Dijous, 18 d'Abril de 2024
El mes d’abril està farcit de novetats i activitats literàries. Ja fa uns quants anys que, degut a l’allau de presentacions i novetats editorials que s’hi arrepleguen, bastants escriptors prefereixen publicar una mica més tard, lluny de circs mediàtics que tot s’ho mengen.
Són els temps que corren, la societat va tan de pressa que no ens deixa temps per parar, observar i pensar. Tot esdevé immediat i sovint, banal.
Així ens trobem que en el Sant Jordi actual moltes coses ens passen pel davant sense que hi parem la més mínima atenció, com aquells missatges publicitaris que automàticament esborrem del nostre ordinador mental. Algunes informacions perquè no són novetat i altres perquè ens creiem que ja en sabem prou de tot, llisquen davant nostre sense que cap ens interessi de veritat.
Un exemple: el que potser succeeix darrerament amb la publicació de l’obra completa de Xavier Amorós. Enguany se n’ha presentat el quart volum (L’agulla en un paller II) de més de mil pàgines i la majoria correm el risc que davant de tanta informació i tanta pàgina impresa acabem pensant, quins llibres més bonics i més ben editats! i ens limitem a col•locar-los, curosament, a una prestatgeria de la nostra biblioteca particular.
Hauríem de fer tota una altra cosa: llegir, o rellegir, aquests textos. La publicació integral de les obres completes de Xavier Amorós ens permeten redescobrir moltes coses i veure com s’ha forjat la nostra història més recent, com hem arribat als nostres dies, els de l’actual societat reusenca i com venim d’un segle XX molt fosc, sobre tot fins la mort de Franco, data en la qual Amorós tanca les seves memòries. Aquestes ens donen una visió panoràmica, una perspectiva completa dels nostres temps, i del temps del “Reus de l’Amorós”.
En aquest nou volum de memòries hi retrobem episodis que ens recordem com anaven les coses abans de la recuperació de la democràcia i com la manca de llibertats i el desig de reivindicar un nou país produïa catarsis ara incomprensibles. Com ens podríem imaginar ara un recital de poesia com el del I Festival de Poesia Catalana al Price de l’any 1970 on, a l’antic recinte de boxa, s’hi van aplegar 3.500 enfervorits espectadors. Algú es creuria actualment que un recital poètic pot aplegar més de cinquanta o cent persones? És clar que en aquell recital de poesia hi van coincidir Salvador Espriu, Gabriel Ferrater, Xavier Amorós, Joan Oliver, Joan Brossa, Agustí Bartra, Joaquim Horta, Francesc Vallverdú...
Per això resulta interessant rellegir, entre d’altres, l’article “Poesia al Price”, del quart llibre de memòries “Plou, però plou poc”, en el que Xavier Amorós parla del Festival de Poesia de fa quaranta anys, - es va celebrar el 25 d’abril de 1970-, i dóna detalls de la seva coneixença amb els germans Ferrater, el Gabriel i el Joan, de la correspondència i relació que va mantenir amb Salvador Espriu i de com va anar aquesta mítica vetllada poètica en la qual compartí tertúlia i espai amb els seus poetes més admirats.
Seguint el fil de les moltes informacions que ens dóna Xavier Amorós a les seves memòries, ben segur que podem esbrinar el com i el perquè de moltes coses.
