"Tot va començar com una broma", admet sense embuts l'Elvis reusenc, l'Ariel Santamaria, quan recorda els seus inicis al món de la política. Cansats del fet "que res canviés" i amb el propòsit de sacsejar la vida de la ciutat, un grup de rebels es va decidir a constituir la Coordinadora reusenca independent (CORI), que a les municipals de 2003 va ser "la sorpresa i la revelació" del moment. La formació va aconseguir entrar al consistori als següents comicis, dels quals ara fa una dècada justa. "Allò va ser molt fort i en tinc un gran record, però no va ser gens fàcil. Vam sorgir com a força a alternativa i per fer oposició i crec que vam complir", apunta envoltat de retalls de premsa, cartells i escrits d'aquells dies, que recupera ara per a Reusdigital.cat. El seu projecte va obtenir 1.831 vots.
La complexa relació amb Pérez
"Teníem una ideologia, clar que la teníem. Potser no era tan marcada com la de les forces convencionals, però el nostre objectiu era fer política 'juantxi'", revela. Les grans propostes electorals dels seus integrants, diu, van sorgir de llargues sessions nocturnes regades d'alcohol i farcides amb altres susbtàncies de dubtosa legalitat. "Després de fumar uns 'petes' sortien coses molt grosses", evoca. Ara ja sabem, per tant, com van tenir la pensada de dedicar un parc temàtic a Gaudí, fabricar els Robocops de barri o convertir la plaça de Prim en una pista d'aterratge per a aeronaus, per no parlar del cèlebre follòdrom. "Pensa en els mitjans. Tothom sap de quina corda és El Periódico, o La Vanguardia, oi? Doncs nosaltres érem una redacció com la d'El Jueves", manifesta.
A diferències dels partits grans, la CORI només va disposar d'una mica més de 1.000 euros, aproximadament, per dur a terme la seva primera campanya electoral. "Però ja en vam tenir prou, per donar-nos a conèixer i per liar-la", subratlla. De seguida es va adonar, diu, que la política no és cap joc. "Crec que el Lluís Miquel Pérez mai va acabar de pair bé la nostra entrada a l'Ajuntament", raona. I les sessions plenàries eren dures, "duríssimes". "Pérez i Ortiz eren molt hàbils, als debats. Eren autèntics professionals de la política", assenyala. La relació amb el llavors batlle socialista mai va ser especialment fluïda, cert, però Santamaria creu que tot és perquè "abans d'entrar en aquest món ets una persona, i quan tens poder n'ets una altra de molt diferent", opina.
El relleu cupaire
"Més enllà de la broma, la nostra entrada al ple es va produir perquè hi havia gent que n'estava farta, d'aquell sistema", carrega. La CORI, d'alguna manera, va aglutinar el rebuig a les polítiques establertes i va connectar ja no amb els més joves, sinó amb "els abstencionistes" i amb els votants que "volien castigar el govern". "En el meu cas, jo no podia més amb les obres. Tot eren obres i més obres, Reus estava de cap per avall", segueix. Potser per això la proposta electoral que més va engrescar l'electorat pretenia que, en cas d'assaltar l'alcaldia, "a la ciutat no hi hagués una maleïda obra en els quatre anys de mandat", assegura. "No preteníem canviar les coses, però almenys vam incomodar el govern", celebra amb nostàlgia.
I ara seria necessària, la CORI? "No ho sé pas. Jo no hi tornaria a passar, em penso, perquè ja tenim una edat", confessa. El relleu crític, "en certa manera, el va agafar la CUP". "Per això precisament crec que Ara Reus s'ha equivocat amb l'entrada al govern, perquè pot transmetre que al capdavall ells el que volien era manar", analitza. "I consti que crec que el Cervera s'està movent molt, a la regidoria d'Esports", puntualitza. "Nosaltres, com els cupaires fan ara i amb moltes diferències d'estil, fèiem oposició. Es tractava de fiscalizar la tasca del govern, de preguntar pels detalls, de controlar la seva gestió", descriu. No tot s'ha de descartar, ara bé. "Jo no em presentaré, però sigui qui sigui haurà d'agafar les regnes i presentar-se, si Reus torna a necessitar un partit com la CORI", rebla.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics