-
Felt
El dimecres 18 de setembre, un dia abans del concert de The 4Soul a la terrassa del restaurant Rosa dels Vents de Reus del qual us parlava la setmana passada, tindrà lloc en aquest mateix espai la cinquena edició de la festa "Els 80 a glops". A partir de les 7 de la tarda i fins a la mitjanit, un equip de sis discjòqueis, tots relacionats amb LANOVA Ràdio de Reus, us oferiran una magnífica selecció de música d'aquella època. L'excel·lent criteri musical de tots sis garanteix l'èxit de la festa.
He triat Felt per acompanyar aquesta notícia i així aprofito per recomanar-vos també la seva música. M'encanta aquest grup, representatiu del pop britànic dels anys vuitanta, considerat de culte ―malgrat que no va tenir l'èxit que es mereixia― i que ha influenciat moltes altres grans formacions d'aquest estil, com ara The Smiths, The Cure o Belle & Sebastian.
Parlar de Felt és parlar principalment de Lawrence Hayward, un personatge singular, autor d'un munt de cançons brillants i admirador de The Velvet Underground i de Tom Verlaine. Aquest darrer va ser el líder de Television, un grup que va inspirar el nom de Felt a partir de la lletra de la cançó "Venus".
Lawrence va crear Felt l'any 1978 a Birmingham (Anglaterra), i durant els deu anys en què va estar actiu va publicar deu àlbums i deu senzills. Sembla que Lawrence mateix ja havia plantejat inicialment aquesta associació de deus.
En una primera etapa, el nucli principal de Felt estava format per Lawrence i el guitarrista Maurice Deebank, protagonistes del so preciosista del grup. Deebank en va sortir descontent l'any 1985 coincidint amb la publicació del quart àlbum, 'Ignite the Seven Cannons' (Cherry Red, 1985), en el qual van intervenir Robin Guthrie i Liz Fraser ―membres de Cocteau Twins―, ell en la producció i ella com a covocalista de la gran cançó "Primitive Painters".
En una segona etapa, van publicar el treball instrumental titulat 'Let the Snakes Crinkle Their Heads to Death' (Creation, 1986), que resultaria intranscendent. El mateix any també van treure 'Forever Breathes the Lonely Word', considerat el seu millor disc. Els tres anys següents van publicar quatre àlbums més, l'últim dels quals va ser 'Me and a Monkey on the Moon' (1989), que va posar punt final a la seva carrera.
Un cop separats, Lawrence va continuar en projectes com Denim i, més tard, Go-Kart Mozart.
Desconec si els discjòqueis d'"Els 80 a glops" punxaran alguna cançó de Felt, però mentre arribi el dia de la festa hi contribueixo amb "Penelope Tree", un tema que pren el nom de la model icònica del Swinging London.
Bon cap de setmana!
