Dimecres, 03 de Març de 2021

Ball de Valencians, l'origen dels castells

Aquest ball del Seguici Festiu celebra el desè aniversari amb una 'cercavila excepcional' on han convidat els Valencians de Cambrils

24 de Juny de 2013, per Anna Ferran
  • El Ball de Valencians en una de les seves actuacions el dia de Sant Pere

    festesreus.cat

Vestits de blanc, amb un faldellí granat, diversos mocadors i espardenyes. Els dansaires del Ball de Valencians ofereixen cada 29 de juny tota la coreografia completa. Acompanyats amb el so de les castenyoles, convinen ritmes més ràpids i d'altres de lents, creant tota una sèrie de figures, com les estrelles, els molinets o els ponts.

Els pilars i els castells, però, sempre són els moments més esperats i aplaudits de l'exhibició d'aquest element i l'instant culminant es produeix quan l'anxaneta arriba dalt del castell i crida: "Visca lo nostro patró Sant Pere!". Pilar Sanz explica que "des de la Coordinadora sempre comentem que el nostre ball és l'orígen dels castells, però en general la gent no ho sap".

Núria Díez, una de les coordinadores del Ball de Valencians, explica que "abans era un ball d'homes, fins i tot quan es va recuperar a la dècada dels 80 amb Josep Bargalló, però ara són els nens i els adolescents qui el fan". "Els alumnes més petits veuen que els més grans de les escoles hi participen i també volen apuntar-s'hi, és tot un honor", explica Díez fent referència a la formació dels grups. Cadascuna de les tres escoles de dansa coordina un grup de vuit balladors, i és que la coreografia reusenca està pensada per ballar-se en grups múltiples de vuit.

El ball tradicional del Camp de Tarragona

El ball de Valencians és un dels més repetits als seguicis festius dels pobles de les comarques tarragonines. Més d'una trentena de pobles del Camp l'oferien en les seves festes ja que al llarg del segle XVIII, aquesta dansa va escampar-se per les localitats del territori.

Reus és una de les primeres ciutats on es té constància d'aquesta dansa i ràpidament va adherir-se al Seguici Festiu. En aquell temps, el ball tenia una clara vocació de comparsa i destacava per la improvisació i la interactuació amb el públic, cosa que va perdre's quan el ball es va tornar a recuperar a finals dels anys 50.

Com la resta de balls del seguici festiu, va començar a desaparèixer a finals del XIX a causa del desprestigi social de les danses del Seguici Popular. L'esbart del Bràvium va recuperar-lo l'any 1959 i a partir d'aquest moment altres esbarts van ballar-lo fins a passar a càrrec de la Coordinadora de Dansa.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics