L'advocada Tessa: 'Tan sols espero que, en algun moment, alguna cosa canviï'

A dos quarts de 9 del vespre tocades, aquest divendres, l'actriu Vicky Luengo trepitjava l'escenari del Teatre Fortuny de Reus per fer la seva feina: interpretar i sentir un paper d'una obra de teatre com és 'Prima facie', de Suzie Miller, dirigida en aquest cas per Juan Carlos Fisher.

Després d'un inici on exemplifica la professió de la protagonista, l'advocada defensora Tessa, apassionada per allò que fa i la millor en allò que fa, es descobreix la seva situació familiar. Ja no té pare, el seu germà petit sempre està jugant a videojocs, el gran no para de fotre's en problemes i surt de festa cada nit, i la seva mare és qui està amb ella.

La Tessa sempre guanya, sempre "arriba primer", com diuen en el seu gremi, ella ho gaudeix i ho té clar: "L’única veritat que existeix és la legal". Ferma defensora de la llei, apunta que no s'ha de confiar "ni en allò que creus que saps" i que la seva feina no és jutjar, sinó ser la veu del millor relat que pot donar el seu client i trobar els buits en el discurs contrari. "Si es declara innocent al culpable, és que el jutge i la Fiscalia no han fet bé la feina; l'advocat no jutja", sentencia.

En un moment de l'obra, la Tessa defensa l'acusat d'una agressió sexual i guanya el judici.

L'advocada d'èxit, que no ve d'una família adinerada com gran part dels seus col·legues, es comença a veure immersa en una "relació" -sense definir què hi ha- amb un noi del despatx d'advocats. Ambdós viuen uns instants d'amor i sexe a l'oficina, fora d'horari laboral, i tornen a quedar, sopen junts, beuen alguna que altra copa de vi i acaben la nit a casa de la protagonista, on segueix la mateixa tònica durant una estona fins que ella no es troba bé, no està al 100% de les seves capacitats i l'home, finalment, abusa sexualment d’ella. A primeríssima hora del matí, sense haver dormit, es presenta en una comissaria i ara és ella qui posa la denúncia.

782 dies més tard de la violació, dos anys i 52 dies molt durs en què fins i tot s'arriba a qüestionar a si mateixa si està exagerant, se celebra el judici, on tots els lletrats són homes. S'asseu al jutjat com a testimoni, denunciant i víctima, no com a advocada defensora, i li toca a ella respondre les preguntes. "És ell qui em va violar i soc jo la que està en judici", pensa quan el veu compartint espai amb ella. Durant aquests gairebé 800 dies, la Tessa ha estat treballant en un altre despatx d'advocats per no coincidir amb l'agressor.

La Tessa veu quins són els "buits" en la història, sap que no pot demostrar la seva veritat i recorda que "només n'hi haurà una", la legal, però no oblida fer un crit d'auxili i dir prou. Per la seva banda, l'advocat defensor la interroga i explica que amb la denúncia el que volia la Tessa era treure's del mig, professionalment parlant, al seu client. La Tessa ho nega. Es veu que ambdós estaven en una llista, que la víctima desconeixia, com a únics candidats a accedir al lloc de feina que, a dia del judici, ocupa la protagonista. Així, el que es pretén és girar-se la truita.

El jutjge acaba declarant innocent al culpable. Tot seguit, la mare de la Tessa s'apropa a la filla, i tot assumint les injustícies que a vegades permet la justícia, en aquest cas britànica, li diu: "Anem-hi, amor meu".

"Sento que el sistema legal està fallit", reflexiona decebuda la protagonista, i conclou: "Tan sols espero que, en algun moment, alguna cosa canviï".

Després de més d'una hora i mitja de monòleg en el qual es posa en la pell de més d'un personatge, fa tant de narrador omniscient com protagonista i segueix una estructura discontínua en el temps, tot acompanyat d'una posada en escena que juga amb la il·luminació d'un espai on hi ha una taula, una cadira i poc més, la intèrpret mallorquina Vicky Luengo ha posat dempeus a una gran part del públic del Teatre Fortuny, un teatre on, malgrat haver comptat amb una platea gairebé plena, s’han pogut veure butaques buides.

'Prima facie', una locució que s'utilitza en l'àmbit jurídic quan s'exposa una situació que sembla ser tal com es presenta "a primera vista" o "aparentment", dona nom a un monòleg de ritme frenètic que porta a la protagonista a viure una muntanya russa d'emocions dalt de l'escenari, un monòleg ple de diàlegs i descripcions tan acurades que no necessita de res més que d'una gran professional com Vicky Luengo que el defensi.

La producció d'aquest divendres al Fortuny és l’estrena de 'Prima Facie' en espanyol. 'Prima facie' és la multipremiada obra de Suzie Miller que l'any passat va esgotar totes les seves entrades en el West End de Londres i acaba de ser guardonada per "la millor obra nova" i "millor actriu" en els Premis Olivier del teatre britànic, i per la "millor actriu" també en el Premi Toni de Nova York. Ara està batent rècords a Broadway.