L'horari d'hivern comença la matinada d'aquest diumenge a la Unió Europea, de manera que a les 3 de la matinada caldrà endarrerir els rellotges fins a les 2, en compliment de la directiva comunitària que regeix el canvi d'hora. La mesura pot arribar a representar un estalvi del 5% del consum elèctric en il·luminació a tot l'Estat, equivalent a uns 300 milions d'euros, segons estimacions de l'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia. El 1981 es va aprovar una directiva europea que obliga a canviar l'hora del rellotge dues vegades cada any, l'últim cap de setmana de març i d'octubre.
El 1974, en el marc de la primera crisi del petroli, alguns països van decidir avançar els seu rellotges per poder aprofitar millor la llum del dia i consumir així menys electricitat. La mesura s'aplica de manera regular des del 1981, quan es va aprovar una directiva europea que es va anar renovant successivament cada quatre anys. Des del 2001, quan es va aprovar la Novena Directiva per part del Parlament Europeu i el Consell de la UE, aquest canvi s'aplica amb caràcter indefinit.
La mesura s'aplica de manera indefinida perquè s'entén que "el bon funcionament d'alguns sectors, no només el dels transports i les comunicacions, sinó també altres branques de la indústria, requereix una programació estable a llarg termini", segons assegura el Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç. Segons un estudi encarregat per la Comissió Europea i presentat a l'Eurocambra el 1999, la mesura té impactes positius també en el transport, les comunicacions, la seguretat vial, les condicions de treball, les maneres de viure, la salut, el turisme i l'oci.
La directiva -de compliment obligatori a tots els països de la Unió Europea- estableix que durant l'horari d'estiu, els rellotges s'avancen una hora a partir del darrer cap de setmana de març; mentre que el darrer diumenge d'octubre les agulles s'endarrereixen de les tres a les dues.
Dels 300 milions d'euros en consum d'energia que s'estalvien a l'estat espanyol, 90 corresponen a les llars, el que suposa un estalvi de sis euros per llar, mentre que els altres 210 milions restants s'estalviaran en els edificis del sector terciari i la indústria.
