'Taules que parlen', de Marta Roigé, s'exposa al Palau Bofarull

L'artista reusenca Marta Roigé ha presentat aquest dijous l'exposició 'Taules que parlen' al Palau Bofarull de la Diputació de Tarragona, a Reus. Aquesta mostra està disponible fins al 31 d'octubre i es pot visitar de dimarts a dissabte -excepte festius- d'11 del matí a 1 del migdia i de 5 de la tarda a les 8 del vespre.

Tal com explica l'autora, l'exposició consta d'una selecció de taules parades amb bodegons compostos per objectes quotidians. Aquests objectes no estan seleccionats a l'atzar, sinó que cadascun d'aquests parlen de moments i emocions que ha viscut la reusenca. A més, cada obra conté un text que la complementa i la contextualitza. "M'agrada pensar que el text és una pinzellada més del quadre", apunta Roigé.

No només es poden veure les obres de 'Taules que parlen', sinó que també hi haurà dedicat un espai per a l'exposició 'Absències' -una altra presentació de Roigé feta també amb bodegons-, que ja hauria hagut de ser presentada l'any 2020, però que es va haver d'anul·lar pel confinament. "Absències tracta sobre el desamor, la desil·lusió, i arriba un moment en què aquest sentiment es dilueix i es converteix en amor propi", explica l'autora sobre la transició en les seves dues exposicions, qui ha afegit que es passa de l'"absència al renaixement" i que l'objectiu del canvi és nodrir-se per recuperar la llum pròpia.

A l'acte d'inauguració hi ha assistit el diputat i representant de la Diputació, Eduard Rovira, qui ha valorat molt positivament la feina de l'artista reusenca.

Marta Roigé i el Palau Bofarull

No és la primera vegada que la Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona presenta una exposició al Palau Bofarull. El febrer del 2008, Marta Roigé va presentar l'exposició 'Our daily Bread...' al mateix edifici del carrer de Llovera. Aquesta mostra tractava sobre la "quotidianitat monòtona". Tal com escriu Roigé en el catàleg de l'exposició del 2008, tenia la voluntat de, amb les seves obres, il·luminar el quotidià, dignificar el dia a dia, sacralitzar la quotidianitat i, a la vegada, plasmar la despersonalització i automatització amb les quals ens movem cada dia.