Pan & Regaliz en els inicis del rock progressiu català

Pugem de nou a la màquina del temps per viatjar fins al rock progressiu dels anys setanta a Catalunya. Mereix atenció l'escletxa que va obrir el sorgiment d'aquest estil a finals dels seixanta i primers setanta a Barcelona, que es va erigir en l'avantguarda d'una nova manera de fer música a casa nostra a partir del rock, la psicodèlia i el moviment hippy. Aquest cap de setmana recordarem plegats Pan & Regaliz, un grup que durant el seu curt període de funcionament va brillar en aquest fenomen musical, juntament amb altres grups com ara Máquina, Om o Tapiman.

Els components de Pan & Regaliz es van unir l'any 1967 a Barcelona amb el nom d'Els Mussols. Inicialment van interpretar música folk, però, a conseqüència de les influències de la psicodèlia de grups britànics populars del moment, el 1969 van evolucionar cap a un registre musical més elèctric. També van canviar el nom del grup i es van passar a dir Agua de Regaliz. En aquesta primera etapa en formaven part el baixista Artur Domingo, el guitarrista Alfons Bou, el bateria Santiago "Jackie" García Cortés i el flautista i vocalista Guillem Paris. Encara sent menors d'edat ―en aquells temps s'ho era fins als 21 anys― graven un senzill amb un parell de cançons al segell Als 4 vents.

L'any 1971 fitxen pel segell discogràfic Ekipo/Dimensión, no sense alguns maldecaps judicials que els obliguen a tornar-se a canviar de nom i passen a dir-se Pan & Regaliz. En aquest segell graven el seu únic àlbum, l'homònim, del qual publiquen dos senzills amb "Dead of Love" i "Magic Colours" com a cançons principals. Amb el disc, una obra mestra, es refermen les seves comparacions amb Jethro Tull per la forta presència de la flauta en les cançons i la modulació de la veu del cantant, Guillem Paris, que recorda Ian Anderson. És cert que hi ha semblances amb el grup anglès, però també n'hi ha amb la primera etapa de Pink Floyd. L'àlbum es va reeditar l'any 2000 al segell Wah Wah Records.

Tot i viure l'èxit, no van saber tirar endavant i el 1973 van plegar. Després de les contínues desercions dels membres del grup ―Pedro Van Eeckhout, que havia substituït Jackie García Cortés, va deixar la banda per unir-se a Jarka; Artur Domingo es va integrar a Evolution, i Alfons Bou va abandonar el grup desmoralitzat pels obstacles que sorgien―, Guillem Paris es va quedar sol. No va aconseguir refer el grup i va optar per començar una carrera en solitari que no va tenir bon resultat.

En el vídeo podeu escoltar la cançó "One More Day". Espero que us agradi. 

Bon cap de setmana!