-
Josep Antoni Duran i Lleida
ACN
En la seva intervenció al Congrés, Duran ha dedicat bona part de la seva intervenció a reclamar a Rajoy que negociï amb Catalunya, a posar en valor el diàleg i el pacte. Donant per descomptat el rebuig de la proposició del Parlament, el secretari general de CiU ha preguntat al president espanyol què passa a partir de l'endemà. "A partir de demà estem disposats o no a negociar? Què espera per negociar? Posi data i hora i estem disposats a negociar, i això significa negociar-o tot, i tot significa tot, i això és políticament significatiu", ha assenyalat.
Duran ha aclarit que Catalunya no negociarà per mantenir l'actual status quo, "ni molt menys per fer marxa enrere". Duran ha apostat per solucionar aquest problema polític amb una "àmplia revisió constitucional", un acord polític que després es pugui sotmetre a votació en una consulta "consultiva i no vinculant", perquè "s'ha de pactar per seguir pactant".
És més, el líder d'UDC ha reconegut una "relliscada" en el preàmbul de la proposició quan diu que el resultat favorable al referèndum ha de tenir com a conseqüència la negociació entre Estat i Generalitat per "convertir en realitat jurídica" el resultat expressat a les urnes. Duran ha subratllat, en canvi, que la resta del text, i especialment la seva part normativa, deixa clar que el referèndum és "consultiu", i en cap cas vinculant, i que el que passi després dependrà de l'acord amb l'Estat.
"No es pretén que sigui Catalunya qui decideixi pel tot, el que es pretén és conèixer la posició de Catalunya respecte al seu futur polític. Aquí no es discuteix sobre la presència o no de Catalunya a Espanya, aquest no és un debat sobre la independència, en cap paràgraf fa referència a aquest contingut", ha remarcat.
"No es que no puguin, és que no volen"
Duran ha insistit que el govern espanyol pot autoritzar la celebració d'un referèndum consultiu. "No és que no puguin, és que no volen", ha dit, i ha preguntat per què, si és que ho creu tan inconstitucional, el PP no va recórrer al Tribunal Constitucional l'article de l'Estatut que dóna a la Generalitat la competència per convocar consultes populars.
També ha apuntat que es demana la transferència per convocar un referèndum, i no tots, i ha assegurat que hi ha doctrina del TC que ho preveu. "Aquest no és un plet jurídic, sinó un plet polític", ha conclòs.
