-
L'estudi s'ha presentat a la Cambra de Comerç de Reus
Cedida
"Durant el primer trimestre del 2013, l'activitat econòmica del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre mostra uns indicadors molt pessimistes, que es manifesten essencialment per la davallada de l'ocupació i el fort increment de l'atur, amb taxes de quatre punts superiors a les mitjanes catalana i espanyola". D'aquesta manera introdueix, el darrer informe trimestral de la URV i les Cambres de Comerç de la demarcació, el mal inici d'any que ha tingut l'activitat econòmica al territori.
El descens de l'ocupació, l'augment de l'atur –tant de llarga durada com el que busca una primera feina– i la dificultat en l'accés al crèdit per part de la petita i mitjana empresa són, clarament, els factors a millorar pel que queda d'any. El responsable de Recerca d'Indústria i Territori de la URV, Joaquim Margalef, ha detallat que "la construcció ja venia caient des del 2010, la indústria es mantenia, però el factor de major resistència fins ara era el sector de serveis".
Per aquest motiu, Margalef considera que "ens trobem en una nova faceta". En concret, dels prop de vint mil llocs que s'han perdut des de l'inici d'any al Camp i l'Ebre, el 68,6% corresponen al sector serveis. El segon sector on s'han perdut més llocs de feina és la Indústria (17,8%), seguit de la Construcció (8,7%) i de l'Agricultura (5,0%).
Fuga de talents
Margalef es mostra especialment preocupat per una tipologia d'aturats, els que busquen entrar al mercat laboral per primer cop. "Som conscients que hi ha una mobilitat molt important i que els joves estan marxant fora". En aquest sentit, el responsable de Recerca d'Indústria i Territori de la URV recorda que des de la demarcació "s'està fent un esforç de formació important, però la taxa d'atur pels joves de menys de 30 anys és insuportable".
Per tot plegat, Margalef entèn que els joves s'hagin de buscar alternatives i "aquestes passen per capitalitzar el seu talent fora de casa". Aquesta situació, ha detallat, "significarà un greu problema estructural en quatre o cinc anys".
Un dels altres punts foscos d'aquest inici d'any és la dificultat que segueix tenint la petita i mitjana empresa per accedir al crèdit. El president de la Cambra de Comerç de Valls, Marcel·lí Morera, ha reclacat que "de crèdit se'n fa poc i a preus molt alts" i ha afegit que "si això no s'arregla, es dificultarà molt l'exportació".
Símptomes positius
Si bé és cert que les xifres són alarmants, hi ha una sèrie d'ingredients que tant les cambres com la URV valoren positivament. D'una banda, les exportacions estan creixent de manera minça però sostinguda. Tan és així que Margalef ha sentenciat que "el primer trimestre del 2013 únicament s'aguanta per l'exportació". En aquest punt, el dinamisme exportador de les pimes se situa al voltant del 60% i el 70% de la seva facturació.
No obstant, aquesta no pot ser l'única via ja que, segons ha exposat, "això demostra que l'ordenació del mercat de treball està arribant al límit". Aquest factor i que l'increment de preus es mantingui estancat (no es preveu que superi el 2% a finals d'any), són les dues xifres positives de la jornada.
Amb l'entrada en el segon trimestre i l'arribada de la temporada alta, el president de la Cambra de Comerç de Reus, Isaac Sanromà, confia que es podran anar corregint aquestes sensacions. Sobre la taula, el Cap d'Estudis de la Cambra de Tarragona, Jordi Cáceres, confia en el turisme per desencallar la situació: "La Costa Daurada rebrà el 40% del mig milió de turistes russos previstos per tot l'Estat".
L'Ebre, el més castigat
Al Camp de Tarragona, la Conca de Barberà, el Priorat i l'Alt Camp són les més afectades per l'augment de l'atur; però on l'informe alerta de números preocupants és al Baix Ebre i el Montsià, que concetren el 70% de l'activitat a les Terres de l'Ebre, i la Ribera d'Ebre. Francesc Minguell, de la Cambra de Comerç de Tortosa, ha justificat el greuge pel "gran dèficit en industrialització que pateix la zona".
Actualment, ha comentat Minguell:"Els llocs de treball que s'estan oferint estan mal remunerats, són de poca formació i estan fets per immigrants". Per últim, Minguell considera que si poden respirar és perquè les comarques ebrenques "són de les poques que encara reben fons europeus per reactivar la situació".
