Aquest cap de setmana us proposo escoltar el disc 'Memphis Underground' (1969), de Herbie Mann (Nova York, EUA, 1930 - Pecos, Mèxic, 2003). En aquest àlbum, considerat un dels millors de la seva carrera, Mann mostra una gran habilitat amb la flauta en un excel·lent ambient de fusió de jazz, soul, funk i rhythm-and-blues. Una fusió que, aleshores, els puristes i els prejudiciosos del jazz no li van acceptar prou bé, així com els sons de la flauta, entès com un instrument menor en aquest àmbit. Ara bé, per damunt de tot, hi impera la mentalitat oberta i la curiositat musical de Mann.
L'àlbum, gravat a Memphis, va ser produït per Tom Dowd. Hi van participar una colla de músics joves però que ja destacaven, com el vibrafonista Roy Ayers o els guitarristes Larry Coryell i Sonny Sharrock. Tots tres, juntament amb Herbie Mann, rebien el suport d'una secció rítmica local de sis bons músics més.
'Memphis Underground' és un disc instrumental i conté cinc cançons, tres de les quals són versions. L'obre la cançó homònima, un tribut a ritme de soul a la ciutat de Memphis; la segona és "New Orleans", la peça més curta, però suficient per escoltar la intensitat que Herbie Mann aporta amb la flauta; continua amb "Hold on, I'm Comin'", una versió del tema d'Isaac Hayes i David Porter que van popularitzar Sam Moore i Dave Prater; la quarta és una altra versió, "Chain of Fools", de Don Covay i popularitzada per Aretha Franklin, i tanca el disc la versió que fa de "Battle Hymn of the Republic", un dels himnes dels Estats Units.
Herbie Mann va ser un dels pioners de la fusió del jazz amb altres estils. Nascut amb el nom de Herbert Jay Salomon, de ben jove va aprendre a tocar el clarinet, el piano i el saxo, però va preferir centrar-se en el saxo tenor i, sobretot, en la flauta. Va tocar molt durant el servei militar a Europa, a principis de la dècada dels cinquanta, i en acabat va formar part del Mat Mathews Quintet. A finals dels anys cinquanta es va afegir al moviment "bebop" i va tocar amb músics com ara Phil Woods o Buddy Collette.
El 1961 va viatjar a l'Àfrica i poc després al Brasil. Arran d'aquests viatges es va interessar pels sons africans, llatins i la bossa nova. De tornada a Nova York va gravar amb Antônio Carlos Jobim, João Gilberto i Baden Powell. A mesura que va anar incorporant elements aliens al jazz al seu so, la seva manera de tocar la flauta va començar a sonar més dura i agressiva. Als anys setanta, Herbie Mann es va involucrar completament en el rock, el pop, el reggae i fins i tot en la música disco. El juliol de 2003, un càncer va posar fi a la seva vida.
Etiquetes:
