Dijous, 28 de Març de 2024

Banc de Reus, 150 anys després del seu naixement

17 de Març de 2012, per Jordi Garcia
  • Document del Banc de Reus

     

  • Lloc on es trobava el Banc de Reus, al raval de Santa Anna

    Jordi Garcia

Ens situem a la segona meitat del segle XIX, una època de gran efervescència econòmica i de grans projectes per tot el país com la millora de carreteres, la fundació d'empreses de serveis i la creació de les xarxes de ferrocarrils. A Reus, per exemple, van néixer companyies de serveis que avui considerem bàsics com el gas amb la fundació de Gas Reusense, el 1864, i de l'electricitat amb l'Electra Reusense de 1897.

També van néixer projectes tan ambiciosos com la Companyia de Ferrocarril de Lleida a Reus i Tarragona, l'any 1867, o el Carrilet de Reus a Salou, el 1887. Però tot i l'aparició d'aquestes iniciatives, cal recordar que la base de la nova indústria de la ciutat era el tèxtil, amb factories tan importants com la Fabril Cotonera amb sis-cents treballadors, o la Canals, Pàmies, Huguet y Cía amb quatre-cents. La tercera factoria en discòrdia era la Sociedad Reusense, la primera en instal·lar una màquina de vapor i coneguda popularment amb un nom que ha arribat fins els nostres dies, el Vapor Vell.

Tot aquest caldo de cultiu es va iniciar en el decenni de 1830-40 amb la desamortització de Mendizábal, que va permetre l'arribada de la indústria moderna al nostre país i va crear la necessitat de finançament per a les noves iniciatives. Fruit d'això, el primer banc en néixer a Catalunya va ser el Banc de Barcelona, fundat el 1844. L'èxit va ser tan gran que no gaire temps més tard obrien sucursals a Reus; el 1846, a Tarragona i a Palma de Mallorca, però la falta de moviment de la sucursal reusenca va provocar que es tanqués el 1848. Així, doncs, Reus es va quedar amb una sola oficina bancària, la del Banc Hipotecari Espanyol.

Les primeres gestions dels impulsors locals per crear una entitat bancària van proposar el nom de Caja reusense, però al gener de 1862 es van acabar decidint que el nom definitiu seria Banc de Reus. Aquesta iniciativa es va veure amb molta eufòria per part de la població reusenca, que va exhaurir totes les accions posades a la venda amb gran celeritat. Els títols del nou banc van anar a parar bàsicament a mans de comerciants i industrials.

El 1856 es va aprovar una llei permetia la creació de bancs locals d'emissió de paper-moneda. Va ser gràcies a aquesta nova legislació que va néixer el Banc de Reus al 1862, dos anys més tard ho feien altres entitats com el Banc de Tarragona, el Banc Balear i la Societat de Crèdit i Foment de Barcelona. Emparat per la llei, el Banc de Reus va emetre bitllets amb un valor d'entre 100 i 4000 rals a partir de 1863, cal recordar que el ral era una quarta part d'una pesseta.

L'emissió de paper-moneda per part del Banc de Reus va arribar fins al 1874, any en què es decidí que el 'Banco de España' seria l'únic emissor, fet que va provocar la queixa de la majoria de bancs. Aquesta decisió va dur greus conseqüències a la majoria de bancs petits que, paulatinament, van ser absorbits pel Banco de España, però el Banc de Reus va aconseguir mantenir-se independent i es va convertir en una societat anònima de crèdit sota el nom de Banco de Reus de Descuentos y Prestamos. Però ja res seria igual i el banc va perdre pes en el món financer. Anys més tard, el nostre banc va passar a ser filial del Banc de Catalunya (1920), però el crack del 29 va provocar la fallida del Banc de Catalunya, el 1931, i el 1935 va ser absorbit pel Banco Hispano-Colonial. Desapareixia, així, el nom de Banc de Reus i l'oficina del raval de Santa Anna passava a denominar-se Hispano-Colonial.

L'Hispano-Colonial era una banc català nascut el 1876 amb l'objectiu de finançar la defensa de les possessions colonials espanyoles, en especial a Cuba i és a partir de 1934 quan comença a fusionar-se amb el Banc Central, procés que acabaria al 1950 amb la desparació total de l'Hispano-Colonial i un nou canvi de nom de l'antic Banc de Reus que, a partir de 1945, passaria a mans del Banc Central. El 1991 amb la fusió del Banc Central amb l'Hispano-Americano es tanca l'oficina del raval de Santa Anna i desapareix tot rastre de l'antic Banc de Reus.

Des de fa poc més d'un any, s'ha reobert el local, reconvertit ara en botiga de roba, després d'estar més de vint anys tancat i de moltes especulacions sobre el seu destí, que fins i tot, va passar per la ubicació d'un Corte Inglés, segons la rumorolgia popular reusenca.

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

reusdigital.cat banc de reus

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

julio  20 de Març de 2012

felicitrats

 gran artícle a veure si en feu un altre aviat!