El nou president de la Generalitat, Carles Puigdemont i Casamajó (el 130è president de la Generalitat, poca broma), va superar aquest diumenge, i amb nota, el debat d'investidura. Va fer un bon discurs, valent (“Ens hi deixarem la pell”, “No ens tremolaran les cames”, “No són èpoques de covards”) i amb contingut (disseny definitiu de les estructures d'estat, plena internacionalització del procés, Banc Central Català, millora d'infraestructures, pla de xoc social...). Un discurs, no s'enganyin, fet amb presses (“He tingut poc temps per preparar-lo”) i forçosament cenyit als acords de Junts pel Sí i la CUP.
Tenia poc marge, però tot i això el va brodar. Estic convençut que molts ciutadans van descobrir ahir que Puigdemont té un bon discurs. I van descobrir sobretot que té també unes rèpliques brillants. Perquè se'ls va cruspir. Amb fermesa i ironia. I molts van descobrir que “ara sí, podem començar” (Turull dixit). Hi ha vida i hi ha procés, encara que ara que ja tenim president veuran com es posa de moda entre els tertulians (preparin-se) allò que “el que ara ens cal és més múscul i menys velocitat”. Ara ve aquesta, de moda, la de dir que hem d'anar més a poc a poc. Donaven el procés per mort però ha revifat (i de quina manera!) i ara el nou argument serà que ens cal menys velocitat. Ens ho diran del dret i del revés, tots els tertulians i analistes. No s'enganyin. De velocitat necessitem la justa i la necessària. La que toqui. I ara en portem. I ahir ho vam descobrir. Vam descobrir que tenim un president ferm (em fa la sensació que ho van descobrir també alguns de casa seva, del seu partit) i vam descobrir també moltes altres coses.
Vam descobrir que hi ha periodistes i mitjans que en comptes d'explicar el que passa resulta que ens expliquen el que a ells els agradaria que passés; vam descobrir que entre els dels Junts pel No hi ha una gran competència a veure qui la diu més grossa (capítol a part els adjectius que Lluís Rabell va dedicar als partidaris del procés: somiatruites i fanfarrons; i aquests són els que han de fer possible el referèndum?) i, què volen que els digui, vam descobrir també (potser és que ara la miro amb uns altres ulls) que Anna Gabriel sap somriure i fer discursos durs amables. I que va fer el millor resum de la jornada: “Preparem-nos per l'embat”, va dir. Té raó.
Xevi Xirgo és director del Punt Avui.
