-
Cartell de l'exposició de Rafael Romero
Cedida
El Tinglado 2 del Moll de Costa del Moll de Costa del Port de Tarragona obre les portes a una nova exposició de l'artista Rafael Romero sota el títol 'Línia de flotació'. Es tracta d'un projecte que parla, segons paraules de l'autor, 'Els vaixells recullen en la seva idiosincràsia una narrativa del món i la pertinença de l'home a aquest. Entre un vaixell senegalès carregat de fusta de teca; un costa-riqueny -la dolça mercaderia del qual són pinyes tropicals- i un maltès carregat de naftalina, s'estableixen els límits del món i la complexitat d'aquest. Però, en tot cas, i malgrat les grans diferències culturals i lingüístiques, en aquest ferro que flota, hi ha un port de sortida i un altre de destinació, com en la línia de la nostra fràgil i efímera existència...
L'accés a la inauguració i l'entrada a l'exposició és de caràcter gratuït. Els horaris d'obertura del Tinglado 2 són, d'abril a setembre, de dimarts a dissabte de 10 del matí a 1 del migdia i de 5 a 8 de la tarda. En canvi, d'octubre a març, són de dimarts a dissabte de 10 del matí a 1 del migdia i de 4 a 8 de la tarda. En totes dues franges els diumenges i festius sempre oberts d'11 del matí a 2 del migdia. Els dilluns romandrà tancada.
L'exposició
Rafael Romero sobre la seva mostra "Era jo un nen privilegiat a la Barcelona de la meva infància, quan des de la meva casa, allà a la llunyania, apuntant-me a una finestra, veia passar els vaixells amb els seus deixants de fum i el so de les seves sirenes. Després, com el teló que cau en el teatre sentenciant la fi d'una funció, van construir edificis enfront d'aquesta finestra, tapant la meva visió i censurant les meves aspiracions. Vaig deixar llavors de veure aquells animals fantàstics de pavellons diversos i retòriques impossibles. En l'imaginari d'un nen, aquelles misterioses naus de ferro, prodigiosament flotants, que es desplaçaven per l'aigua lenta i majestuosament, eren convertides en éssers d'ontologies diverses capaces de dirigir-me a un món que per mi només existia en els llibres il·lustrats. Quan un privilegi desapareix, cal buscar-lo novament, i així sempre que vaig poder, vaig treure el cap a qualsevol litoral en el qual es produís aquesta estranya fenomenologia dels ferros que suren sota diverses banderes, sabors, olors i músiques subtils. Palimpsestos en definitiva pintats, escrits i reblats des de llengües, dialectes i signes suggeridors que no poden faltar en aquesta obsessiva predisposició d'observar i relatar que tenim els pintors. Així vaig poder en diferents viatges, translacions emocionals, incloure en la meva agenda fites, instantànies imprescindibles, postals cosides a l'ànima, vaixells que esperen en la Mar de Màrmara el pas del Bòsfor cap a la Mar Negra, uns altres creuant l'Estret de Gibraltar unint dos continents, tal vegada aquests gegants negres i vermells que travessen la Mar Groga amb inscripcions en ciríl·lic o tagal, tant se val, l'important és l'ensomni, escoltar l'ànima. Embriaguesa estètica, diria Stendhal."
Els vaixells recullen en la seva idiosincràsia una narrativa del món i la pertinença de l'home a aquest. Entre un vaixell senegalès carregat de fusta de teca, un costa-riqueny, la dolça mercaderia del qual són pinyes tropicals, i un maltès carregat de naftalina, s'estableixen els límits del món i la complexitat d'aquest. Però en tot cas, i malgrat les grans diferències culturals i lingüístiques, en aquest ferro que flota, hi ha un port de sortida i un altre de destinació.
