Recordo imaginant

Haurem d'imaginar com ens fem grans, amb el temps desfent de mica en mica allò que neix, diluint-ho fins que el cicle acaba i mor, també morirem quan arribi el moment, cadascú el seu.

Ens haurem d'imaginar en diferents situacions, t'imaginaré amb la teva nova família, o t'hauré d'imaginar sola a la caixa del supermercat esperant per pagar i marxar amb el cistell farcit de menjar per passar la setmana, preparant les carmanyoles de cada jorn el dia abans i escalfant el dinar al microones de la feina.

Potser tu a mi m'imagines d'una altra manera, als bars de sempre llegint el diari per sobre mentre demano una beguda i unes olives per acompanyar-la. Sé que amb una altra parella no m'imaginaries, perquè no hi ha qui m'aguanti, potser m'imagines fet un desastre deambulant amunt i avall amb cert aire deixat.

I mentrestant tot passa i el temps vola, i ens podem imaginar de mil maneres i en mil situacions, però mentrestant hem de viure, viure recordant que som efímers a les mans d'un tal destí que farà i desfarà amb nosaltres com millor li plagui, obviant tot allò que imaginem o deixem d'imaginar, perquè arribats a l'hora de la veritat potser ni ens imaginen i caiem en l'oblit més cruel.

Imaginar és una manera de recordar, quants cops hem escoltat avui faria tants anys, i el record esdevé imaginació i comencem a imaginar com seria aquella persona ara, si seria igual o si hauria canviat molt. Quan fem això recordem en present, estem recordant una cosa que estem imaginant al mateix temps i és que l'enyor ens fa viatjar per situacions quàntiques. Fins i tot, perquè volem allò que és impossible tenir de nou i que només ens ho feia sentir la persona que estem recordant, imaginem que ens ho està donant en aquell precís instant de nou.

Imaginant i recordant van passant els dies, el temps no s'atura mai, no s'eixuga, és continu, persistent, aquest pas sense pressa però sense pausa, també ens fa arribar un missatge que de vegades no veiem perquè estem davant de l'arbre que no ens deixa veure el bosc, potser seria millor deixar d'imaginar i dedicar-nos més a viure plenament, que si algú ens vol recordar o bé imaginar, dependrà molt de com hàgim viscut nosaltres. De fet, doncs, està a les nostres mans viure sense pensar més enllà de demà, és el millor dels inicis. Perquè d'aquí a molt temps, encara mai sigui que algú ens recordi.