns del barri van recollir 5.000 firmes contra el tancament, i la resposta va ser un procés participatiu per definir suposadament el que volia el barri. I dic suposadament per les preguntes de l'enquesta, que eren curioses. A banda, se'ns va parlar de participacions; participacions no vol dir persones, vol dir unes quantes persones que hi van participar diversos cops. És una evidència que el govern no escolta perquè quan va fer la seva proposta per al Carrilet no va preguntar per la continuïtat del mercat. Va preguntar per altres coses, i no pas pel que estava demanant al barri.
- I què en pensa, de la nova ubicació del mercat?
- Nosaltres ho vam dir. Pensem que és un error. Si vostè parla amb les paradistes i amb els veïns del barri, la gent no entén el canvi. Primer, perquè implica una inversió econòmica que s'hagués pogut invertir abans en el propi mercat. D'aquesta manera s'hagués mostrat que el govern volia arreglar-lo, dignificar-lo. Però el cert és que fa molts anys que no es fa cap inversió, en aquell mercat, ni s'ha fet cap projecte de dinamització, i pensem que de manera deliverada. S'ha fet tot perquè passés d'aquesta manera, i perquè es tanqués el mercat.
Per tant, si no s'ha apostat per aquest mercat durant molts anys, i ara es decideix que hi ha un milió d'euros per fer una altra cosa, tot plegat descol·loca. Els partits del govern van apostar pel mercat del Carrilet per la campanya de les eleccions de 2019, i després van anunciar-ne el tancament. Com que la reacció ciutadana va ser clara, de rebuig, van fer el procés participatiu; però tampoc sembla que en facin cas, perquè volen comprar una nau. I a més, sense informar les paradistes abans. Pensem, a banda, que no s'acabarà fent. És una d'aquelles coses més que veiem ara surt, però que potser queda encallada.
- I del centre de "fitness", què en pensa?
- No és exactament el mateix que el Carrilet. Quant al centre de fitness, al PSC ja vam dir que el projecte havia de ser per fer una piscina municipal. Pública, gestionada directament per l'ajuntament o per una empresa municipal. Això d'ara, el centre de fitness, no és una piscina municipal. Això és una altra cosa. S'ha cedit un terreny municipal a una empresa que es lucra. A més, ja veuríem quins preu hi hauria, per als usuaris. De seguida que se'n va parlar, vam assenyalar que aquest no era el nostre model. Hem vist que un cop va sortir la licitació han sorgit problemes. No sabem si s'ha signat o no. Per això pensem que no es portarà a terme, perquè no s'ha signat.
- Hem repassat projectes de ciutat en què, com a socialistes, discrepen del govern. Però potser hi ha altres qüestions en què sí que hi ha sintonia. En matèria d'infraestructures, posem per cas.
- El nostre projecte en infraestructures ja el teníem clar abans que marxés al Congrés. Treballo com a diputada per a la demarcació, i conec les necessitats de la nostra ciutat. Poso l'exemple de Bellissens. L'estació l'havien reclamada els veïns durant molt de temps, i nosaltres vam voler ser l'altaveu. L'ajuntament, en aquest cas amb bon criteri, va decidir treballar-ho conjuntament, tot aprofitant la nostra posició a Madrid. Treballar conjuntament mai ha estat un inconvenient, per al PSC.
- Anem a les eleccions. Creu que tot es decidirà als barris?
- Per a nosaltres, els barris són primordials, això és així. Entenem les necessitats dels barris, i pensem que els barris han estat abandonats durant anys. En conseqüència, al PSC treballem pels barris, per fer sentir la seva veu, de la mateixa manera que treballem per a tota la ciutat. El que volem, com he dit abans, és que Reus torni estar al lloc que li pertoca.
Abans que en parlàvem, del model de ciutat, en el nostre té cas té molt present els barris. Pensem que fan falta grans projectes per transformar la ciutat, i pensem en el lideratge de la Catalunya sud. Hem estat un referent durant anys, en moltes àrees, com el comerç, la cultura o la sanitat. Hem de ser capaços de treballar per als veïns dels barris, i per donar respostes als seus problemes del dia a dia. I això, ho reitero, ha d'anar acompanyat d'una feina més àmplia per transformar la ciutat.
- Què li diu la gent, quan va als barris?
- Es queixen de la neteja. I no només als barris, sinó al mateix centre de la ciutat. El veïnat considera que Reus està brut. Miri, jo visc a la zona del CAP Sant Pere i el meu barri està brut. A banda, la gent té sensació d'inseguretat. Sé que és quelcom subjectiu, però el cas és que són dues qüestions que cal abordar. Per què? Perquè sortir pel barri a caminar i veure'l brut és molest. Hem de dignificar els barris, en aquest aspecte.
[blockquote]"Pensem que fan falta grans projectes per transformar la ciutat, i pensem en el lideratge de la Catalunya sud"[/blockquote]
- I sobre aquesta sensació d'inseguretat?
- S'hi ha de treballar. No és tant que a Reus hi hagi inseguretat, perquè les dades no són alarmants. Peró sí que hem de fer que els nostres veïns se sentin segurs, perquè la percepció és la que és. És a dir, que si penses d'aquesta manera, per alguna cosa deu ser. Per tant, hem d'aconseguir que se sentin segurs, i això es fa no tan sols amb la policia, sinó amb agents cívics, per exemple, amb un disseny adequat de la il·luminació i de l'enllumenat per evitar zones fosques, de nit. L'arquitectura també pot contribuir a fer una ciutat més segura. Sense necessitat de que tan sols sigui la policia qui tingui una acció directa en aquesta àrea.
- I pel que fa a la neteja?
- La licitació està feta, i les condicions són les que són. Considero que les accions que ens hem de plantejar passen per la conscienciació de la ciutadania. La ciutat és de tots, cal incidir en aquesta idea. Ara bé, si tenim detectats veïns que són incívics de manera reiterada, potser hi hauria d'haver sancions. En tot cas, caldria poder plantejar-se com podem incrementar el servei de la neteja i la recollida de residus de tal manera que la gent noti que la ciutat està més neta.
- Torno a les eleccions. Té la llista preparada?
- És d'hora. Ara encara som en la fase de la definició del projecte. Un cop el tinguem definit, arribarà el moment de decidir qui ens acompanyarà per poder-lo dur a terme. Ara per ara, parlem amb gent de diversos àmbits, amb la voluntat que puguin aportar idees. D'aquesta manera, el projecte no és només del PSC, és un projecte de ciutat.
- De la llista actual en mantidrà algunes peces?
- Els components de l'actual grup municipal al ple són vàlids, i els tinc plena confiança per la trajectòria que han tingut. Confio en el grup, en l'executiva, en la gent del PSC Reus. Torno a dir que la definició de la llista arribarà més endavant, hi haurà gent dins, i fora. I això no vol dir que la gent es desvinculi del projecte. Vol dir que hi posarem les persones que considerem més adequades per al projecte. El més important és que l'actual grup municipal està molt implicat en la definició del projecte per al 2023.
- Línies vermelles, l'endemà de les eleccions?
- Nosaltres sortim a governar; després, això sí, la ciutadania decideix i queda l'escenari que queda. Ja ho veurem, amb qui parlem. Ara bé, una línia vermella la marquem d'inici amb l'ultradreta.
- I pel que fa a possibles aliances?
- Nosaltres treballem per la ciutat i, per tant, quan fem govern serà mirant per Reus. Nosaltres prioritzem ciutat; i escoltarem tots aquells que vulguin remar en la mateixa direcció.
- Els contextos nacional i estatal seran rellevants, a les eleccions municipals?
- La política nacional té un impacte directe en altres eleccions. I òbviament, l'estatal també. Més enllà de pensar en si la posició dels socialistes al govern central ens pot donar o no vots a Reus, el que ens cal és que la gent que potser no ens votaria se'ns acosti, i que ho facin perquè volen un determinat projecte per a la ciutat i s'han sentit interpel·lats per nosaltres.
- Independentistes inclosos?
- No discriminem ningú. Si la gent vota el nostre projecte perquè hi creu, endavant.
Etiquetes:
