Descobrim els castells de Selmella i Saburella

Per arribar als castells de Selmella i Saburella cal que ens dirigim fins a la població del Pont d'Armentera, a l'Alt Camp. Just a la sortida del poble, en direcció a Querol per la C-37 i abans de creuar el riu Gaià, ens trobarem amb una cruïlla a l'esquerra que està indicada amb el cartell de Selmella. El curiós és que això no és del tot correcte, ja que la carretera acaba poc abans d'arribar a Saburella i si volem arribar a Selmella haurem d'agafar un camí a l'esquerra a la Masia Cal Figueres o Restaurant Selmellà. Aquest és el segon restaurant que ens trobem en aquesta carretera que no porta a cap nucli habitat, el primer és el Mas Mel, dos bons llocs per fer "parada i fonda".

La carretera és de les més estretes que ens podem trobar al nostre territori, qui sap si la més estreta, i a mida que avancem cada vegada s'estreny més, fins a arribar a tan sols tres metres d'amplada. Alhora que s'estreny, també fa una considerable pujada, partim dels 360 metres del Pont d'Armentera i ben aviat arribem als 460 de Can Cagall. Això ens permet gaudir d'unes captivadores vistes sobre aquesta interessant vila de l'Alt Camp. Justament, Can Cagall és el primer indret que ens trobem en el nostre trajecte. Es tracta d'una masia formada per un habitatge i per una capella annexa d'estructura romànica. També són freqüents en el recorregut les famoses barraques de pedra seca, que ens podem trobar per tota la comarca de l'Alt Camp.

El camí és poc aconsellable per vehicles que no siguin tot-terreny. La pujada és considerable, ja que comença a 570 metres i el castell de Selmella és a 826 metres. El poble i el castell queden a la dreta del camí i un cartell que ens senyala l'església de Sant Llorenç ens ha de fer aturar per pujar a peu fins el castell. Les vistes des d'aquest indret sobre tot el Camp són magnífiques i la sensació de sol·litud és extrema.

El castell de Selmella és un excel·lent castell roquer en runes des del segle XIX. Des d'aquest punt podem gaudir d'unes vistes esplèndides sobre el Camp de Tarragona i més enllà. Just a sota del castell hi ha les restes de l'antic poble i de l'església de Sant Llorenç.

Pel que fa al poble, en el seu moment de màxim esplendor va arribar a comptar amb 189 habitants l'any 1830, i a partir d'aquell moment va anar minvant fins a la desaparició. Avui en dia tan sols podem veure poc més de mitja dotzena de cases sense sostre i plenes d'herba.

El castell ja el trobem documentat l'any 990 i és atribuït a la família Cervelló. Forma part dels castells que trobem al Camp i que van servir per fer assentaments cristians durant l'època de la Reconquesta. Tot i la proximitat, és curiós que des d'aquí no podem veure el nostre proper destí, Saburella.

Deixem, doncs, Selmella per anar cap a Saburella, no sense fer constants mirades enrera per contemplar el castell que hem deixat a la nostra esquena i que ofereix excel·lents oportunitats per fer boniques fotografies.

Després d'una estoneta per dalt de la serralada comencem a baixar cap al Castell de Saburella situat a tan sols 683 metres d'alçada. És dalt d'un petit turó arrodonit a prop del torrent de Comadevaques. Del castell en destaquen les tres torres cilíndriques, en especial la de l'homenatge, que està pràcticament sencera, i que es pot divisar des de ben lluny. A diferència de Selmella, a Saburella no trobem cap nucli de població adossat al castell, ni tan sols cap església, tot i que si que hi ha documentada una capella dedicada a Sant Miquel de la que avui no en podem trobar restes. El castell de Saburella el trobem documentat per primera vegada el 1229, any de l'inici de la conquesta de Mallorca, per tant, podríem dir que ja no forma part dels castells de la Reconquesta.

Ni que no ens n'haguem adonat, hem canviat de terme, perquè Saburella ja és dins del terme de Querol, i no del Pont d'Armentera com passa en el cas de Selmella. Un cop feta la visita, hem de continuar baixant per agafar la carretera TV-2141 que en ha de portar fins el Pont d'Armentera. En un primer moment ens trobarem amb una carretera de terra, tot i que al cap de no gaire apareix l'asfalt per fer-nos més còmode el retorn a casa.