-
Una imatge de Tonet Sans
Cedida
El Tonet Sans és un clar exemple de superació personal. El tarragoní, jugador professional de pàdel que competeix al circuit mundial des del 2017, va patir fa uns mesos un ictus que feia preveure que ho tindria complicat per tornar a les pistes. Però lluny d’això, va ressorgir amb més força que mai per seguir a l’elit d’aquest esport i de manera més concreta al World pàdel tour. Com en tot esport de competició, els patrocinadors són del tot necessaris i el Tonet té el suport de grans empreses com la corredoria d’assegurances Fabroker.eu. En la següent entrevista, conversem amb ell dels aspectes més esportius i personals.
Tonet, els darrers mesos han estat molt intensos. Després de l’ictus que vas patir, ha vingut la recuperació, el retorn a les pistes i, tot plegat, ha suposat un cúmul d’emocions, oi?
Sí, no ha estat fàcil tot plegat perquè han estat moltes coses de cop i ha costat gestionar-les. En primer lloc, perquè després de l’ictus et canvia molt la vida, la forma de pensar i la forma de fer. Vaig tenir sort que en aquell moment, quan el vaig patir, estava acompanyat i es va poder actuar amb rapidesa a nivell mèdic. Vaig estar una setmana a l’hospital i, un cop superats els problemes que tenia arran de l’ictus, com ara els de visió, va ser possible tornar a una certa normalitat.
Al final, per la rapidesa de l’actuació i la força de voluntat de seguir, has pogut tornar a les pistes a fer allò que més t’agrada...
Sóc molt feliç de poder tornar a jugar i competir que és allò que m’omple i que necessito. El passat mes de febrer vaig trepitjar de nou una pista de pàdel després de l’ensurt i la sensació va ser molt emotiva. A més, el primer partit després del retorn al circuit de pàdel es va traduir en una victòria.
I d’aquí, de la primera victòria, a seguir viatjant per tot el món, per Brasil, França, Suècia, Portugal o mitja Espanya, defensant posicions al rànquing del World pàdel tour.
El circuit mundial et porta a voltar de manera regular si vols mantenir-te a l’elit d’aquest esport on l’esforç és permanent perquè la competència és constant. Entrenes, competeixes i tornes a entrenar per millorar i seguir competint. T’hi has de deixar la pell per millorar, com en tantes altres disciplines esportives, però si ho vius amb ganes i t’agrada, no et suposa un sacrifici tan immens com sembla des de fora.
Aquest any has disputat 146 partits i has aconseguit 86 victòries, un percentatge molt bo i que et manté, sense problemes, entre els millors del World pàdel tour. Què en destaques, de manera més especial?
El fet de poder seguir competint després de l’ictus és el millor regal que podria tenir, més enllà del nombre de victòries o derrotes, de jugar un partit més bo o d’estar menys encertat. Em reconforta saber que m’he sentit ben acompanyat pels meus en tot moment. També és important que ningú m’ha retirat la seva confiança a nivell esportiu, ni companys de competició ni patrocinadors.
Entre els patrocinadors hi ha la corredoria d’assegurances Fabroker.eu, que fa temps que confien en tu.
Sí, Fabroker.eu han estat en tot moment donant-me suport. És una empresa molt propera, de la ciutat on vaig nàixer, que sempre ha fet coses per la ciutat i s’ha anat expandint. Penso que Fabroker.eu és un clar exemple de creixement i de superació empresarial, formada per gent molt professional i bona gent.
Per tant, la suma del teu treball de superació i del seu treball per créixer, fan un bon tàndem.
Sí. És bo saber que les empreses que et donen suport durant tot l’any tenen aquesta capacitat de creixement derivada de la feina constant i ben feta amb el dia a dia. A mi, personalment, em satisfà molt tenir a Fabroker.eu com a patrocinador. Espero que aquesta relació duri molts anys, mentre em pugui seguir dedicant al pàdel de manera competitiva.
Per cert, has pensat en que faràs d’aquí a uns anys, quan competir ja no sigui possible per edat i et toqui canviar de rol, de ritme i de sistema de vida?
Ho vaig pensar fa molt temps. Per això vaig decidir formar-me abans i vaig estudiar per convertir-me en fisioterapeuta i garantir-me un futur laboral. L’esport de competició va bé mentre el pots fer però has de pensar sempre en el futur a mig i llarg termini. Ara tinc la carrera acabada i el despatx a Barcelona, de manera que quan toqui deixar el circuit de competició tindré el futur laboral garantit i, ni que sigui com a 'hobby' i per manteniment, seguiré jugant però amb altres objectius i no per competir com ara.
