El govern municipal ha elaborat una proposta d'ordenances fiscals per al 2011 que suposa la consolidació de la rebaixa fiscal a Reus. En aquesta ocasió planteja mantenir tots els impostos municipals en els mateixos nivells d'enguany, i s'estén aquest mateix tractament a les taxes. Atesa la no aplicació de l'increment de l'IPC interanual, que a l'agost ja era d'un 1,8%, a la pràctica podem parlar de rebaixa d'impostos més que no pas de congelació.
Serà el segon any consecutiu de rebaixa fiscal per afrontar la crisi, perquè l'any passat ja vàrem decidir congelar la majoria d'impostos municipals de Reus. A l'inici del mandat municipal 2007-2011, quan encara no sabíem que ens cauria a sobre una crisi econòmica tan profunda, ja vam anunciar el compromís de no incrementar la imposició local per damunt de l'IPC, com ja havíem fet en el mandat anterior. El govern que presideixo haurà demostrat així el seu caràcter progressista, en limitar a termes raonables la pressió fiscal sobre la ciutadania durant vuit anys consecutius.
Les novetats de la rebaixa fiscal del 2011 seran l'establiment d'una bonificació per als ciutadans que domiciliïn el pagament de l'IBI, i les bonificacions del 95% per als immobles universitaris i del 50% per als immobles d'institucions públiques dedicades a la investigació, dos objectius clars per a l'impuls del Tecnoparc. D'altra banda, s'eliminen les taxes anteriors sobre l'ús de les instal·lacions de les escoles públiques.
Cal recordar que l'IBI és l'únic impost municipal aplicable a la majoria de ciutadans, en afectar la titularitat de tots els immobles, i que continuen vigents les subvencions del 50 i del 25% de la seva quota per als menors de 30 i 35 anys, respectivament. Una mesura social que cal sumar a les subvencions per a la taxa de guals en els casos de persones grans o amb algun grau de discapacitat, i als ajuts per pagar l'aigua i el rebut de la brossa a persones amb escassos recursos, que van sumar un total de 1.005 en l'exercici 2009.
Davant aquestes propostes, ens trobem que l'oposició principal, a falta de propostes fiscals veritablement alternatives, recupera la lletania que Reus és una ciutat cara. Ja hem fet un pas endavant, perquè fins fa poc deien que era la més cara d'Espanya. O potser era del Món? Una llegenda urbana que fan córrer de manera més descarada que la falsa subvenció municipal als cotxets infantils de famílies estrangeres.
Igual que el preu dels pàrquings municipals és clarament més barat que el d'altres ciutats similars, com qualsevol conductor sap perfectament, Reus no és de les ciutats que apliquen el tipus més alt de l'IBI. El tipus d'aquest impost està un 30'5% per sota del màxim permès i el valor cadastral és molt menor que el d'altres municipis de l'entorn perquè és anterior al boom immobiliari.
Aquesta política impositiva representa un esforç per l'Ajuntament, que també està patint la crisi i la davallada d'ingressos i que, malgrat això, continua apostant per generar activitat i llocs de treball i per garantir-ne en el futur.
Lluís Miquel Pérez i Segura és alcalde de Reus
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics