Quan estàs emprenyat i et sens impotent un dels impulsos naturals és donar una bufetada amb la ma plana. Un bon hostión, que diríem. Estem a meitat d’un any en què hem tingut prou coses, acabem de pagar impostos per mantenir molta inutilitat (començant per la corona, que està de gira d’autopromoció),… i penses que queda mig any més per endavant.
Potser és moment d’alleugerir tensió i càrrega emocional, i fotren una amb la ma ben plana mos quedarem més relaxats. Que no mereix una bona ma plana el que no s’investiguen les víctimes del 17-A d’Alcanar, o el Castor? (potser sortirien massa coses i la justícia, si realment fos justa, hauria de fer pagar els culpables, també amb el seu patrimoni como ho ha fet amb els independentistes).
A les nuclears, 10 anys més, i sense simulacres amb població,… o potser li haurem de fotre amb la ma plana si hi ha alguna emergència? (millor que no, és clar, però precisament per si es planteja cal preparar-se).
La xuleria i la prepotència del president de la patronal en referir-se al teletreball i la necessària regulació, és per a fotre-n’hi un parell, amb la ma ben plana. Igual coms als amos de les escoles concertades que ara tremolen per si no els paguen les seves dèries, i diuen que atempten contra la llibertat,… també un bon parell, després d’haver discriminat tants anys; segur que la majoria (l’escola pública, i la concertada mixta ho és majoria) es quedaria ben tranquil·la i satisfeta de posar fi als privilegis.
A qui ja li han fotut en la ma ben plana ha estat la justícia francesa al tribunal d’Ordre Públic, vull dir l’actual Audiencia Nacional, que ha denegat l’extradició de Josu Ternera perquè “l’euroordre té moltes imprecisions, entre les quals la qualificació dels fets i les dates en què es van produir”. Pos ja té prou feina en fer les coses bé, i que deixe de dir tonteries sobre les banderes, i la LGBTI, i de retallar cada cop més els drets, especialment els relacionats amb les llibertats individuals i d’expressió. Com vol donar exemple de justícia si el Consell General del Poder Judicial segueix caducat fa més d’un any? Bé, com es veu, sembla que no hi ha remei en aquest país en que preval la llei de l’embut.
Enguany es compliran 15 anys de l’aprovació de l’Estatut de Miravet, que es va aprovar a les Corts el 2006 (degudament ribotejat pels nacionalistes espanyols que van apostar per la “unidad” més que pel federalisme) i el 18 de juny de 2006 es va aprovar en referèndum. Diumenge passat, el 28 de juny, es van complir els 10 anys del cop d’estat a la democràcia perpetrat pel Tribunal Constitucional, que va fer el joc al PP. Per primer cop una llei aprovada, en vigor i referendada pel poble va ser tombada.
Allí va començar on som ara, però la cosa ve de més lluny. El dia 25 farà 83 anys que va començar la batalla de l’Ebre, i els republicans van defensar les llibertats (obligada memòria històrica i homenatge als herois). El 21 de juliol de 1969 Franco va designar Juan Carlos de Borbó com successor de la dictadura, farà 51 anys. Ma plana als combatents que van perdre la batalla de l’Ebre i a tots els demòcrates. I això encara no s’ha rectificat.
I mentre, també un any de l’incendi de la Ribera, sense solucions clares (bé la solidaritat del poble).
Les escoles, base del futur d’un país, juntament amb la recerca i l’activitat productiva, encara no saben com emprendre el futur curs, Això si, la lliga de futbol ja va, i els turistes ja venen, sense gaires controls (nuls si arriben en tren).
Vistes les coses d’aquesta manera, i davant d’aquestes vergonyes, a més de fotre’ls-hi amb la ma plana (cadascú és lliure de posar les situacions que considere oportunes), potser és qüestió d’avançar pels viaranys llibertaris ja que els governants van a la seva i els partits cada cop més trossejats no atenen el mandat del poble, que és ben clar: llibertat, igualtat, fraternitat.
Tomàs Carot és periodista
