Divendres, 16 d'Abril de 2021

Les dones s'enfronten a feines "pitjors", més precàries i parcials per culpa de la pandèmia, alerten experts i entitats

El 90% de l'ocupació femenina creada en el 2020 és a mitja jornada, tres vegades més que els indicadors masculins

06 de Març de 2021, per ACN
  • Una professional sanitària a través d'unes portes del nou espai polivalent de l'Hospital de Bellvitge

    ACN

Les dones no deixen enrere la parcialitat, "la mare de totes les bretxes", i continuen a la cua del mercat laboral després d'un any de pandèmia. Així ho indiquen les estadístiques i experts consultats per l'ACN. El 90% de l'ocupació femenina creada l'últim trimestre del 2020 és a temps parcial, tres vegades més que els indicadors masculins. Les feines que troben les dones són per fer suport o cobrir necessitats puntuals de demanda. En tot l'any, les dones han perdut feina amb més intensitat que els homes, amb una caiguda de l'ocupació del 4,1%, respecte al 3,9% masculí. A aquests factors s'hi suma la "segregació per gènere" del teletreball, amb la majoria de dones optant per la feina a distància, mentre ells tornen a la feina presencial.

Tot i que la majoria de feines en primera línia de gestió de la pandèmia estan feminitzades, la crisi sanitària ha tingut un fort impacte en l'ocupació de les dones, especialment significatiu i més profund en els primers mesos. En concret, les dones són un 70% dels sanitaris, un 80% dels sociosanitaris i un 60% dels treballadors de supermercat.

En el darrer trimestre de l'any, les dones han mostrat una evolució més favorable, però pràcticament tota la feina generada és a temps parcial. La taxa de parcialitat femenina continua triplicant la masculina, amb el 21,5% de dones que no treballen tota la jornada i només un 7,6% de treballadors en aquesta situació. "Una vegada més veiem que les dones continuen a la cua del mercat laboral", lamenta la directora general d'Igualtat del Govern, Mireia Mata.

Les dones ocupen un 71% dels contractes a temps parcial, segons l'actualització dels 'Indicadors d'igualtat de gènere de Catalunya 2020' de l'Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE) i la Cambra de Comerç de Barcelona. Aquest és l'indicador més clar de la precarietat en el mercat laboral, ja que aquests contractes acostumen a representar més rotació, tenen un preu per hora inferior i limiten la possibilitat de desenvolupament professional dels treballadors.

"Ens n'anem a un escenari en el qual la qualitat del treball de les dones serà pitjor, perquè la parcialitat és la mare de totes les bretxes", diu Mata.

Al llarg del 2020, polítiques públiques com les de Barcelona Activa han tingut les dones com a usuari prioritari. "Observem un augment de la contractació a jornada parcial, sobretot a les dones", afirma el director executiu d'emprenedoria, empresa i innovació de Barcelona Activa, Lorenzo di Pietro. El directiu presenta la jornada parcial com una eina "molt positiva" per conciliar vida professional i personal, però alerta que la implantació d'una jornada parcial no desitjada, especialment en temps de crisi, és un element "clar de precarització de les condicions laborals".

Més vulnerabilitat

I és que administracions i entitats coincideixen que la pandèmia ha agreujat molt les situacions de precarietat i vulnerabilitat. Un exemple d'aquesta dinàmica és que en el conjunt del 2020, el descens més acusat d'afiliació femenina s'ha registrat en el sistema especial de la llar (-4,7%). Organitzacions com la Fundació Surt han vist com es triplicaven les atencions i havien d'iniciar per primera vegada programes de distribució d'aliments.

A banda de l'augment numèric, aquesta organització ha detectat una "situació de molt retrocés" perquè "moltes dones han perdut l'única via d'ingressos que tenien", indica la seva directora, Sira Vilardell. "El primer període de la pandèmia és on vam patir més, perquè les escoles estaven tancades i els serveis d'atenció primària també. Però ara és un altre moment, i ens preocupa la situació de vulnerabilitat econòmica en què han quedat, i que seguirà durant bastant temps. Serà molt difícil recuperar el punt d'origen abans de la crisi", afegeix.

Major impacte dels ERTO

D'altra banda, aquesta organització ha posat en marxa serveis d'acompanyament per sol·licitar prestacions de l'IMV o dels ERTO, que han impactat més en les dones. Segons dades recollides per l'Observatori del Treball i el Model Productiu, un 5,4% de les treballadores estan incloses en un d'aquests mecanismes de suspensió de la feina, mentre que en el cas dels homes és el 5%. "Hi ha dones que viuen una situació de precarietat estant en ERTO. Les cues on s'espera provisió d'aliments estan plenes de dones treballadores que no en tenen prou per arribar a finals de mes", alerta Mata.

Tot i ser majoria en les feines essencials, les dones també són molt presents al sector més tocat per la crisi, el de serveis. "Els àmbits més afectats per les restriccions, com l'hostaleria o el comerç, estan ocupats en un 55% per dones", afirma la directora d'Anàlisi Econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona, Carme Poveda.

Per copsar l'impacte dels expedients, les dades de l'Observatori indiquen que l'afiliació total femenina disminueix a un ritme del 2,3% interanual a fi de 2020, mentre que si descomptem les persones en ERTO, el descens seria més acusat (-7,6%).

Així doncs, passat un any de pandèmia es veu com, per exemple, les agències de viatges i operadors turístics (-87%), el transport aeri (-84,5%) i els serveis d'allotjament (-75,8%) no han arribat a signar ni un quart de la xifra de contractes formalitzada el 2019.

A banda de ser majoria en el sector més afectat i en els més precaris, les dones estan infrarepresentades en l'àmbit econòmic que té més perspectiva de creixement, d'estabilitat i amb sous més atractius: el digital. La matriculació de les dones en carreres d'enginyeria o arquitectura és, de mitjana, un 71% inferior a la dels homes. Aquesta realitat es reflecteix més endavant en el mercat laboral, on l'ocupació femenina és un 51% menor que la masculina.

A la capital catalana, només un 35% dels empleats d'aquestes empreses tecnològiques són dones, segons dades de Barcelona Activa. A la institució també li preocupa l'existència d'elements que apunten a una "major dificultat de les dones a l'hora de créixer" dins les empreses. Si en el global de la ciutat la bretxa salarial és del 18,7%, aquesta escletxa es fa "molt més gran" a mesura que s'escala en la jerarquia, fins a arribar a un 27% en els directius. En el cas de la banca, la diferència entre els sous de treballadors i treballadores es dispara fins a un 40%.

Pel que fa a l'emprenedoria, hi ha més mortalitat en els projectes liderats per dones. En la fase inicial, abans de la constitució de les empreses, pràcticament un 55% de les iniciatives estan encapçalades per dones. "A mesura que avança el procés de creació, hi ha una major mortalitat d'aquests projectes", lamenta el directiu de Barcelona Activa.

Di Pietro atribueix aquest comportament a la manca de temps i afirma que, un cop constituïdes les empreses, les dones també tenen més dificultats per poder accedir a capital risc, un element "imprescindible" perquè les empreses puguin créixer.

L'impacte del teletreball

Més enllà de l'impacte de la pandèmia en el mercat laboral, la crisi sanitària també ha provocat un increment del teletreball. En termes generals, les dones l'han valorat de manera positiva com una eina per "conciliar" millor entre la vida professional i personal, mentre que els homes han optat per retornar a la feina presencial quan s'han aixecat les restriccions. "Si no ho fem bé, tornarem a retrocedir i situar la dona a casa i l'home a la feina", alerta la directora d'Anàlisi Econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona.

De fet, segons l'estudi 'Com liderar presencialment i en remot arran de la crisi de la covid-19', les dones valoren amb més avantatges el teletreball. "S'estan posant a sobre una possibilitat molt clara de retrocés en la promoció professional dins l'empresa", adverteix l'autora de l'informe, Sílvia Cóppulo. La també directora de l'Observatori de Lideratge en l'Empresa de l'UPF – BSM considera que l'aposta per la feina a distància "fa més petit" l'àmbit professional i impossibilita la celebració de trobades informals, on "sovint" es prenen les decisions.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Reportatges