-
Partitura del toc anterior al 1936
Les campanes del nostre campanar, Pere Barrufet, Reus, 1953
El vespre de Tots Sants, a partir de les 8 del vespre els Campaners de Reus repicaran manualment el tradicional toc de “pa i nous”, el toc de difunts més sobri, anunciant la vigília del dia dels difunts.
El toc de “pa i nous” s'anomena així en clara referència al so emès per les dues campanes: "la de Sant Jaume es menja el pa i la de Sant Pau trenca les nous", es deia popularment. Era el toc pels difunts de quarta categoria, els de classe social més baixa.
El toc de difunts es feia tradicionalment, abans de la guerra, amb les campanes de Sant Jaume i de Sant Pau, desaparegudes l'any 1936. Des dels anys 40 es tocà amb les actuals campanes de Misericòrdia i de Sant Pau, de diàmetre i característiques similars a les desaparegudes. Aquestes mateixes dues campanes són les encarregades de tornar-lo a fer sonar actualment. El toc consisteix en batallades rítmicament alternes de les dues campanes, amb un moviment final lleugerament accelerat.
L'any 1959 es jubilà el darrer campaner de Reus, que no fou substituït. L'any 2000, 41 anys després, els agrupaments escoltes Misericòrdia i MontsantCim assumeixen voluntàriament i de forma gratuïta la tasca de recuperar els tocs tradicionals de forma manual i es converteixen en els campaners de la ciutat. Des de llavors s'han recuperat els tocs vinculats a la festa major i s'han fet tocs especials en moments concrets. També s'ha recuperat el Toc de Difunts del vespre de Tots Sants, una altra tradició molt arrelada a la nostra ciutat i que també s'havia perdut.
Els campanars han estat tradicionalment molt lligats a la festa de la castanyada i el dia dels difunts. Diu la llegenda que la castanyada nasqué de l'àpat que un campaner i els seus ajudants feien dalt del campanar mentre tocaven el toc de morts durant la nit de Tots Sants: els fruits del temps ben calents per no passar fred durant la llarga nit de treball.
Tot i que aquesta és una festa religiosa, el record i l'adoració als difunts va més enllà de la tradició cristiana i es pot considerar un esdeveniment social i ciutadà.
