Dissabte, 13 d'Abril de 2024

El setè volum de l’Enciclopèdia Castellera recorre la història dels castells a través de 410 biografies personals o de nissagues familiars

29 de Gener de 2022, per Reusdigital.cat
  •  

Un total de 410 biografies personals o de nissagues familiars conformen el setè volum de l’Enciclopèdia Castellera, que s’ha presentat a Valls aquesta setmana en el marc dels actes de les festes Decennals. El volum, codirigit per Xavier Brotons Navarro i Guillermo Soler García de Oteyza i editat per Cossetània Edicions, és un extens diccionari biogràfic que presenta 465 fotografies personals o de grup i és fruit de la tasca de recerca de 27 autors coneixedors de l’ampli període que va dels inicis del fet casteller fins a l’any 2000.

Des de Cossetània Edicions s’ha explicat que, “tot i el seu caràcter col·lectiu, és del tot evident que els castells tenen noms i cognoms: en certa manera, la seva història no deixa de ser la suma de les biografies individuals de les persones que els han protagonitzat al llarg de més de dos segles”. Per primera vegada s’aborda la publicació d’un diccionari, de més de 400 entrades, que recull la vida i obra, majoritàriament, de castellers, però també d’afeccionats, mecenes i activistes culturals; historiadors, periodistes i publicistes; artistes; científics; fotògrafs i cineastes; grallers, músics i musicòlegs; propietaris de bars i tavernes... de tot el món casteller des dels seus inicis fins a l’any 2000 —que marca l’acabament del segle XX—, amb una visibilització especial de les dones castelleres pioneres d’aquest període. Segons els editors, “la història personal de tots aquests individus ajuda a entendre millor la història global dels castells, perquè aquestes biografies, tot i sent particulars, ens donen una informació general sobre el món casteller”. D’aquesta manera, el volum és una obra imprescindible per conèixer els orígens i l’evolució del fet casteller arreu del món, a partir de les experiències personals de moltes persones que van fer i han fet dels castells una part indestriable de les seves vides.

Els autors que han treballat en aquest projecte han dedicat els darrers mesos a fer recerca específica sobre els personatges i nissagues castelleres que han estat curosament seleccionats pels codirectors de l’edició en funció de la seva rellevància històrica i aportació al fet casteller. En els casos de persones ja desaparegudes s’ha fet una tasca de recerca en arxius, colles castelleres i altres institucions patrimonials.

Al mateix temps, moltes de les biografies de persones encara vives han comportat entrevistes i consultes concebudes expressament per escriure aquest diccionari biogràfic. En l’elaboració dels textos hi han participat Guillem Andrés Garrigosa, Jordi Bertran Luengo, Joan Bofarull Solé, Xavier Brotons Navarro, Xavier Capdevila Julián, Àlex Cervelló Salvadó, Raimon Cervera Gallemí, Pere Coll Milà, Joan Cuscó Clarasó, Francesc Domènech Rull, Marc Ferran Sans, Pere Ferrando Romeu, Maria Garcia Moreno, Lluïsa Gené Rebull, Anna Marín Porta, Eloi Miralles Figueres, Francesc Montserrat Retamal, David Morlà Gómez, Jordi París Fortuny, David Prats Jiménez, Josep Ribes Garasa, Jordi Ruiz de Castañeda Campamà, Raquel Sans Guerra, Guillermo Soler García de Oteyza, Jordi Suárez Baldrís, Jordi Suriñach Perdigó i Marcel·lí J. Valls Torné.

Pel que fa al conjunt de l’Enciclopèdia Castellera, aquest projecte s’ha convertit en els darrers anys en una obra única i de referència en el camp dels castells i de la cultura popular en general. Els dos primers volums aborden la història dels castells des dels antecedents fins al 2016. El volum 3 es dedica a la tècnica i la ciència dels castells; el volum 4 n’aborda el vessant antropològic i sociològic; el volum 5 incideix en la projecció dels castells i en les altres torres humanes, mentre que el volum 6 presenta una miscel·lània diversa de temes relacionats amb el món casteller.

D’altra banda, en el mateix acte de presentació del volum 7 de l’Enciclopèdia Castellera s’ha fet també la presentació del llibre “L’última frontera. El 3 de 9 sense folre de Santa Úrsula 2019: una gesta llegendària”, de Jordi Andreu Giner i també editat per Cossetània dins la col·lecció L’Aixecador.

Jordi Andreu analitza en aquest llibre la gesta històrica de l’assoliment del 3 de 9 sense folre mitjançant el relat dels intents i els assaigs previs i de la crònica dels fets, amb tota mena de detalls, sobretot de tipus tècnic, obtinguts tant amb l’anàlisi del seu autor com mitjançant el testimoni de primera mà d’un bon grapat de protagonistes d’aquella actuació memorable. El treball inclou un estudi crític, a càrrec de Xavier Brotons, de les fonts existents sobre un hipotètic 3 de 9 sense folre aconseguit durant el segle XIX. El pròleg és obra del periodista Josep Almirall Rillo.
 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics