Elogi de la diferència

“El problema no és la diferència, és la desigualtat”. Per a l’antropòleg Manuel Delgado, la problemàtica respecte a l’altre radica en aquesta premissa a les societats complexes on el discurs de la diferència es mou entre el racista de rebuig o el multiculturalisme de disseny. “La diferència mereix la postura de la indiferència” perquè sense aquesta actitud neutra no es pot concebre “el principi de ciutadania” que iguala a tots en drets sense falses conductes de tolerància i respecte a la diversitat, ha assenyalat.

Així mateix l’antopòleg ha carregat contra aquells tractaments de tolerància i de diversitat que posen “l’accent en l’altre” el qual “no té dret a passar desapercebut” i és vist en contraposició de la pretesa normalitat. Amb un discurs irònic i provocador que ha servit per inaugurar l’exposició ‘Mirant l’altre. La imatge de la diversitat’ del Museu de Reus, Delgado ha negat la idea “que l’ésser humà tingui por a la diferència” i, al contrari, l’ha assenyalat com a ànima “de la intel·ligència” i “la creativitat” que ha generat obres poètiques, artístiques o científiques, per citar alguns exemples.

Respecte a actituds com el racisme o la xenofòbia, l’antropòleg ha dit que “hi ha certes relacions de segregació, estigma i opressió que necessiten la diferència per justificar-se i si no existeix aquesta diferència s’inventa per dominar” a l’altra persona. “Ens habiten multituds”, ha dit tot citant el poeta Mario Benedetti per mostrar que el jo en si mateix és contradictori i plural. “Sense diferenciació no pot haver identitat”, ha comentat sobre la fragilitat d’aquest concepte en un món globalitzat paradoxalment cada cop més uniforme.

Una exposició sobre el jo, el nosaltres i els altres

Articulada en sis àmbits diferents, l’exposició ‘Mirant l’altre. La imatge de la diversitat’ ressegueix la construcció del discurs de l’altre des de la mirada artística, dels viatgers o de la cultura popular amb elements com els gegants.

Fent ús de peces del fons del Museu de Reus, la mostra contempla fenòmens com l’exotisme de pintors com Marià Fortuny o Josep Tapiró i presenta diferents escultures de Modest Gené, qui va residir a Guinea Equatorial.