Dijous, 29 d'Octubre de 2020

Dir amén als lladres i la no normalitat de fer-ho

20 d'Agost de 2013, per Jordi Martí Font

Matías Vives va contestar els meus articles sobre el seu sou, la seva opacitat com a membre del Consell d'Administració de Catalunya Caixa i el seu vot favorable al sou-insult de Todó, expresident de l'entitat. El seu article començava amb una mentida ja que deia que jo l'havia insultat dient-li lladre. He dit mentida i potser era error perquè no va entendre que el lladre de què jo parlava era Todó i d'ell només deia que li havia dit amén. En fi, a partir d'aquí ja no dec ser "infantil", o potser sí perquè el que sí que li vaig dir va ser "pocavergonya" i "barrut". Si els considera insults dec ser "infantil", tot i que afirmar que ell quan passa a ser membre del Consell d'Administració de Catalunya Caixa deixa de representar qui hi representava és tenir molt poca vergonya i afirmar que tornaria a votar el sou de Todó és tenir barra fins a l'infinit. En fi, per ser “adult” segons ell i els seus escolans cal callar, tancar els ulls i xafar la cagarada... I així ens va.

 

Podria continuar donant respostes a la seva resposta però no cal perquè ja va afirmar que no contestaria i és lògic. Durant aquestes setmanes, una colla de gent ho ha fet en el seu nom i la cosa més curiosa del món és que tot i dirigir-se a mi, cap no ha respost de les preguntes que jo li feia. Uns han parlat de la unitat de les esquerres en perill, altres de fer el joc a la dreta atacant-lo, alguns de la guerra civil i alguna altra d'una campanya de l'anticapitalisme tarragoní en contra d'ICV.

 

Fa riure tot plegat i fa riure perquè jo em pensava que el debat s'organitzava al voltant de coses concretes i allò concret continua essent el mateix que vaig denunciar en el meu primer article. Això és que un senyor en nom d'un partit que es diu d'esquerres -o d'una institució on remena unes quantes cireres el partit en qüestió- va cobrar un sou considerable per votar sí a posar un sou completament indecent al director d'una entitat financera de les que ens van estafar amb preferents i ens fan fora de casa quan no podem pagar la hipoteca i que ho va fer en una reunió "secreta". Cap resposta...

 

Tinc clar que el Matias Vives i jo, i també l'esquerra anticapitalista i ICV, podem coincidir en lluites i reivindicacions, podem anar a manifestacions junts i fins i tot compartir espais de trobada. Ara bé, això és en les paraules, perquè en la pràctica som molt i molt diferents i en això nosaltres no canviarem ni volem canviar. Quan nosaltres arribem a tocar poder, en fugim i el combatem dissolent-lo tant com podem. Altres s'hi recolzen i n'acaben xuclant tot el que poden. A voltes, ho fan en nom de la governabilitat i altres, en nom de la responsabilitat. Si això no canvia, res no pot anar més enllà de les paraules i en aquest cas és l'esquerra institucional qui ha de canviar. L'ètica de no enriquir-se amb la cosa pública (i enriquir-se és això que al Matías li sembla tan “normal”, el seu sou i el de Todó, i a mi i a molta gent d'ICV no) és la base de possibles enteniments i no només quan no es governa sinó sempre.

 

Acabo amb les mateixes preguntes de sempre i és el darrer cop que les faig. Ningú a ICV no demanarà explicacions a Matías Vives? Ningú no posarà en dubte tot això? Ningú no farà cap pregunta des de dins? Ningú no farà autocrítica? Ningú? Contra els lladres o dient-los amén?

 

Jordi Martí Font és escriptor i periodista.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics