Aquest cap de setmana viatjarem per diversos indrets de la Mediterrània, per acostar-nos a les seves músiques i poder descobrir ―si no ho heu fet encara― la seva riquesa i diversitat, a més dels nexes que tenen en comú. Paradoxalment, el mar que ens separa és el mateix que ens uneix, o que hauria de fer-ho. Té raó Jordi Savall quan diu que la música és "l'últim pont de diàleg que resta a la Mediterrània, després de fracassar altres fórmules".
Comencem el recorregut a Sardenya per referir-nos a Alberto Balia, guitarrista, compositor i investigador de la música popular sarda. Va començar la seva carrera professional a Florència amb Caterina Bueno, quan hi estudiava arquitectura. A la ciutat toscana també va començar a estudiar en profunditat la música popular italiana. Balia ha participat en nombrosos projectes musicals que han tendit a potenciar el paper de la guitarra en la recuperació del patrimoni musical sard. D'Alberto Balia escolteu "Perda tuvura".
Ens desplacem a Palestina per conèixer Le Trio Joubran. Creat l'any 2004, són tres germans ―Samir, Wissam i Adnan― hereus de quatre generacions d'instrumentistes lutiers de llaüt. El trio es va formar al voltant de Samir, que ja feia temps que desenvolupava una carrera en solitari. Viuen a Natzaret, Ramal·lah i París. Escolteu-ne "Majâz".
Goran Bregović és un dels compositors més coneguts de la regió balcànica. Nascut a Sarajevo (1950), és autor de bandes sonores de pel·lícules, sobretot d'Emir Kusturica. En la seva producció fusiona sons del folklore tradicional amb ritmes eslaus, zíngars, de rock, etc. Us proposo que n'escolteu "Ederlezi", nom que fa referència a la festa gitana de Sant Jordi, que, segons el calendari ortodox, se celebra el 6 de maig.
Faig un esment també de la música klezmer, originada en les comunitats jueves de l'Europa oriental i estesa posteriorment per tot el món. És fàcil reconèixer-la per les seves característiques melodies expressives. Antigament, es tocava sobretot en noces, fires o funerals. El clarinet i el violí són dos instruments fonamentals d'aquesta música. D'aquest estil us proposo que escolteu "The Klezmer's Freilach", de Giora Feidman.
Tanco el viatge per la Mediterrània amb L'Ham de Foc, un grup del País Valencià actiu del 1998 al 2007. Al capdavant hi havia el multiinstrumentista Efrén López i la cantant i lletrista Mara Aranda, als quals sempre els van acompanyar músics excel·lents. Una de les seves especificitats, a banda d'una gran qualitat, va ser la recerca constant de recursos musicals per diferents cultures. Escolteu d'aquest grup la cançó "Un nom".
Bon cap de setmana.
Etiquetes:
