Una picada d'ullet a Horace McCoy

Anna Maria Villalonga és escriptora, professora de la Universitat de Barcelona i una de les grans investigadores i dinamitzadores de la novel·la negra en català, a més de comissaria de l'Any Pedrolo i del festival Tiana Negra, el més veterà i consolidat de casa nostra. Ha publicat tres novel·les i dos reculls de contes i ara ens sorprèn amb 'Encara maten els cavalls', un homenatge ben personal a 'Oi que maten els cavalls?' d'Horace McCoy on l'autor retrata l'esforç per la supervivència amb tints apocalíptics i no exempts de crueltat.

 

Villalonga ens parla dels no-ningú, uns éssers que s'han transformat quasi en autòmats, en organismes primitius i bàsics preocupats només per les funcions biològiques, menjar, beure, dormir, protegir-se de les inclemències del temps i dels perills externs. Són els més desafavorits d'una societat que lluita per recuperar-se de la darrera caiguda, una crisi provocada per la mateixa societat que acaba convertint-se en una arma que torna.

 

L'Aura i el Víctor són els dos protagonistes, dos no-ningú que, cadascú a la seva manera, intenten sobreviure i buscar alguna cosa més que la pura biologia de subsistència.

 

I s'ha de reconèixer que l'Anna Maria porta la història amb un mestratge excel·lent, centrant-se només en el moll de l'os, en allò que realment importa, la psicologia interna dels dos personatges. No sabem què ha passat, no sabem perquè ha passat, no sabem què passarà ni perquè passarà, però és igual. L'interès rau en els protagonistes i l'habilitat literària de l'autora en aconseguir que el lector no trobi a faltar cap d'aquests elements que, d'una manera o altra es podrien intuir com a fonamentals. Ella se centra en el pensament i en les accions de l'Aura i del Víctor, en con es va teixint la relació personal entre ells, en les motivacions que els impulsen a actuar d'una determinada manera i no de qualsevol altra i aquesta és precisament la grandesa de la història, aquest despullar-ho tot i aconseguit que l'essència sigui el que fa moure la trama, que el decorat importi poc i que l'atenció es clavi en aquest dos supervivents que circulen per un món sense esperança. Un sòlid pas endavant en la carrera de l'autora, sens dubte i una novel·la recomanable que es devora amb ganes que i que et deixa moltes preguntes al cervell.