Despullant la justícia de la mà de Jordi Cervera

Jordi Cervera ens torna a atrapar amb una novel·la negra –un gènere en voga– amb Justícia quasi poètica. En aquest cas, ens passeja per tres escenaris força diferents entre ells, com són un bosc –on, només començar la novel·la, s’esdevé el primer delicte–, un parc –on trobem algú que no hi hauria de ser, fent allò que no hauria de fer– i el jutjat –on realment acaba passant tot i hi acaba confluint tot. Com a fil conductor tenim la justícia i les diferents maneres ben diferents que té de mostrar-se segons qui l’apliqui i com l’apliqui; un aspecte que Cervera aprofita per fer crítica social –vaja, per convidar el lector a fer-la.

Els capítols curts contribueixen a donar més força al misteri i al ritme trepidant i de tensió que Jordi Cervera sàviament ha conferit al llibre. Esdevenen una mena de píndoles, a través de les quals ens superposa els diferents personatges que entren en escena i en surten ràpidament per tal de donar-nos el seu punt de vista i, a conseqüència d’això, una mirada polièdrica al relat –talment com si una càmera els anés enfocant ara l’un ara l’altre de manera obsessiva.

L’estructura –aquest estil trencat– pot resultar desconcertant i enigmàtica –al principi–, i això ajuda l’autor a mantenir el suspens de qui llegeix el relat que, malgrat suposar que les diferents visions acabaran trobant-se, no sap com. Cervera aconsegueix atrapar el lector que, immers en la potent cadència de la lectura, hi queda enganxat i acaba engolint el llibre amb el mateix desfici amb què ens sorprèn.

Al costat dels ingredients indispensables com a bona novel·la negra: enganys, trobades imprevistes, accions dubtoses, personatges que ens menen a malpensar-ne, passions intenses... que ens desperten la por, l’angoixa, el neguit; Jordi Cervera fa algunes picades d’ullet als seus espais més emocionals, com són la ràdio i Reus, de la mà, en aquest últim cas, del vermut Miró.

Justícia quasi poètica, pertany a la col·lecció «crims.cat» de l’editorial Al revés, que dirigeix Àlex Martín Escribà, la millor col·lecció de novel·la negra en català del moment –hereva de la famosa i mítica «Cua de palla»–, que ens ofereix bones traduccions i bones novel·les d’aquí; un segell que ha esdevingut marca de rigor i qualitat i que, per tant, ja per si sol confereix valor a l’obra de Cervera.