-
Integrants del grup Ebri Knight
Cedida
El grup Ebri Knight actua el pròxim 1 de juny a Cambrils, on presentaran el seu quart disc, ‘Guerrilla’ publicat a començaments d’any. El grup del Maresme amplia en aquest disc el seu to compromès socialment, i inclou un so més elèctric i contundent, sense deixar de banda el seu característic ‘punk folk’. Fa uns dies, el baixista del grup, Albert Avilés va passar per la redacció de Reusdigital.cat per parlar del disc i de les perspectives del grup.
El nom del disc ‘Guerrilla’ és tota una declaració d’intencions.
Totalment. És un disc que quan vam començar a treballar-lo, a principis del 2017, no teníem clar que es diria ‘Guerrilla’, però acostumem a buscar un fil conductor que passi per totes les cançons. Això ho fem des del segon disc, i a ‘Foc’, el tercer, vam decidir que el foc fos el fil conductor. En aquest disc l’eix era la lluita, però no sabíem que el disc es diria així, ni que inclouríem una cançó amb aquest nom.
Les vostres cançons recorden a espais com les tavernes irlandeses amb música folk.
En la nostra música hi apareixen dos escenaris ben diferenciats; un de lluita i de compromís social, i l’altre que pot recordar a música festiva en espais com les tavernes irlandeses i música folk. És cert que el fet de tenir flauta i violí porta a la gent a pensar en aquest tipus de música, celta o irlandesa, en què ens hem inspirat, però ho enfoquem cap a la música tradicional de casa nostra, i qualsevol taverna ens serveix.
Com heu arribat a aglutinar una barreja d’estils musicals tan diversos, com el ‘punk’, el rock o la música folk?
Jo crec que ha estat una evolució natural, és cert que aquí al Maresme i, en general a Catalunya, no hi ha gaire gent que ha fet aquest tipus de música, potser sí amb instruments més folklòrics, com per exemple Obrint Pas amb les dolçaines, però nosaltres ens vam fixar en referents de fora; grups anglosaxons com The Pogues o The Levellers, i ens hi vam inspirar. Agafem músiques tradicionals de tot el país i juguem amb elles.
El disc inclou cançons amb referències històriques.
Sí. Trobem cançons homenatge a les Brigades Internacionals, un poema de Miguel Hernández, la Barcelona dels començaments del segle XX, així com diversos episodis històrics. Nosaltres intentem sempre tirar la vista enrere, ja que creiem que si no coneixem el nostre passat, no podem reivindicar res en l’actualitat.
Aquest disc es diferencia dels altres perquè tot i que hi ha molts homenatges a temes del passat, la cançó ‘Rosa de foc’ que parla de Barcelona és un fil conductor. Comença a la Barcelona de principis de segle i acaba amb la Barcelona actual, fent referència a les lluites estudiantils fins a arribar a l’autoorganització per a l’1 d’Octubre.
També hi ha referències al poble kurd, a Irlanda...?
Sí. Per fer aquest disc vam fer una pluja d’idees i al final ens hem quedat amb les que sentíem més com a pròpies i amb les que més facilitat van sorgir les cançons; les guerrilleres kurdes ens han alliberat de l’ISIS i han fet de la seva feminitat l’han convertit en un símbol de lluita contra el patriarcat. També serveix com a homenatge a totes les dones i per reivindicar la seva lluita.
Com us sentiu després de treure aquest nou disc ‘Guerrila’? Creus que és el millor que heu fet fins ara?
Sí (Somriu). Potser és un clixé dir-ho, però estem molt contents d’aquest disc. Amb ‘Foc’ ens acostàvem força a la sonoritat que volíem aconseguir, fugint del rock suau dels inicis i també d’una música més ambientada al món celta, per fer unes melodies més mediterrànies i dotar-lo d’una mica més de contundència amb el ritme i amb la sonoritat de la base. Si no hem aconseguit el que volíem, ens hi hem quedat molt a prop.
Com respon la gent a les vostres lletres o propòsits?
Intentem tocar temes que ens remoguin per dins i despertar una mica l’espurna de revolta i l’esperit crític, ja que la música té la capacitat d’entrar dins nostre i les lletres també ajuden a això, a plantejar-nos que es pot tenir un món millor, un país millor i per aconseguir-ho s’ha de treballar braç a braç, i esperem que les nostres lletres i música ho aconsegueixin. Fem una música enèrgica, festiva però amb un vessant social, i cada cop la gent coneix més les lletres i les nostres cançons, i per tant entenem que les han interioritzat.
Del tercer al quart disc de ‘Foc’ a ‘Guerrila’ han passat 3 anys. Què heu fet en aquest temps?
El 2016 vam acabar la gira de ‘Foc’, que englobava l’ideari del tercer disc, amb un concert a l’Apolo que vam enregistrar en directe i durant el 2017 el vam estar presentant en una edició molt personalitzada. També, com és lògic, hem fet el nou CD ‘Guerrilla’, que vàrem presentar el passat 2 de febrer i que vam començar a treballar, també, el 2017.
Una de les claus és el directe?
Sí. És difícil entendre el concepte d’Ebri Kgnight sense el directe. En el nostre cas és més que evident, ja que en els directes ens hi deixem la pell. Són una part essencial del nostre grup i de la nostra música.
Fa uns anys vau tocar a Reus i l’1 de juny actuareu a Cambrils.
Sí. Actuarem ben a prop, a Cambrils. Ens agrada molt venir per aquí, no hi venim gaire, i és quelcom que hem de canviar. Per acabar voldria recomanar a tots els lectors que es descarreguin les nostres cançons a la pàgina web oficial del grup: www.ebris.cat.
