Divendres, 29 de Març de 2024

David Figueres: ‘És important comprar llibres, però encara ho és més llegir-los’

10 d'Abril de 2014, per Enrique Canovaca
  • David Figueres, amb el llibre a les mans

    Enrique Canovaca

Què hi trobarem en les seves poesies?

Derelictes és un llibre que parla de la meva adolescència i joventut i del pas a l’edat adulta. El paisatge de Reus i de les Muntanyes de Prades hi és present. Està dividit en cinc seccions. A la primera, El temps que pesa, trobem poemes més narratius, amb més llum, on la majoria de les vegades, dono l’anècdota que suscita el poema, de manera directa, nua.  La segona, Cometre hiverns, i que jo considero la matriu de tot el poemari, són poemes més obscurs, més girats cap endins. Geranis, la tercera, són poemes que parlen del fet d’escriure i llegir i on hi ha algunes versions de poetes anglesos. Som el foc són poemes al voltant de la mort, i per últim, el lector trobarà Montsant, format per un únic poema dedicat a la meva neboda i fillola del mateix nom, és un cant a la vida.

Segons el diccionari, un derelicte és una nau abandonada que sura a flor d'aigua, què significa per vostè i per què és el títol de la seva obra?

No recordo com vaig descobrir la paraula però de seguida vaig pensar que era una imatge que tenia molta potència poètica. De fet surt més d’una vegada al llarg del llibre. La idea del recull com a tal va néixer precisament en un moment vital en què jo em sentia com un derelicte. En situacions així l’únic que pots fer és aturar màquines i dedicar-te a badar. D’aquest embadaliment, sorgeixen els poemes.

En entrevistes anteriors sempre ha reconegut la seva admiració per Gabriel Ferrater, què va suposar per vostè la lectura de Els dies i les dones?

Gabriel Ferrater va ser un renovador absolut de la poesia catalana. Si contextualitzem històricament la seva obra, només Vinyoli podia fer-li ombra. Espriu, per exemple, és interessant en els primers llibres, però després es va deixar ‘subornar’. Coincideixo amb Joan Ferraté quan deia que La pell de brau és un llibre molt mediocre. Gabriel Ferrater és un poeta que sempre tinc present i rellegeixo constantment. Té un gran domini del fet poètic. Tot i ser un dels intel·lectuals més importants no ja en l'àmbit català sinó europeu, és lamentable, però, com la ciutat de Reus, la ciutat on va néixer, tracta la figura de Ferrater.

Tret de quatre homenatges puntuals, fa una mica de vergonya veure com a Sant Cugat del Vallès, principalment gràcies al periodista Ramon Barnils, amic del poeta, que va saber ablamar la flama de la seva memòria, el tenen en gran consideració. A qualsevol país civilitzat una ciutat que ha vist néixer una figura de l’alçada de Ferrater tindria la seva fundació dedicada a la preservació i difusió del seu llegat o com a mínim, el nom a una biblioteca.

Ha tingut alguna repercussió haver guanyat el premi Martí Miquel i Pol de poesia?

Un premi literari que només doni diners, no serveix de gaire. L’important és que es publiqui l’obra i molt més important és que es distribueixi i se’n faci publicitat de manera adequada. En el meu cas la gent del Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha fet una gran feina. Durant la gestació editorial vam estar en contacte permanent i em van consultar cada detall. N’estic molt content i agraït del resultat.

Què s’ha de fer per promocionar la poesia entre els joves?

Suposo que el primer que s’hauria de fer és prohibir-la, potser així s’hi acostarien. No, bromes a part, tot és qüestió de pedagogia. Espero que quan Catalunya sigui un Estat, sapiguem, entre tots, dotar als mestres dels recursos necessaris per endegar projectes pedagògics on no ja la poesia, sinó els estudis d’Humanitats en general, hi tinguin un pes important. Ara com ara els mestres són els nostres herois quotidians i no crec que se’ls pugui demanar més del que fan.

Què en pensa del moment que es viu en l'àmbit cultural al Camp de Tarragona?

Procuro estar al cas del que hi passa i crec que hi ha iniciatives molt interessants en molts camps. Malauradament, però, falta visibilitat. Si les coses no passen a Barcelona, sembla que no passin.

Com i on passarà la diada?

Per motius personals, és molt possible que sigui una mica lluny de Catalunya, concretament al sud d’Holanda. Sant Jordi és una festa molt bonica però que amb els anys s’ha anat desvirtuant. És essencial que la gent compri llibres, però més essencial és encara, que els llegeixi.

Quin llibre recomana per Sant Jordi?

Recomano que la gent llegeixi poesia. Hi ha una fornada de petites editorials com Edicions Terrícola o Adia Edicions, a Mallorca, que estan publicant autors molt interessants i que mereixen ser llegits.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics