'Les dones i els dies' torna a Reus

Quan va descobrir ‘Les dones i els dies’, Jordi Cornudella tenia 14 anys i dos mesos. Era el 21 de gener de 1977. Així ho va documentar ell mateix, homenatjant els primers versos d’‘In memoriam’, en un article en què repassa la seva relació com a lector amb el poema ‘Posseït’. Quatre dècades després d’aquell enlluernament inicial per la poesia de Gabriel Ferrater, Cornudella presenta, a la sala d’actes del Centre de Lectura de Reus, davant de més d’una cinquantena de persones, l’edició crítica de ‘Les dones i els dies’ (Edicions 62, 2018). L’obra, publicada en conjunt per primera vegada el 1968, aplega, en el fons, tres llibres de poemes de l’escriptor reusenc: ‘Da nuces pueris’ (1960), ‘Menja’t una cama’ (1962) i ‘Teoria dels cossos’ (1966).

A banda del text definitiu, l’edició de Cornudella també treu a la llum un seguit de poemes que Ferrater havia publicat en revistes o bé que havia inclòs en els tres volums previs i després no va recuperar. Cornudella, que és el marmessor del llegat de Gabriel Ferrater, assegura que “hi ha, sobretot, dos llocs d’on han sortit molts poemes que fins ara no es coneixien: l’Archivo General de la Administración, ubicat a Alcalá d’Henares, i l’arxiu personal d’Helena Valentí, que es conserva a la Biblioteca de Catalunya”.

Cornudella, que s'ha encarregat de revisar l’arxiu d’Alcalá, desenrotlla, durant la seva intervenció, la relació dels diversos llibres de Ferrater amb la censura prèvia obligatòria, que el règim franquista va mantenir vigent fins a l’any 1966. A tall d’exemple, l'editor llegeix l’informe de lectura de ‘Da nuces pueris’ i en destaca el to elogiós del censor, que afirma que l’obra “ofrece la novedad de tratar asuntos comprensibles, humanos y de actualidad”, i que l’autor observa la realitat “sin espejismos ni elucubraciones”. L’editor també relata com, en el cas de ‘Menja’t una cama’, l’obra va rebre el ‘nihil obstat’ franquista tot i que els censors van rebutjar els versos finals del poema ‘Els polls’. “La censura de qualsevol estat totalitari és arbitrària”, sentencia, en aquest sentit, Cornudella.

Respecte a la producció poètica de Ferrater, que va aparèixer en un període de temps curt, Cornudella recorda que el començament de Ferrater en l'escriptura en vers es remunta a la seva estada a França, durant la jovenesa, quan feia poemes en francès. “En tornar a Reus, entre el 1940 i el 1947, Ferrater deia que havia fet molts versos, encara que tan sols se’n conserven dues tankes, publicades a la revista del Centre de Lectura, dedicades a la professora Lluïsa Òdena”, diu Cornudella. Els versos que formen part del cicle de ‘Les dones i els dies’, segons l’editor, van ser bastits a partir de 1958.

Aquesta nova edició de l’obra, malgrat incorporar, com calia esperar, un aparat crític que s’endinsa en les qüestions d’ordre filològic, està treballada d’una manera que pretén que el llibre “no sigui només per a ferraterians”, sinó que també aconsegueixi seduir el lector no especialitzat. Després d'haver parlat, al llarg d'anys d'estudi, amb lectors de Ferrater molt diversos, Cornudella assegura sempre arriba a la mateixa conclusió: “La poesia de Gabriel Ferrater té un poder de fascinació estrany. A mi em fa l’efecte que és un poder que radica, en molt bona mesura, en el fet que sempre és una poesia dita per algú que sembla que se t’adreci de la manera més natural del món. Té un to que no és gens amaneradament poètic, sinó que és molt prosaic, molt oral”.