Ets el ‘cool’ del sistema

És sorprenent que els caçadors de tendències no en parlin, encara, a les seves seccions. Si ho sap tothom i és profecia! La precarietat està de moda. És ‘cool’, ‘trendy’, ‘chic’, ‘mola’! T’acostes als 30 i encara vius amb els teus pares? Treballes tot el sant dia per ser quasi mileurista i que et considerin quasi persona? Vols que deixi d’escriure preguntes com el típic publicista mediocre? Doncs no pateixis! Els gurus del màrqueting han trobat la solució perquè, malgrat tot, et sentis ‘guai’.

En aquest article repassarem uns quants conceptes imprescindibles per ser pobre amb ‘glamour’. Llegir-lo et canviarà la vida. Seràs l’enveja de tots els CEO, els futbolistes milionaris, les ‘celebrities’, i els ‘entrepeneurs’ a qui els ‘papàs’ han subvencionat perquè “fracassin millor” fins a la victòria emprenedora definitiva. Tots, sense excepció, es voldran disfressar de tu, quan et vegin i et sentin parlar, i imitaran, amb ben poca gràcia, el teu ‘look’ i les teves maneres. Però aleshores seràs tu qui els ignorarà, amb altivesa, perquè per fi tindràs clar que ja ets allò que sempre havies desitjat ser: el ‘cool’ del sistema.

‘Nesting’: el recés domèstic del ‘weekend’

Sortir al carrer està sobrevalorat. I més en temps de pandèmia, quan qualsevol insensat et pot tossir a la cara i encomanar-te la covid-19. Oi que pel lloguer del pis pagues més de la meitat del teu salari? I doncs, per què no gaudeixes d’aquest espai tan exclusiu, a les estones lliures, durant els caps de setmana? Sempre a l’avantguarda del progrés, el diari ‘ABC’, ja va recollir els beneficis d’aquesta innovadora proposta, mesos enrere, en un reportatge que duia per títol: ‘‘Nesting’: El secreto de la felicidad está en tu casa’. Més endavant, ‘El País’ també se’n va fer ressò, amb un titular inspirador: 'No salir de casa en todo el fin de semana rebaja la ansiedad e ilumina la mente'.

Ja ho saps, doncs. Si els dissabtes i els diumenges practiques ‘nesting’ viuràs més tranquil i feliç, i de retruc gastaràs menys. A partir d’ara, quan un amic t’escrigui un ‘whatsapp’ per fer un beure, o la teva parella et digui d’anar a sopar fora, digues-los que no, que aquest ‘weekend’ te l’has reservat per fer ‘nesting’. Ben clausuradet, perquè prioritzes el teu ‘benestar holístic’. Al·lucinaran, amb la teva modernor!

‘Job sharing’: un lloc de treball col·laboratiu

El que realment dignifica, a la vida, és pencar. La quantitat que es cobra per un treball, en canvi, s’hauria de relativitzar, perquè l’important es troba en el camí, i no en el destí. Això ja ho devia pensar abans Lao Tse, o Mahatma Gandhi, o John Lennon, o Steve Jobs. Si no pots aguantar el ritme de la teva feina, perquè és excessiu, i perquè en el fons estàs cobrint, tu sol, el que abans haurien estat dues places, sigues generós i comparteix, amb una segona persona, les teves tasques i el teu salari. No es clamava, a les manifestacions del Primer de maig, que es repartissin el treball i la riquesa? El que no havien especificat, aquesta colla de queixosos, és que això es portaria a terme a partir dels guanys dels mateixos treballadors precaris, que entenen els avantatges de compartir, i que a més a més tindria un nom tan esclatant: ‘Job sharing’.

‘Coliving’: benvinguts a la república independent de casa nostra

Benvinguts, passeu, passeu. Hi ha cases d’algú? Tu tampoc no ets un petit, petitíssim, tenidor, d’aquests que viu de rendes? No t’hi amoïnis. Que no et faci vergonya compartir pis, com quan estudiaves a la universitat. Si està a l’ordre del dia! Què et pensaves? Els lloguers no s’han encarit perquè sí. Simplement pagues més, com a arrendatari, pels avantatges que comporta el ‘coliving’. Aquest concepte revolucionari, que com afirmen els experts “ha vingut per quedar-se”, fa referència al fet de viure amb altres inquilins, amb qui pots compartir (o no) interessos. Per exemple, els teus amics, als quals tampoc no els ha servit de res, en termes laborals, trencar-se les banyes amb els estudis i amb feines precàries.

El ‘coliving’ et permet mantenir l’esperit jove i afrontar l’autosuperació. No importa si els teus companys no netegen, si les seves habitacions semblen lleoneres, o si al lavabo hi ha empremtes marrons. Adaptar-se a les condicions adverses, com segur que has vist en alguna pel·lícula de Will Smith, et farà més fort, i potser, tard o d’hora, multimilionari. ‘Coliving’ vol dir creixement personal.

El salari emocional: anar més enllà de la visió materialista

Posem que cobres 800 euros nets al mes per una jornada completa. Bé, no és gaire, no t’enganyaré. Però escolta’m, ets feliç? L’important és plantejar les preguntes encertades: el teu amo et tracta bé? Et dona uns copets paternalistes a l’esquena, de tant en tant? Et somriu? Has guanyat el diploma d’empleat del mes? Tens un futbolí a la seu de la teva empresa? A l’hivern, tens cistella de Nadal? T’han convidat mai a una sessió de ‘team building’? Pensa que els 800 euros no són tan decisius, si les hores dedicades a la feina tenen lloc en un ambient agradable, i si sents que formes part d’una gran família, anomenada ‘empresa’.

El ‘complaint restraint’: somriu i la vida et somriurà, hi, hi, ha, ha

La gent, per norma general, es queixa massa. Si els preguntes dues vegades seguides com estan, ja comencen a donar la tabarra. “Ai, és que faig més de 40 hores setmanals i cobro 700 euros al mes”. “Ai, és que no em paguen les hores extra”. “Ai, és que soc un fals autònom”. “Ai, és que n’estic fart”. Queixa, queixa, queixa. I què fan, tanmateix, per millorar les seves vides? Potser si no protestessin tant i fossin ‘proactius’, viurien en pau.

Aquest és, precisament, el repte que han popularitzat Thierry Blancpain i Pieter Pelgrins, que segur que són tan ‘working class’ com tu. La seva idea és que tothom es comprometi a no queixar-se, com a mínim, de l’1 al 28 de febrer. Tot un mes sense trobar pegues a les coses. Ja veuríeu com tothom estaria més content que un gínjol.

Les ‘trabacaciones’ o ‘trebacances’: una alternativa per no perdre pistonada

Les vacances, avui dia, ja no són indispensables. És millor disposar cada dia d’una estoneta de descans que no pas de 15 dies o un mes sencers per desconnectar. Una pausa massa llarga provoca que perdis productivitat, i que se t’escapin informacions importants per al futur del negoci. Per això, es recomana de combinar el treball amb les vacances. La fórmula s’anomena ‘trabacaciones’, i la podríem traduir al català com ‘trebacances’. Representa un punt d’equilibri que, en el futur, pensem que s’hauria de consolidar. Amb la flexibilització sempre hi guanyem. Us imagineu poder respondre correus de feina durant una posta de sol, en un hotel davant de la platja, o amb unes vistes espectaculars de les muntanyes?

Inverteix en visibilitat

No et pagaran. Al principi sona estrany. Amb tot, si hi penses bé, n’obtindràs visibilitat! És un intercanvi. El curtterminisme pot fer que no te n’adonis. Aquest treball gratuït, que et pots prendre com una mena de voluntariat en benefici de la iniciativa empresarial i del PIB del país que tant t’estimes i que tant t’estima, t’aportarà contactes i experiència. Com que la meritocràcia existeix, quan en compleixis 40, amb una mica de sort, i sinó als 50, deixaràs de ser aquell xiquet simpàtic que no ho fa pas tan malament, i potser algú es plantejarà de fer-te un contracte.

I si hi ha gana... Prova el ‘friganisme’!

En alguns entorns ‘hipsters’ ha fet fortuna un nou fenomen, el del ‘friganisme’. Potser perquè el mot s’assembla a ‘veganisme’, que sembla que faci sensible. Sigui com sigui, es tracta de regirar la brossa per repescar-hi el menjar que altres persones han llençat. Així, si cobres poc, tens la possibilitat de reduir el preu de la teva llista de la compra. Al mateix temps, a més a més, contribueixes a construir un món més sostenible, i t’erigeixes com el més avançat dels ‘poor chics’!

No ets una merda, ets el ‘cool’

Així les coses, quan et sentis un fracassat, rodejat de tanta precarietat, i sense esma per acumular més frustracions, no ho oblidis: tu no ets cap merda, ets el ‘cool’. Pensa que poses en pràctica el ‘nesting’, clau per aprofitar el cap de setmana; el ‘job sharing’ i el ‘coliving’, que t’ensenyen a compartir i que et fan un tipus més interessant; el ‘complaint restraint’, que demostra la teva fortalesa psicològica; les ‘trebacances’, que et fan sentir útil fins i tot en les hores de descans, i el ‘friganisme’, que defensa la sostenibilitat. Fixa’t, si en fas, de coses ‘fashion’, i que no estan a l’abast de qualsevol!

I, sobretot, sobretot, no et desanimis mai, perquè malgrat que siguis un autònom (‘freelance’), o un treballador inexpert i mal retribuït (‘junior’), o un repartidor de menjar a domicili (‘rider’), això no treu que no hi hagi un anglicisme que et recordi que vas a la moda, que evidenciï que el ‘cool’ del sistema, en realitat, ets tu.