El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ha atorgat el primer guardó dels Premis CAC a la investigació sobre comunicació audiovisual a Ariadna Moreno pel treball ‘La forma-ritual del cinema de Chantal Akerman: cap a un espectador encarnat’. L’objectiu de Moreno ha estat conèixer com, a través de les aportacions estètiques, la cineasta belga “activa” en l’espectador un conjunt de reflexions que “abans no tenia”. El segon guardó se l’ha emportat Roger Sabà pel seu estudi al voltant del paper que juguen els mitjans de comunicació en la “discriminació, invisibilització i estigmatització” de les persones amb diversitat funcional. El president de l’ens, Xevi Xirgo, ha reivindicat la recerca per poder lluitar contra la desinformació.
Per segona vegada en 35 anys, el lliurament dels premis ha sortit de Barcelona amb la voluntat d’apropar-los a les diferents universitats catalanes i connectar amb les noves generacions d’investigadors. Enguany, la jornada ha tingut lloc a la Universitat Rovira i Virgili (URV) a Tarragona. Segons el CAC, s’ha escollit aquest centre, ja que enguany se celebren els quinze anys dels estudis de Comunicació a la URV i, a més, perquè la directora del departament, Núria Araüna, va ser guanyadora del segon premi l’any 2015.
El jurat, que es va reunir el passat 18 de desembre, ha atorgat el primer Premi CAC a Ariadna Moreno, valorat en 5.000 euros, per “l’atractiu singular” de la seva tesi. Segons ha subratllat la vicepresidenta de l’ens i responsable de l’àmbit de recerca, Rosa Maria Molló, el treball de recerca de Moreno no només “compta amb un ric coneixement de la teoria fílmica feminista”, sinó que enfoca el contingut des d’un punt de vista “constructiu i propositiu que evita centrar-se en el que podria haver estat una crítica nostàlgica cap a la saturació d’imatges artificials i estandarditzades”.
“Mitjançant una estructura diàfana i un llenguatge meditat, Moreno mou a qui llegeix el seu treball d’una manera semblant a com Akerman mou a qui mira les seves pel·lícules”, ha afirmat Molló, qui considera que ambdues autores “aconsegueixen que el públic dugui a terme un exercici d’escolta i empatia que doni cabuda a allò que es troba marginat en el discurs homogeni”.
Dos premis i dues mencions
El segon Premi CAC, valorat en 2.000 euros, ha estat per a Roger Sabà pel seu treball ‘El capacitisme en els mitjans de comunicació: La percepció sobre les representacions socials del capacitisme per part de les persones amb diversitat funcional d’entre 20 i 45 anys a Catalunya’.
A través d’aquest treball de fi de màster, Sabà analitza el paper dels mitjans de comunicació en la “discriminació, invisibilització i estigmatització” de les persones amb diversitat funcional, sobretot, pel que fa a les condicions socioeconòmiques, la manca d’accessibilitat en el transport i els edificis, així com les expressions despectives envers el col·lectiu.
A banda dels premiats, des del CAC també s’han atorgat dues mencions especials, que no han anat acompanyades d’una dotació econòmica. La primera d’elles ha estat per a la Júlia Vilasís-Pamos pel seu treball ‘Identitat gamer, classe social i gènere. Una anàlisi dels discursos del col·lectiu adolescent sobre la cultura del videojoc i les practiques videolúdiques. La segona menció ha estat per a Ignasi Prat pel treball ‘Iconologia i pervivència de la imatge política: una perspectiva des de la praxi artística’.
Tots ells han estat els guardonats d’una 35a edició dels Premis CAC a la investigació sobre comunicació audiovisual, en què s’han presentat un total de divuit treballs de recerca. Durant tots aquests anys, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), ha premiat 96 persones, entre premis, accèssits i mencions especials.
La transferència del coneixement
El conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal, qui ha estat l’encarregat de cloure l’acte, ha reivindicat la importància de la recerca davant l’evolució “vertiginosa” de la societat. De fet, considera que els treballs presentats als Premis CAC “indiquen quins temes han de ser tractats en l’àmbit de la recerca” i evidencien que “encara hi ha molt camp per recórrer”.
En aquest sentit, ha recordat, una vegada més, que la indústria del segle XXI ha de ser la indústria de la ciència i del coneixement. Tot i això, ha subratllat que la recerca també ha d’anar acompanyada de la transferència d’aquest coneixement.
El president del CAC, Xevi Xirgo, també ha defensat la importància de la recerca per lluitar contra la desinformació i saber “separar el gra de la palla, saber què és veritat i què és mentida”. Una feina que, segons Xirgo, cada vegada costarà més a conseqüència de les noves eines, com per exemple la intel·ligència artificial. “En dies de boira, la recerca s’ha de convertir en els nostres llums antiboira”, ha finalitzat.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics