‘APeloFotografia’, el dret a ser diferents

L’associació A Pelo i els fotògrafs Jordi M. (Barcelona J. Imatges) i Albert Planàs van presentar al Centre de Lectura l’exposició fotogràfica que van realitzar de forma conjunta i que s'ha batejat com 'aPeloFotografia'. La presentació va tenir lloc dissabte passat a la sala d’actes de l'ateneu, amb la presència de la majoria de models, totes membres de l’associació, els fotògrafs i una trentena d’assistents.

El dret a la diferència

Tant les models d’A Pelo com els fotògrafs van destacar en tot moment que l’exposició va ser una col·laboració entre les dues parts i així ho segueixen demostrant presentant-la de forma conjunta. La proposta, ideada pels fotògrafs, té l’objectiu per part de l’associació de donar a conèixer la problemàtica que genera l’alopècia en sectors concrets de la societat i, per part dels professionals, prendre un sentit social de reivindicació del dret a la diferència gràcies a un projecte amb contingut i estètica.

“Les fotos tenen ànima perquè elles tenen ànima”, va dir Planàs. Aquesta apunta que la voluntat del projecte és aportar valor a les models i la seva situació, ja que elles “no van poder escollir”, alhora que reivindica que “és important sortir al carrer i mostrar-se tal com ets”. Subratlla, en aquesta línia, que la societat “no és ningú per assenyalar”. Les models van parlar sobre les seves experiències personals quan van patir l’alopècia, el procés, els entrebancs i la finalitat de portar l’exposició a diferents indrets de Catalunya.

Com a representant de l'entitat, la Mari Carmen explica que “quan em van caure tots els cabells, en tan sols un mes, no coneixia a ningú que hagués passat per això”. L’alopècia sobtada en dones i nens pot aparèixer en qualsevol edat, i de fet a la mateixa associació hi ha casos de membres que la van patir amb dos anys, o d’altres amb 45. La Júlia, que es va quedar sense cabells de petita, celebra les trobades perquè són "l’excusa" de l’exposició fotogràfica. Una estona per compartir, explicar les seves experiències, resoldre dubtes i, sobretot, fer-se fortes juntes. “Cada cop que ens trobem és com sortir de l’armari un altre cop i encarar la nostra situació”, destaca.

Fins a finals de mes, a Reus

La reivindicació de l’associació és tenir el dret de mostrar-se tal com s'és. És a dir, que si hi ha dies que es vol anar amb perruca, es pot fer; i si es decideix mostrar-se, també s'ha de poder fer fer sense que ningú "ens jutgi ni ens menyspreï per ser calbes". Des del passat mes de setembre que viatgen amb l’exposició i ja tenen reservades pròximes dates fins al juny. Es podrà visitar fins el 29 de febrer al Centre de Lectura de Reus.

L'associació també ajuda altres persones amb problemes i organitza xerrades amb joves amb anorèxia per parlar sobre les diferències dels nostres cossos. A banda, ultima la preparació d'un documental sobre la seva tasca, tot centrant-se en el dia a dia de dones calbes.