Esmena
En vec, amb tot el respecte posible, obligat a esmenar-li l’afirmació que vostè fa en la seva replica al comentari que vaig fer al seu article, que entenc que no va esser de cap manera ofensiu.
Em posa vostè a la categoría dels que “s’entesten a diferenciar entre el valor de les distintes vides humanes” i no entenc com ha pogut treure’n aquesta conclusió del que jo vaig escriure.
Per a mi, totes les vides humanes son mes que importants, i el fet de tenir una ideología o una determinada nacionalitat no es a priori res que em provoqui una animadversió especial.
Nomes tinc poca empatia amb tots aquells que, pel fet de sentir-se part d’un determinat col.lectiu (dieulí nació o pàtria), pensen que sempre la culpa de tot el negatiu es “dels altres”, de l’enemic exterior, perquè penso que d’aquesta llavor han sortit el mes grans desastres de la historia
He lleguit Vilar, i com deia a Paul Preston; d’aquest molt especialment les 833 atapeides pàgines del seu darrer llibre publicat. També he lleguit entre moltes altres coses les 388 pàgines de la “Causa General. La denominación roja en España” aquell treball en forma de informe psudojuridic (i certament ben elavorat) en que el Règim guanyador va cuantificar les victimes provocades per allò que en deien “hordas rojas”, dein que 85940.
Pels llibres lleguits, per tota l’informació acumulada, per haber tingut la sort de parlar i comviure amb algún protagonista d’aquells dies i dels que van seguir, en els que masa pocs lluitaven contra l’imposició de la veritat oficial, em vaig atrevir a fer el comentari que sembla que a vostè li ha molestat.
No ho lamento pas, tinc el dret a afirmar que no va esser el mateix la violència revolucionaria,en gran part descontrolada, que el sistemàtic, meticulós, i llarguissim holocaust espanyol (no nomes català) fent servir la controvertida expresió de Paul Preston.
I per acabar, el context es important i trascendental per entendre el perquè de com en nom de la llibertat, de l’anarquisme, socialisme o de qualsevol altra idea progressista es van cometrè actuacions execrables.
I no nomes hem de citar el fet, encara per alguns discutit, que els qui iniciaren els malaurats aconteixaments no foren precisament aquestes forçes pretesament progresistas.
Per entendre algunes d’aquestes actuacions jo tindria l’atreviment de recomanar a tota persona interesada en el tema un petit llibre de l’historiador Xavier Diez publicat a Virus Editorial. El seu titol es: Venjança de classe.Causes profundes de la violencia revolucionaria a Catalunya el 1936”.
Per la seva tranquil.litat, parla només d’aquesta única part de la península que a vostè li preocupa.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics