Dimarts, 12 de Novembre de 2024

Afinitats entre CiU i PP

26 d'Abril de 2012, per Sebastià Barrufet

La portaveu d'Economia del Grup Parlamentari Socialista ha afirmat que "ja n'hi ha prou de comèdia. Prou d'aquesta farsa que veiem per part de CiU i el PP". "Algú encara es creu, després de veure les votacions de CiU a Madrid, que no hi ha un pacte entre CiU i PP?". "Estan fent comèdia, i ho veurem amb la nova fotografia entre Alícia Sánchez-Camacho i el President Mas". "És un pacte legítim i democràtic perquè tenen moltes afinitats, però que no ho disfressin de tensió negociadora. No volem més enganys ni més comèdies".

El xicot i la xicota no ho tenen gaire fàcil, perquè al Partit Popular són molt espanyols, de parlar català en la intimitat, de denunciar l'Estatut al Tribunal Constitucional. En canvi, a Convergència i Unió són catalanistes assenyats, de pactar amb tothom per mantenir-se al poder, de confondre el partit amb el país i el país amb el partit. Però, malgrat les diferències que els separen, hi ha una ideologia de fons que els uneix i els atrau irresistiblement: ambdós són de dretes i neoliberals.

Es podrà argumentar que un és catalanista i l'altra espanyolista, d'acord; però, pregunto: quina diferència hi ha entre un catalanista de dretes i una espanyolista de dretes? Quina ideologia els separa? Cap ni una, perquè tots dos tenen els mateixos interessos. O sigui, que els seus, les classes altes, els privilegiats, segueixin fent bons negocis pagant molt poc en concepte d'impostos, alhora que els assalariats i els autònoms paguin una barbaritat d'impostos i pateixin les retallades en sanitat, educació i serveis socials bàsics. A l'hora d'aprovar uns pressupostos al Parlament (per cert, que l'endemà ja estaven desfasats!) l'Artur i l'Alícia van fer públic i notori el seu amor.

Ara bé, tenint en compte la davallada de vots i escons que van patir els neoliberals catalans fa uns quants anys, després de governar amb el suport dels neoliberals espanyols, l'Artur va fer tot el possible per fer entendre que el seu amor polític amb l'Alícia només era de conveniència, que no els unia res més que la urgència d'aprovar uns pressupostos i res més, que no hi havia matrimoni polític ni els unia cap vincle ideològic sagrat. És més, es va atrevir (amb Alícia, asseguda darrera seu) a dir que la seva família política continuaria arribant a acords puntuals tant amb el PSC com amb ERC. Per l'amor de Déu, com es pot tenir tanta barra quan s'acaba de consumar el matrimoni neoliberal, amb els pressupostos encara calents? Però, tanmateix, cal dir que algun incaut s'ho va creure. De fet, l'electorat ja no recordarà res de tot això quan torni a ser cridat a les urnes d'aquí a tres anys.

Tot plegat és d'una barra tan impresentable, tan impressionant, que a Convergència i Unió els hauria de caure la cara de vergonya. On és ara el notari, senyors Mas i Duran?. I aquelles declaracions dient que vostè, senyor president, era independentista? Què se n'ha fet de l'espoli fiscal que pateix Catalunya i d'aquell concert econòmic que vostès aconseguirien si governaven? Tot plegat només era fum electoral, foc d'encenalls.

Potser algú es pensava que els neoliberals catalans, posarien punt i final a l'espoli fiscal que pateix el nostre país? No em facin riure. Aquesta gent només busca el poder pel poder, aferrar-se a la menjadora política per afartar-s'hi durant 23 anys més, com va passar la primera vegada amb el president Pujol. És a dir, convertir la Generalitat en una forma de vida destinada exclusivament a una casta política determinada, una mena de secta política formada per parents, amics, i seguidors fidels, sempre disposats a tot mentre esperen un futur càrrec com a premi pel seu fanatisme sectari.

De fet, a la família de l'Alícia els passa el mateix; però amb l'agreujant que el fanatisme sectari es produeix en l'àmbit de l'Estat espanyol. I compte, perquè no tenen cap vergonya aconseguint vots fomentant l'anticatalanisme a Espanya i després aquí passar per responsables pactant els pressupostos amb Convergència i Unió.

Per tant, i malgrat que el president Pujol s'hagi tornat independentista, visca els nuvis! Felicitats, Artur i Alícia!

(Sebastià Barrufet és periodista).

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (4)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

fernando  07 d'Octubre de 2012

ENORABONA això si que és un periodiste

 

fernando  07 d'Octubre de 2012

ENORABONA això si que és un periodiste

 

Joan Mesaguer   30 d'Abril de 2012

Falsedat

 No es barrut i pocavergonya, es mes que aixó, es que le si veu la "llauna" de dir tantes tonteries com a dit, si es periodiste, no crec que es guanyi la vida en aquets feina. En set anys en malengastat tot el que en tocat i ara volen ser els millors. Quina vergonya que a un que es diu "periodista" pugui escriure tantes tonteries com ha escrit.

Ricard Rosellò  28 d'Abril de 2012

Falsedat

 s'ha de ser barrut i pocavergonya per escriure això,i doncs,com s'enten el pacte entre tres partits,comunistes-independentistes-socialistes,durant els ultims anys,tanta Reuscom a lageneralitat? el Pp no fomenta cap mena d'anticatalanisme enlloc,això,ja se'n encarreguen les esquerres soles ambles seves declaracions de fer-ho,i això de dir sectaris,es una acusaciò totalment fora de lloc,mes venint d'algun acolit als tripartits,que aquests darrers anys,han ajudat a endeutar i malgastar tant la generalitat com l'ajuntament de Reus,pero es clar,es mes facil veure la palla a l'ull aliè,que la biga al propi,oi?