Xavier Graset: 'Tenim necessitat de silenci davant la nostra fragilitat i contradicció'

En un auditori Higini Anglès, del Palau Bofarull, ple de de gom a gom, el jornalista de TV3, Xavier Graset, inicià el Pregó de Setmana Santa de 2024 fent referència al concepte de vulnerabilitat humana, que és la imatge de Jesús de Natzaret crucificat, per passar, després, a l’esclat de vida de la Resurrecció. La necessitat d’un recer espiritual enmig d’un món sobresaturat d’informació, on “sempre estem connectats i no ens escoltem ni a nosaltres mateixos”, que ens condiciona la nostra vida de cada dia, i la fragilitat humana de les nostres contradiccions. 

Graset, definit per ell mateix com un RTV, ‘Reusenc També Vila-secà’, resseguí tota la Setmana Santa reusenca icònica, dels Misteris de totes les confraries o congregacions, “que ens provoquen un impacte personal”, fins als moments singulars com el silenci escruixidor” de les Tres Gràcies, declarada festa patrimonial d'interès nacional, per la Generalitat de Catalunya, el 2010, en acabar la professó de l’Agonia, d’”efecte pertorbador, màgic, una experiència estètica que ens commou”. També féu referència als històrics centurions ‘Bon i Mal Lladre’, amb sengles armadures antiguíssimes, moltes de les quals desaparegudes durant la Guerra del Francès, o la Funció de la Coronació del Senyor, del segle XVI, de cada Diumenge de Glòria, a l’església de la Puríssima Sang, que tant identifiquen la Setmana Santa reusenca.

En un Pregó curull de referències bibliogràfiques, del monjo benedictí de Montserrat, Lluís Duc, el teòleg selvatà mossèn Armand Puig, l’escriptor i musicòleg tarragoní Antoni Batista o del mossèn poeta i activista cultural riudecolenc Ricard Cabré, conjuntament amb les citacions d’altres pensadors o filòsofs europeus, el comunicador vila-secà posà damunt la taula el binomi ‘silenci-foscor’ a què fan referència tots aquests autors, així com de l’angoixa davant de la mort i la necessitat peremptòria de cercar moments de retrobament personal i col·lectiu.

Els sons musicals, de l’ancestral Vexilla Regis reusenc, mentre passa el Crist Crucificat, les passions de Sant Joan o Sant Mateu de Bach, que contrasten amb aquells Divendres Sants d’infantesa, sense música, amb el soroll de les matraques o carreus d’’anar a matar jueus’, o de les marxes militars, també foren records vila-secans d’una altra època. Però el missatge d’esperança i de l’amor, el de l’’Al·leluia’ de la Pasqua de Resurrecció, per damunt de la mort, és el que preval i el que apareix finalment com a vencedor, conclogué un emocionat Xavier Graset. 

L’acte fou presidit per l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas; l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita; el conseller de la Diputació de Tarragona Òscar Sànchez i el clavari de la Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Reus, Joaquim Cabré, qui presentà el pregoner de la Setmana Santa d’enguany.