-
Una investigadora, al laboratori, en una imatge d'arxiu
Reusdigital.cat
La Generalitat pretén captar, en els propers anys, uns 2.000 milions d’euros dels fons europeus de recuperació Next Generation per a projectes d’innovació en matèria de salut. El programa Salut 2030 abasta 225 projectes, dividits en tres grans eixos: flexibilització de les infraestructures, transformació digital del sistema i millorar la recerca, producció i aplicació de teràpies i medicaments.
Dels 655.000 milions d’euros previstos per la UE, uns 111.000 seran per a l’estat espanyol, i Catalunya vol ser “punta de llança” en els projectes de biomedicina espanyols. El director general de Recerca i Innovació en Salut, Robert Fabregat, i el director d'Innovació de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), Ramon Maspons, han explicat que l’estat està negociant amb la Comissió Europea quin tipus de projectes es presentaran per captar fons europeus, cosa que se sabrà a finals d’abril.
Un 70% dels projectes hauran d’estar centrats, en el clima i innovació digital. Dels 750.000 milions en total, 655.000 seran per a recuperació econòmica i transformació després de la pandèmia, dels quals l’estat en retindrà 111.000 milions. El 70% de la programació dels projectes ha d’estar concretada pels estats entre els anys 2021 i 2022, i el 30% restant el 2023. El resultat dels projectes no ha d’anar més enllà del 2026.
La Generalitat va aprovar a l’estiu el pla proposat per la Comissió per a l'Elaboració del Pla per a la Reactivació Econòmica i Protecció Social (CORECO) i des d’aleshores ha rebut 542 projectes, 270 dels quals en matèria de salut. Aquestes 270 propostes es van agrupar en 225 projectes complementaris i dividits en diverses línies: projectes de transformació a curt i mitjà termini, projectes disruptius a més llarg termini i innovació en equipaments. S’han agrupat en el programa Salut 2030, que és un dels 27 projectes emblemàtics amb els quals la Generalitat opta a rebre fons europeus.
Si alguns dels projectes en salut proposats per la CORECO no rep fons europeus, s’intentarà buscar fons alternatius. Els projectes en salut que opten a uns 2.000 milions, repartits en tres torns de 600, 500 i 900 milions, se centren sobretot en fomentar la flexibilitat de l’atenció mèdica i sociosanitària, agilitzar processos i decisions, apropar els equipaments al malalt i que aquest pugui estar el màxim de temps a casa seva. Per això també es necessita equilibri territorial i molta interconnexió digital de dades.
Una altra part dels projectes pretenen aprofitar el lideratge de Catalunya en recerca biomèdica i indústria farmacèutica, per tal de no dependre tant d’altres països en la producció de medicaments i material mèdic, com s’ha vist durant la pandèmia de covid. També s’apostarà per la medicina personalitzada, el diagnòstic per la imatge, la medicina regenerativa, la bioimpressió 3D, els assaigs clínics digitals, els transplantaments pediàtrics i les malalties minoritàries. Per això, Fabregat creu que Catalunya pot liderar molts dels projectes que presentarà l’estat a la Unió Europea.
