-
L'estacio de Picamoixons i el Pont de la Roixel·la, el 1883 abans de la construccio de l'enllac amb Valls
La creació de la línia coincideix amb la voluntat d'apropar els productes agrícoles de l'interior amb el Port de Tarragona. Tanmateix, les primeres iniciatives per construir aquesta línia van començar força abans, però la convulsa realitat del país amb les guerres carlines i la falta de finançament van provocar que el ferrocarril es fes esperar. L'impuls definitiu va sorgir del ‘Casino reusense’, però segons l’historiador Pere Anguera, el traçat per unir el port de Tarragona amb la plana de Lleida va aixecar de nou polseguera entre Reus i Tarragona ja que la ciutat veïna pretenia que el traçat sortís de Tarragona i passés per Valls deixant de banda Reus. Això, segons un informe de l'època, encaria el projecte i desaprofitava el tram entre Reus i Tarragona ja existent des del 1856, el primer de Catalunya que es va fer fora de l'entorn de Barcelona. Per no deixar Valls aïllat, es va proposar un enllaç a l'alçada d'Alcover que anés a la capital de l'Alt Camp.
Tot i que aquest tram forma part de la línia que va des de Tarragona fins a Lleida, cal tenir en compte que s'han de distingir els tres trams que es van construir en aquesta línia. El primer en fer-se va ser el Reus-Tarragona que es va inaugurar el 1856 i l'últim va ser el de Montblanc a Lleida. Tots tres trams es van fer per empreses diferents, i es van unificar el 1867 sota el nom LRT (Lleida, Reus, Tarragona). El 1884 la companyia LRT (Lleida, Reus, Tarragona), va ser absorbida per Ferrocarrils del Nord per les dificultats econòmiques que travessava la LRT. Els problemes de rendibilitat van ser bastant habituals en la majoria de companyies. Durant la segona meitat del segle XIX es va viure una mena de febre del ferrocarril, amb grans inversions que no van donar el fruit que s’esperava, d'aquí la ràpida desaparició de companyies privades. Un cop acabada la Guerra Civil espanyola, empreses ferroviàries tan importants com Ferrocarrils del Nord o la MZA van integrar-se dins l'empresa pública RENFE, fundada el 1941.
La concessió de la línia de Reus a Montblanc es va fer el 1857 a "Borràs, Canals i Cia.", però no va ser fins el 13 de maig de 1863 que va poder entrar en servei entre la capital del Baix Camp i la de la Conca de Barberà amb 27 quilòmetres i mig. A les obres de construcció del tram de Reus a Montblanc van treballar gent de tota la comarca i van arribar a donar feina a 1226 homes i 168 carros. En canvi, la majoria del material era francès, com a exemple, direm que les travesses venien de Marsella. La inauguració del servei va ser un motiu de joia, especialment pels reusencs de l'època que disposaven de tres trens d'anada i tornada a Montblanc. L'èxit va ser tal que durant el primer any l'utilitzaren 245.136 persones, fet que el situava en sisè lloc de l'estat en la relació de passatgers per quilòmetre. El cost total de les obres realitzades va pujar a 43.625.414,76 rals. Anys més tard, el 1884 es va construir l'enllaç entre la via de Reus a Montblanc amb la de Valls a Barcelona a l'estació de La Plana-Picamoixons, i es va desestimar la possibilitat d'unir Alcover i Valls.
Al llarg de la història la línia ha viscut algunes modificacions a les immediacions de Reus. La primera va ser el 1967, any en què es va clausurar l'estació terme de Reus-Avinguda situada on ara hi ha l'església de Crist Rei, a tocar de la plaça de la Llibertat i que donava servei als trens de Reus a Tarragona i als de Reus a Lleida. A partir d'aquest moment, tot el trànsit ferroviari reusenc s'unificà a l'estació de Reus-Passeig Mata. Però aquesta modificació obligava que els trens que venien de Montblanc i Lleida i havien d'anar cap a Tarragona i Barcelona haguessin de canviar el sentit de la seva marxa a l'estació de Reus. Per solucionar això, el 1990 es va construir un ‘by-pass’ mitjançat un túnel que travessa el nord de la ciutat i que enllaça amb la línia que ve de Falset i Móra a l'alçada del barri Gaudí. També cal assenyalar que el 1976 es va electrificar el tram de Reus a Montblanc dins de tota l'electrificació que es va fer entre Reus i Lleida.
Una de les imatges més espectaculars d'aquesta línia, la trobem al congost de la Riba, entre l'Alt Camp i la Conca de Barberà. Just abans d'arribar a l'estació de Picamoixons, ens trobem amb el pont de la Roixel·la. Un pont de ferro que passa a gran alçada i que permet travessar el riu Francolí, la carretera C-14 de Reus a Montblanc i la T-743 entre Picamoixons i Valls.
La línia s'ha de conformar amb una via única en tot el seu traçat i ha de conviure en més d'una ocasió amb la proximitat del traçat del TAV, de Barcelona a Madrid. Aquesta proximitat arriba fins el punt de poder veure dos encreuaments. Un poc abans de La Plana i l'altre entre Picamoixons i La Riba.
La línia de Reus a Montblanc és una realitat des de fa 150 anys, però ara fa 100 anys, també es va tractar d'impulsar una via prevista en la "Llei de ferrocarrils secundaris i estratègics" entre Reus i Mont-roig, passant per Riudoms i Montbrió, que no es va arribar a fer mai. En canvi, d'altres que avui en dia són una realitat com la línia de Reus a Falset o la seva prolongació fins a Saragossa també es van començar a pensar en aquell moment d'efervescència ferroviària.
