-
Promoció d'habitatges per part d'una entitat financera
Reusdigital
L’Ajuntament de Reus ha obert tretze expedients administratius per determinar si noranta-quatre pisos buits, propietat d’entitats financeres, estan veritablement en situació de desocupació permanent. Si és el cas, d'acord amb la moció aprovada en sessió plenària, l’Ajuntament instarà les entitats a iniciar accions per a l’ocupació dels habitatges, i, si la situació no es resol, iniciarà els procediments sancionadors previstos en la llei. Els tretze expedients, actualment en fase d’al·legacions, fan referència a tretze entitats financeres diferents.
Si finalitzats els procediments per declarar la desocupació permanent no es resol la situació de l’habitatge, l’Ajuntament podrà obrir, com a últim recurs, procediments sancionadors per una infracció greu de la Llei del dret a l’habitatge, amb multes d’entre 3.000 i 900.000 euros.
En el seu conjunt, la regidoria d’Arquitectura i Urbanisme ha identificat un total de 591 habitatges en possible situació de desocupació permanent -més de dos anys-, propietat d’entitats financeres. I s’han ja iniciat els tràmits per accelerar que els habitatges puguin tornar a ser ocupats.
Els procediments s’han iniciat per aquells habitatges que més s’ajusten a l’actual demanda d’habitatge social de la ciutat: pisos situats a la zona de l’eixample, d’entre 71 i 90m2 de superfície i en estat de conservació correcta. Això suposa els noranta-quatre habitatges, propietat de tretze entitats diferents.
L'Ajuntament ja ha contactat les entitats
Segons ha informat el regidor d’Arquitectura i Urbanisme, Miquel Domingo, l’Ajuntament ha comunicat a les entitats financeres el decret d’inici dels expedients en considerar que els habitatges identificats poden estar en situació de desocupació permanent. El decret afegeix que això és una utilització anòmala de l’habitatge segons la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge, que si es comprova donarà lloc a un requeriment per tal que aquesta situació cessi.
Així mateix, s’informa a les entitats dels programes de lloguer social i de rehabilitació que estan a la seva disposició i se’ls dóna quinze dies per tal que presentin al·legacions. En el cas que les entitats no presentin al·legacions, o que es desestimin, l’Ajuntament declararà la situació de desocupació permanent de l’habitatge, i requerirà al propietari que cessi en la seva actuació en un termini concret. Aquest es, en qualsevol cas, l’objectiu principal de tot el procediment: que els pisos buits es destinin a lloguer social.
L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, ha afirmat que "l’Ajuntament de Reus ha predicat amb l’exemple i ha mobilitzat el seu parc d’habitatges per posar-lo a disposició dels programes municipals d’habitatge social. Facilitar l’accés a la ciutadania a un habitatge digne ha de ser un esforç compartit entre tots els agents implicats".
'No hi ha voluntat política', segons el PSC
El posicionament defensat pel govern municipal contrasta amb les crítiques del portaveu del PSC, Andreu Martín, qui ha assegurat que "no existeix" un veritable desig polític per sancionar els bancs i que per això no s'ha obert cap expedient d'aquest tipus. Miquel Domingo ha respost que abans de posar les multes, ha de finalitzar l'expedient declaratiu perquè, en cas contrari, "s'estaria incomplint la llei".
En la mateixa línia que Martín, s'ha manifestat el portaveu de la CUP, David Vidal, qui ha exigit al govern que posi nom i cognoms a les entitats bancàries i els seus directors, per tal de fer pressió a través de l'opinió pública. "Més enllà dels tecnicismes, hi ha d'haver un canvi de metodologia, per fer que el debat arribi a l'opinió pública i els pressionem de veritat, com fan ells amb nosaltres", ha indicat Vidal.
Per la seva banda, el portaveu d'Ara Reus, Jordi Cervera, s'ha mostrat partidari "d'obrir expedients sancionadors, no que se sancioni directament". Els grups de l'oposició, a excepció del PP, han votat a favor d'una moció dels socialistes que demanava interposar multes i complir els acords adquirits en el plenari del 31 de gener de 2014. Finalment, però, per l'absència d'un regidor, hi ha hagut un empat a vots a favor i contra i el text no ha tirat endavant pel vot de qualitat de l'acalde.
