El ‘Plastic’ que va trencar normes a 'TVE'

‘Plastic’ és un dels programes que els aficionats a la música enyorem d’una etapa daurada televisiva que va ser i ja no és. Actualment, si repassem les programacions televisives, observem que l’aposta musical amb cara i ulls hi és escassa.

Vaig cap enrere en el temps: l’any 1989, a 'La 2', va irrompre un programa innovador en què apareixerien grups de música com Extremoduro, The Go-Betweens, The Pogues o Los Enemigos, entre molts altres. S’hi feien entrevistes atípiques molt interessants a personatges del món de la música i la cultura en el seu vessant més alternatiu, i incloïa un original concurs en què els participants patien 'tortures' en una mena de cadira elèctrica, a més de molta participació dels televidents. Tot plegat, des d’un plató ambientat com si fos un garatge, sempre obert a sorpreses.

‘Plastic’ va començar a emetre’s a la segona cadena de 'TVE'. Posteriorment va passar a 'La 1', però un temps després va tornar a l’antiga UHF. També se’n va fer una versió eròtica pel circuit català de 'TVE', emesa a la matinada, anomenada ‘Plastic X’. El programa va durar fins al 1991, i després se’n va fer un 'spin-off' anomenat ‘Sigue, sigue, Plastic’, que ja no va tenir tant d’èxit.

Bagés, Rubira i Galdón, perillosament junts

Inicialment, els seus presentadors eren el reusenc David Bagés i el maresmenc Tinet Rubira, que també en va ser director quan Ferran Armengol ho va deixar. Després s’hi incorporaria la sabadellenca Marisol Galdón ('Marysoul'), una gran apassionada i bona coneixedora de la música.

El 1989, David Bagés ja començava a destacar en el món del teatre. Abans de ser escollit per conduir el programa al Centre Territorial de 'TVE' a Catalunya, l’actor havia participat en companyies com La Vitxeta de Reus i Teatre de l’Ocàs de Barcelona. Així mateix, durant un any i mig va estudiar a l’Institut del Teatre. Pel que fa a ràdio, la història de Ràdio Músic Club el recorda com a participant en un espai que s’anomenava ‘Kul-actiu La granota seca’, juntament amb companys de l’Ateneu Llibertari. Per la seva banda, a finals dels anys 80, Tinet Rubira presentava un programa a 'Ràdio 4' amb el nom d’’Extra’ i Marisol Galdón treballava de discjòquei al Nick Havanna, compaginant-ho amb la seva feina de locutora.

El programa ‘Plastic’ va suposar per a tots tres la primera experiència televisiva, així com tot un encert, ja que la seva forma de presentar-lo va captivar (i sorprendre) fàcilment el públic, sobretot el juvenil. El presentaven amb grans dosis de frescor, amb un to gamberro que resultava simpàtic i molta, molta improvisació. Pràcticament no feien servir guió, tot i haver-hi guionistes. Miquel Casamayor i Teresa Vilardell en tenien prou amb una escaleta.

És inimaginable que la televisió actual aplegui una escenificació com la que oferia ‘Plastic’. M’ho confirma David Bagés, tot dient que, sobretot, és per raons d’“autocensura, perquè la gent ja no en vol, de problemes”. El reusenc es mostrava a la càmera amb un tarannà més irreverent (o 'punk', com l’han definit); el Tinet, amb un posat més formal i ben vestit, i la Marisol, amb els seus estilismes divertits i moderns de l’època, que no passaven desapercebuts. En una entrevista, respon que la seva imatge va contribuir molt a l’hora de ser acceptada al programa i que gairebé no li van fer cap prova. Tot i la imatge, va quedar demostrada la seva solvència per informar sobre música davant de la càmera. Ella va ser el contrapunt català de les grans periodistes musicals madrilenyes Beatriz Pécker i Paloma Chamorro. Tots tres presentaven uns aspectes que m’atreveixo a dir que s’ajustaven bé a les seves maneres de ser fora del plató, de quan eren més joves.

Com a experiències inoblidables del programa, el David em destaca la seva entrevista a Yoko Ono i les presències al plató d’Anton Reixa, en aquells temps líder del grup gallec Os Resentidos; de The Pogues, o d’Evaristo, el cantant de La Polla Records, acompanyat del dibuixant Carlos Azagra.

Després de ‘Plastic’, tots tres han seguit en el món de la televisió amb èxit, cadascun en múltiples facetes. Tinet Rubira ha presentat altres programes musicals, ha estat productor i director d’’Operación Triunfo’ i altres espais d’entreteniment i ha exercit de director de Gestmusic Endemol. David Bagés ha protagonitzat pel·lícules i sèries televisives inoblidables, mentre que Marisol Galdón ha fet de presentadora i tertuliana en un munt de programes, la majoria de renom.

L'experiència del corresponsal de comarques

En el record guardo molts detalls del programa 'Plastic', però en destaco dos que, d’alguna manera, m’hi relacionen. El primer, una tertúlia sobre música i ràdios lliures amb la presència del periodista de 'Ràdio 3' Jesús Ordovás, dos representants de 'Radio Mercurio' de Madrid i Hala Bedi Irratia de Vitòria, i l’amic i company de Ràdio Músic Club de Reus Jesús Asbert. Tots quatre, a partir de les preguntes del David i el Tinet, defensaven el seu posicionament radiofònic davant les ràdios convencionals en un moment en què el govern espanyol havia tret una llei que obligava a tancar les ràdios lliures de l’Estat. Moltes d’aquestes emissores s’emmirallaven en 'Ràdio 3' en la música, i la reusenca n’era una.

El segon record, la meva col·laboració setmanal per telèfon per informar de l’agenda dels concerts i els espectacles que es feien a les comarques de Tarragona. Aquells minuts d’intervenció em servien per demostrar que el sud de Catalunya també existia en música i cultura. Sovint, per motius laborals, havia de fer aquestes intervencions en directe des d’una cabina telefònica de Constantí (encara no hi havia telèfons mòbils), amb el patiment que això comportava, per la necessitat de trobar-la lliure i que funcionés. Un repte que resulta curiós i inversemblant, 30 anys després. Evidentment, eren altres temps, molt diferents, tant pel que fa a la telefonia mòbil com a la música i l’entreteniment en la televisió.