Descobriu les recomanacions culturals de Reusdigital.cat

Un cap de setmana més, els redactors de Reusdigital.cat estem disposats a compartir amb tots vosaltres, estimats amics i lectors, les pel·lícules o els discos, entre altres, que ens agraden o que potser hem descobert recentment. Gaudiu-ne a casa o allà on sigueu, al llarg dels propers dies. 

Marc Busquets recomana 'Otra ronda'

Estrenada el passat cap de setmana a les nostres sales, si bé es va presentar força temps abans en festivals d'arreu, 'Otra ronda' és la nova proposta del cineasta danès Thomas Vinterberg (artífex, entre altres, de les esplèndides 'La caza' o 'Celebración'). Complexa i ben interpretada (en especial hi brilla el gran Mads Mikkelsen), si s'accepten les regles del joc es pot gaudir pels seus no pocs encerts. Planteja, en essència, que el que cal és viure la vida, aprofitar-la, ja sigui a través de l'acceptació del dol i la derrota o bé quan un s'intoxica d'alcohol. Si el relat se sosté és pel nervi i la traça narrativa del director, acusat sovint de ser un rebel conservador. I és que un dels inconvenients de 'Druk' (el títol original del film) és que se'ns presenta com un manifest nihilista i acaba, amb tot, amb certes concessions a la redempció més convencional. 

'Otra ronda', doncs, celebra els altibaixos de l'existència a partir de l'experiència de quatre docents avorrits i derrotats, atrapats en la rutina, decidits a dur l'empírica a les últimes conseqüències quan del que es tracta és de provar els postulats d'un filòsof que assegura que a la sang hi tenim un dèficit d'alcohol, i que per tant cal anar bevent per assolir l'estat adient de "relaxació i eficiència".

Provocador punt de partida per a una història que avança amb seguretat fins que abraça, de sobte, una prudència que qüestiona tot l'exposat fins llavors. De fet, a 'Druk' no s'hi examina pas el paper que l'alcohol té en la nostra societat, sinó més aviat les afectacions. Venint d'on veníem, d'una suposada reformulació del concepte, no està pas malament però pot resultar decebedora. Per sortir de dubtes, val la pena que aneu al cinema i la comenteu a posteriori, amb una copa (o no) a les mans. 

Alba Cartanyà recomana 'Bruixes, caça de bruixes i dones', de Silvia Federici 

Aprofitant que fa uns dies es va presentar a Reus el dossier especial de la 'Revista Sàpiens' dedicat a la cacera de bruixes a Cataunya, aquesta setmana recomano una lectura molt interessant centrada també en aquesta tipologia criminal que va aparèixer a Europa al segle XV: la bruixeria.  

Es tracta d'un recull d'articles publicats per l'activista, professora i escriptora Silvia Federici, on sosté la relació entre la cacera de bruixes i dos fenòmens que es van produir simultàniament: la privatització de les terres i el tancament del cos femení, de la sexualitat i de la capacitat reproductiva de les dones. 

Federici exporta aquesta part de la història passada i la situa en el context actual, establint un paralel·lisme evident: "El que descobrim darrere de la violència actual contra les dones són els processos de despossessió de terres i de remodelació de les activitats reproductives i de la subjectivitat de les dones". D'aquesta manera, l'autora recorda que "reconstruir la memòria del passat és crucial per a les lluites del present". 

A més a més d'una investigació, l'obra és també una reivindicació, ja que durant les 88 pàgines de 'Bruixes, caça de bruixes i dones' (Tigre de paper, 2018), Federici ofereix una mirada als mètodes de resistència que utilitzen les dones arreu del món.

Marià Arbonès us proposa d'escoltar Bill Fay

Bill Fay (Londres, 1943) és un altre cas d’artista ignorat en el seu moment i que amb el pas del temps ha obtingut el reconeixement que es mereix. A principis dels anys setanta, aquest pianista i cantautor va publicar dos excel·lents àlbums, ‘Bill Fay’ i ‘Time of the Last Persecution’. Van rebre bones crítiques, però es van vendre poc i la discogràfica va prescindir d’ell. Decaigut, va preferir retirar-se, treballar de jardiner i en un supermercat i compondre cançons només en privat, per a ell mateix.

Quaranta-un anys després, el 2012, Bill Fay va recuperar algunes cançons que havia escrit i, amb l’ajuda de Joshua Henry, productor del disc, i Guy Massey, enginyer de so, va acceptar publicar ‘Life is People’. Henry havia crescut escoltant els discos de Fay que tenia el seu pare i, captivat per les cançons, va agafar el compromís de portar de nou als estudis aquest músic, injustament relegat a la condició d’artista de culte.

A aquest retorn també va contribuir Jeff Tweedy, el líder de Wilco. La formació de Chicago versionava en directe ‘Be not so Fearful’, un dels vells temes de Fay, a qui convidaven a tocar amb ells en els seus concerts a Anglaterra. De fet, en el disc de Bill Fay es pot sentir Tweedy a ‘This World’, a més de la versió que l’anglès fa de ‘Jesus, Etc.’ de Wilco. Tweedy va dir de Fay: “No se m’acut cap persona els discos de la qual hagin significat tant en la meva vida.” Afortunadament, la vida atorga segones oportunitats i Bill Fay va aconseguir, molts anys després, sortir de l’ostracisme amb ‘Life is People’.

Cançons com ‘There is a Valley’ o ‘Never Ending Happening’ anticipen amb extrema sensibilitat l’escolta de ‘Cosmic Concerto (Life is People)’ i ‘Thank you Lord’, tema en el qual l’autor diu que “no demana res per a ell, sinó per als qui estima”. Efectivament, l’única condició que va posar per tornar a l’estudi és que tots els guanys de l’àlbum es lliuressin a Metges Sense Fronteres.

Quan va gravar aquest disc, Bill Fay ja tenia gairebé 70 anys, però les seves cançons no transmeten cap contratemps o amargor per una carrera perduda. Els quaranta anys que feia que estava “desaparegut” no van ser cap obstacle. “No es tracta d’un retorn, sinó de, per fi, arribar a algun lloc”, matisava quan se li preguntava per això. Són cançons sensibles en què la veu madura de l’autor, commovedora i marcada per la melangia, mostra la seva visió més humanista.

Després de la publicació de ‘Life is People’, Bill Fay ha seguit actiu i ha publicat alguns discos més que confirmen, de nou, el seu talent. L’escolta de la cançó ‘Cosmic Concerto (Life is People)’ del vídeo de sota us permetrà també fer un passeig per Dublín, l’any 1965.