'Cada element festiu té el seu ritme i l'has de ballar'

Hi ha tantes maneres de viure les Festes de la Mare de Déu de Misericòrdia com el nombre de reusencs i reusenques que viuen la festa el 25 de setembre al Santuari. És a dir, un munt. Un cop a l'any, una munió de gent se cita en aquest lloc sagrat dedicat a la patrona de la ciutat per contemplar de prop els elements del Seguici Festiu, el ball solemne de l'Àliga a l'interior del temple, la baixada dels diables pel passeig de Misericòrdia, i els castells, entre altres actuacions. D'entre tots els components, n'hi ha uns que sovint passen desapercebuts: els músics. Sense ells no hi hauria la festa tal com la coneixem i a més, ens ofereixen unes melodies que s'han convertit gairebé en himnes per a petits i grans.

En l'àmbit de la música tradicional, l'experiència també és un grau. Amb més de 30 anys a l'esquena, el músic Dani Carbonell ha viscut moltes experiències musicant balls i bèsties, a més de formar nous músics a l'Aula de Sons. Actualment, forma part dels Ganxets Grallers del Baix Camp, i acompanya els Nanos de Reus en les seves sortides. Li preguntem sobre les característiques que han de tenir els músics i ens respon "una bona capacitat d'adaptació als contextos i una forma física adequada, ja que els actes poden durar hores". Carbonell afegeix que "cada element té el seu ritme i l'has de ballar".

En relació amb les Festes de Misericòrdia, alerta que la presència de timbals descentra als músics. Per tal d'evitar dificultats, demana a tots els pares que convencin els nens i les nenes de no portar instruments de percussió, que moltes vegades sonen a destemps.

Un cas diferent és el de la Jana Recasens, una reusenca que des de petita ha estat molt vinculada al Seguici Festiu. Amb deu anys, primer amb els nanos va decidir aprendre a tocar la gralla i ha acompanyat elements del seguici petit i la Cucafera. "Arriba un punt en el qual vols viure la festa des de dins", declara. Actualment, forma part del conjunt de músics que acompanyen als Xiquets de Reus els dies d'actuació i en les diades de la colla castellera. Admet que amb el pas del temps s'ha acostumat ha tocat pel carrer i que ha superat la vergonya.

L'experiència de músic ha suposat una porta d'entrada a les tradicions reusenques, com és el cas del graller i membre de Canya d'Or, Pol Figuerola. Resident a Valls, la seva afició musical li ha permès conèixer les tradicions reusenques. Va començar a tocar a les festes de la nostra ciutat l'any 2014, primer acompanyant el ball de Prims i el de Galeres amb el flabiol, però ja fa uns anys que toca la gralla al ball de Valencians.

Figuerola ressalta la diversitat musical de la festa, amb "peces molt diverses", tant en la tipologia de les melodies com les formacions musicals que les interpreten. Des de cobles de ministrers a dolçaines o formacions amb gralles, remarca que "tenim un patrimoni musical, social i cultural que valorem poc".

Com cada any, les timbales, gralles, flabiols i altres instruments tornaran a formar part del Seguici Festiu reusenc i, sense ser un element com a tal, mostraran una vegada més que són indispensables per al seu bon desenllaç.