Els centres privats d’ensenyament seguim tancats

Després de gairebé un any des de l’inci de la pandèmia de la Covid-19 i de mesos de restriccions i períodes de confinament, els centres privats d’ensenyament d’idiomes, reforç escolar, música, dansa, esports, arts plàstiques i escèniques i informàtica entre d’altres, un total d’aproximadament 6.000 empreses, continuem tancats a dia d’avui.

Tot i les múltiples reunions amb diferents departaments de la Generalitat, entre els quals Salut, Economia i Educació, sembla que a ningú li interessa el declivi imminent del nostre sector. No existeix voluntat política per evitar el tancament total dels nostres centres i, en conseqüència, deixar sense feina més de 60.000 docents, la qual cosa afavoreix i incrementa l’economia submergida a passes de gegant.

A falta de justificacions amb base científica i sanitària, les severes restriccions es basen a marcar la diferència entre allò que és públic (reglat) i allò que és privat (no reglat), com si el virus els pogués distingir. Argumenten que la mobilitat que genera la nostra activitat augmenta un 30% l’RT, quan els nostres protocols sanitaris són dels més estrictes i el percentatge de contagi és pràcticament nul als nostres centres, comprovable gràcies a la traçabilitat exhaustiva que duem a terme.

Els seus arguments no se sostenen i en són ben conscients, però es neguen a flexibilitzar les mesures i s’estimen més continuar ofegant-nos amb mesures arbitràries. Cal afegir, a més, la manca d’ajuts econòmicsjuntament amb l’increment de la taxa d’autònoms (la majoria som microempreses o pimes familiars). No només no rebem ajuts, sinó que hem hagut d’invertir a adequar les nostres instal·lacions (actualment en desús) i en tecnologia per tal de fer front a les classes online.

El sector requereix compensacions ràpides, directes i suficients que permetin pal·liar el perjudici causat per les restriccions i el tancament de la nostra activitat. Exigim ser considerats un servei essencial com a la majoria de comunitats autònomes, on els centres privats han pogut mantenir la presencialitat a les aules (amb algunes restriccions) fins i tot en alerta màxima en la majoria dels casos. Els seus governs els han considerat essencials sense dubtar-ho, i és que el dret a l’educació és un dret fonamental. No es pot obviar que fem part del teixit educatiu que desenvolupem una tasca formativa i social que contribueix a la construcció d’una societat més avançada. Ens hem de plantejar quin tipus de societat estem llegant a les properes generacions si els privem d’aquest dret.

Creiem fermament que la salut pública és, pot i ha de ser compatible amb la nostra activitat i cal fer-ho amb mesures que s’ajustin al nostre sector. La situació és crítica i d’emergència absoluta per als nostres centres.