flavià 29 d'Octubre de 2013
Clar com l'aigua
Son tots els cadells dels que van quedar orfes al morir el franco
Als darrers mesos han aparegut descaradament grups d'extrema dreta en exposicions al públic de material nazi i feixista (com al poble madrileny de Quijorna). També nostàlgics de la dictadura que han perdurat sempre. Al País Valencià diferents grups de Nuevas Generacions, amb la bandera anticonstitucional. La delegada del Govern central Llanos de Luna honorant la División Azul, o sigui, la Falange.
I també diverses declaracions anticatalanes d'un gruix terrible. De Mayor Oreja a Intereconomía, del ministre franquista Utera Molina (sogre del ministre del PP, Ruíz Gallardón); d'Ybarra, Monago, president d'Extremadura; les amenaces d'Esperanza Aguirre; l'ex-ministre del PSOE Corcuera, el regidor de Lleida del PP Pintó, l'alcalde Belloch del PSOE; i el portaveu del govern del PP Rafael Hernando traspassant el milió de morts de la Guerra Civil espanyola a la República legalment votada i constituïda.
L'extrema dreta va fer l'epopeia destructora a la llibreria Blanquera l'11 de Setembre i també els trepitjadors de la bandera catalana. Actes "benèfics i representatius" ens van visitar a Barcelona el dia 12.
Podria continuar, però vull remarcar amenaces, insults, violència, odis continguts durant anys, plantejant operacions bèl·liques, enviaments de forces… Però, encara hi ha més testimonis sortint de nou.
La inoperància del senyor Rajoy, la incompetència del seu govern tolerant i donant suport a aquesta atmòsfera contra els catalans. Què hem fet els catalans? Dir PROU i fer costat al president, que lluita contra l'ofec econòmic, l'atac constant fent lleis per fer desaparèixer els nostres senyals d'identitat.
Un ràpid comentari al 12 d'octubre, la 'gran' manifestació antiindependentista a Barcelona. La discussió de xifres és habitual, passa sempre, Molta preparació mediàtica, autobusos foranis. SEMIFRACÀS. Volen repetir el dia de la Constitució al desembre. Tres dies de festa seguits. Reflexionin organitzadors. Un tema nou que és vell.
Quin paper faran avui el PSC i Unió Democràtica, en aquests moments tan difícils de la política catalana?
Amb la seva actitud, Pere Navarro podria haver anat a la concentració del 12 d'octubre; es tractava d'unionistes sucursalistes. Va dir que, si el President defensava anar cap a la Independència, motivaria que ell es posés al davant en contra del president Artur Mas, d'una manera quasi agressiva.
I el que menys entenc és l'actitud del senyor Duran i Lleida llançant torpedes verbals a la línia de flotació de la política del Molt Honorable president de la Generalitat.
Porto militant quasi quaranta anys a Convergència Democràtica de Catalunya. Sóc independentista des dels 15 anys i vaig tenir la confiança del Molt Honoraable senyor Jordi Pujol, expresident de la Generalitat. Sempre he considerat que Espanya ens ha tractat com un poble vençut.
Senyor Duran: vagi allà on vulgui, a la tercera o a la quarta via o més enllà, podia haver anat també perfectament a la manifestació del 12 d'octubre. No li han de demanar permís per publicar els deutes que els mals pagadors deuen al govern del nostre país; vostè ha demanat permís cada vegada que ens ha tirat un torpede a la política del nostre president?
La resposta és òbvia: NO.
CDC s'ha de preparar, té prou gent preparada, amb formació per anar sols.
Jordi Escoda Vilà és antic diputat del Parlament de Catalunya i exsenador a Espanya de CDC.
