Com cada de setmana, la redacció de Reusdigital.cat s'ha proposat fer-vos un seguit de recomanacions culturals amb les quals esperem que gaudiu del temps lliure a casa, de viatge, o allà on sigueu. Parlem habitualment de música, de llibres i d'audiovisuals per compartir-los amb tots vosaltres.
Marc Busquets recomana el clip de la cançó 'Da funk', de Daft Punk
Ara que se'ns ha confirmat la separació de Daft Punk, aquesta mateixa setmana, un servidor recorda quan i com va descobrir la música del duet francès. Era l'any 1996, i va ser gràcies al programa 'Sputnik', del 'Canal33', que va marcar unes quantes generacions de catalans i que encara alguns enyorem. El debut discogràfic del conjunt, 'Homework', va apuntar el que després confirmarien bombes comercials com la cèlebre (potser massa i tot) 'Get lucky'.
En aquell disc s'hi va incloure 'Da funk', una de les moltes joies en la trajectòria dels gals, que atrapava per la seva rítmica de formigó i que amb els anys s'ha convertit en un dels clàssics del house dels anys 90. Igualment destacable és el videoclip del senzill, que cal recuperar, i que és protagonitzat per un home gos que es passeja, trist i a la recerca de l'amor, per la nit de la gran ciutat. Com a curiositat, l'acrònim 'datf' es relaciona amb 'A story about dogs, androids, firemen and tomatoes' ('Una història de gossos, robots, bombers i tomàquets'), paraules lligades precisament a 'Da funk'.
L'experimental Spike Jonze va ser l'encarregat de dirigir el clip de 'Da funk', tot acompanyant la proposta sonora d'un grup que, amb permís dels Chemical brothers, ha marcat l'electrònica de les últimes dues dècades.
Alba Cartanyà recomana 'Un mundo feliz', d'Aldous Huxley
Una de les distopies per excel·lència, 'Un mundo feliz' (el títolm original és 'Brave new world'), va ser escrita el 1932 per Aldous Huxley com una predicció del futur realment inquietant. Planteja un món impregnat per religió consumista i on es divideix la població en cinc castes, segons les propietats personals assignades en néixer. La reproducció és industrialitzada: els embrions passen per una línia de muntatge i els bebès creixent en unes ampolles. Els pares biològics no exerceixen com a tal, i les criatures són educades a través d'un condicionament per tal de modelar-les com imposa la societat. A més a més, totes les persones reben la "soma", una mena de droga que evita el patiment.
Aquest context es justifica a partir del fracàs del model anterior: les persones eren indivualistes, les dinàmiques familiars impedien la felicitat dels seus membres... Una guerra és la que separa els dos temps, i a partir de la qual una colla de persones passen a ser les encarregades de dissenyar un nou món "més estable".
Però la realitat no és hermètica, i a vegades hi ha individus inconformistes que el sistema no pot atrapar. Huxley ho plasma en l'obra amb la figura del "Mr. Salvatge".
Un clàssic de la literatura que cal llegir, perquè potser deix entreveure aquell futur possible on no volem viure.
Marià Arbonès recomana llegir ‘Quan la música ho és tot’, d’Haruki Murakami i Seiji Ozawa
Us recomano la lectura del llibre ‘Quan la música ho és tot’ (Empúries), d’Haruki Murakami (Kyoto, 1949) i Seiji Ozawa (Shenyang, 1935). Sobretot el gaudiran els qui són amants de la música clàssica, però per als qui no ho són, les anècdotes que recull també el farà atractiu. Haruki Murakami és l’escriptor més aclamat i llegit de la literatura japonesa actual, i també un gran apassionat de la música. Va dirigir un club de jazz ―el Peter Cat, a Tòquio― i un programa de ràdio, és un gran col·leccionista de discos i sovint ha inclòs referències musicals a la seva narrativa.
‘Quan la música ho és tot’ reuneix sis converses de l’autor japonès amb l’antic director de l’Orquestra Simfònica de Boston Seiji Ozawa quan aquest, per problemes de salut, va haver de descansar una temporada. Tots dos reflexionen sobre conegudes peces de Johannes Brahms i Ludwig van Beethoven, de Béla Bartók i Gustav Mahler, directors d’orquestra com Leonard Bernstein o Herbert von Karajan i solistes com Glenn Gould, a més de peces de cambra i òperes com ‘La Bohème’ o ‘Tosca’. Mentre ells dos escolten discos i comenten les seves interpretacions, els lectors assisteixen a sucoses confidències, polèmiques i curiositats que contagien el plaer de gaudir la música des d’una perspectiva diferent.
Isabel Martínez recomana la pel·lícula 'La revolución silenciosa’' de Lars Kraume
Una interessant pel·lícula de 2018 que aborda la rebel·lia d’un grup de joves d’un institut a l’Alemanya oriental durant el 1956, l’any en què es produeix la revolta hongaresa. Una rebel·lia tan innocent (un minut de silenci en una classe) com perillosa per un règim que no tolera cap mena de sortida del guió establert i que farà servir qualsevol tipus de recurs per acabar amb la tímida subversió juvenil. Una pel·lícula absorbent, que convida a la reflexió sobre les conseqüències dels nostres actes i sobre la veritable llibertat.
'La revolución silenciosa' és inclosa al catàleg de 'Filmin'.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics