Diumenge, 07 de Març de 2021

Govern, experts i pimes alerten de 'l’opacitat' dels fons covid i de 'grans incògnites' en l’execució

L'IEF avisa que, quan arribin els diners, els sectors més afectats estaran 'massa dèbils' per la manca d'ajudes directes

24 de Gener de 2021, per ACN
  • El vicepresident de la Generalitat amb funcions de president, Pere Aragonès, escoltant la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, per videoconferència

    ACN

Els fons europeus són una "oportunitat històrica". Per primera vegada, la Unió Europea emetrà deute públic conjunt per finançar la "reconstrucció" dels països membres. Tot i això, els experts alerten de possibles entrebancs. "És un regal enverinat", avisa el director general de l'Institut d'Estudis Financers (IEF), Josep Soler, en declaracions a l'ACN. Algunes incògnites són quins requisits hauran de complir les empreses per optar a les ajudes, si l'Estat tindrà la capacitat d'executar tots els fons, o si les empreses més afectades per la crisi podran accedir-hi. "Com hi ha hagut poques ajudes directes als sectors més perjudicats, quan arribin els diners europeus, els trobarem massa dèbils perquè les inversions siguin útils", afegeix Soler.

Un dels grans dubtes sobre els fons europeus és si les empreses hauran de cofinançar els projectes o avançar la inversió. "Una bona part d'aquests fons preveu una coinversió del sector privat. És normal, perquè es vol que les ajudes multipliquin l'impacte en la societat i, a més, genera incentius privats en la mateixa direcció que els públics", explica el director general de l'IEF.

En cas que s'opti per aquesta fórmula, la gran incògnita és si hi podran accedir les companyies o els sectors més afectats per la crisi del coronavirus. "Que les empreses estiguin en condicions de fer inversions, encara que siguin del 30%, i que en alguns casos hagin d'avançar els diners, és un problema", adverteix el director de Relacions Internacionals de PIMEC, Jacint Soler.

Actualment, la patronal està recollint diferents projectes per optar als fons europeus. D'una banda, agrupa iniciatives d'inversió en digitalització i sostenibilitat de diferents empreses. Fins ara, la confederació ha rebut prop de 260 propostes. D'aquestes, un 49% pertanyen a la indústria, "molt més representada" que el seu pes dins l'economia catalana, d'un 17%.

Per altra banda, PIMEC insta les associacions, els gremis, els clústers i les agrupacions d'empreses a presentar "projectes tractors" mancomunats, amb un import mínim de 40 milions d'euros.

Una d'aquestes iniciatives proposava digitalitzar els gimnasos per poder transmetre les classes telemàticament, davant l'augment de les persones que fan esport a casa per les restriccions. "Ho vam començar a parlar a l'estiu, però des d'aleshores, els centres esportius han hagut de tancar dues vegades més i diuen que, quan arribin els diners, ja no tindran oxigen per invertir", lamenta el directiu de PIMEC.

En qualsevol cas, el director general de Promoció Econòmica, Competència i Regulació de la Generalitat, Lluís Juncà, assegura que "oficialment" no s'ha dit que calgui avançar els recursos per part de les empreses, com tampoc s'ha especificat si aquestes hauran de fer front a una part de la inversió.

Un altre dels reptes en la gestió dels fons europeus és la situació actual de l'economia espanyola. "Probablement, tenim un problema de fons. Com hi ha hagut poques ajudes directes als sectors més perjudicats, quan arribin els diners europeus, els trobarem massa dèbils perquè les inversions siguin útils", adverteix el director general de l'Institut d'Estudis Financers. Soler reclama "reanimar" aquests sectors amb recursos propis i recorda que Espanya pot recórrer al Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE) per aconseguir més finançament.

"Potser aquests diners ajudaran més als països del nord d'Europa, que no han estat tan afectats. Nosaltres, amb la pèrdua del turisme i el sector serveis, hem quedat molt tocats per la pandèmia", assegura el director de Relacions Internacionals de PIMEC.

"És difícil que a una empresa turística o un restaurant la digitalització o la sostenibilitat els permetin absorbir els afectats pels Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO) i els aturats", va afirmar el president del PP, Pablo Casado, en un acte al Cercle d'Economia.

"Hem de salvar les empreses abans de transformar-les", coincideix el director general de Promoció Estratègica. Juncà assegura que els fons europeus són una "oportunitat històrica" i, en alguns casos, "l'última oportunitat de pujar al tren de la modernització i posar les bases per a una economia sostenible i competitiva".

Tot i que, teòricament, els diners haurien d'arribar a l'Estat entre finals de febrer i principis de març, encara hi ha moltes incògnites al respecte. "Entenem que els fons del Next Generation EU són extremadament importants i estem una mica incrèduls veient l'opacitat amb la qual s'estan gestionant fins ara. La qualitat i la quantitat d'informació que ens dona el govern espanyol és molt deficitària i ens sembla que no és gaire seriós estar al gener i no tenir la clau de moltes preguntes que ens traslladen els actors involucrats", lamenta el director general de Promoció Econòmica.

"Fa mesos que treballem més basats en el sentit comú, els rumors que ens arriben des del govern espanyol i, sobretot, amb el què marca la Unió Europea, que no amb bases concretes", sentencia Juncà. "Encara estem molt lluny de conèixer com es distribuiran els fons", afegeix el director general de l'IEF, Josep Soler.

En principi, una part de la inversió s'articularà a través dels denominats Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE). Teòricament, aquesta partida rebrà el volum d'inversió més gran i agruparà grans projectes amb vocació transformadora formats tant per empreses privades com per administracions.

Per altra banda, els ministeris crearan convocatòries d'ajudes on s'hi podran presentar les empreses interessades. "Segurament" hi haurà també convenis entre el govern espanyol i les administracions públiques de les comunitats autònomes per gestionar els àmbits on aquestes tenen competències executives, com el turisme.

"Les úniques que tenen capacitat de presentar projectes d'aquesta magnitud en només quatre mesos són les grans corporacions i la mateixa administració", alerta el secretari general de CCOO a Catalunya, Javier Pacheco. Per evitar-ho, PIMEC reclama que un 60% del pressupost es destini a les petites i mitjanes empreses, tot i que reconeix que no hi ha percentatges fixos establerts.

"Aquest és un dels reptes", admet el director general de Promoció Econòmica. Juncà assegura que el Govern està treballant per intentar ajudar els sectors molt disseminats, com la restauració o el turisme, on un 99% de les empreses són petites i mitjanes. "No podem fer projectes per a cadascuna d'elles, però sí programes on les companyies puguin accedir a mòduls específics per digitalitzar-se, per exemple", explica.

Sobre tots aquests aspectes, plana el dubte de si el govern espanyol tindrà la capacitat necessària per comprometre tots els diners en el període establert per la Unió Europea. "Tenim una gran tradició de no executar els fons europeus que arriben", adverteix el director general de l'Institut d'Estudis Financers. "El 2020 hem deixat d'executar 38.000 milions d'euros de fons europeus", afegeix el líder del PP.

Davant aquesta situació, els experts recomanen agilitzar els tràmits administratius. En aquest sentit, el govern espanyol va aprovar a finals de desembre un Reial Decret llei de mesures urgents per a la modernització de l'administració. La norma estableix una pàgina web que actuarà com a finestreta única perquè les empreses puguin presentar projectes vinculats als fons europeus.

"Em consta que hi ha ajuntaments, comunitats autònomes i, fins i tot, ministeris preocupats perquè no tenen recursos humans i persones amb experiència per gestionar-ho", explica el director de Relacions Internacionals de PIMEC.

"És un repte colossal, però penso que s'aconseguirà", afirma el director general de Promoció Econòmica de la Generalitat. Així mateix, Juncà assegura que el Govern té "capacitat" per gestionar els fons europeus i està planificant un increment del personal per adaptar-se al previsible augment de la demanda.

Més enllà de les incògnites sobre els fons europeus, qui els gestionarà és també un dels temes més controvertits. Tant el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, com el conseller d'Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa, han reclamat en repetides ocasions tenir "veu pròpia" en el disseny dels fons.

"Tenint en compte que Catalunya és molt potent en l'àmbit industrial, que la gestió es faci des de Madrid és una mica perillós", sosté el director de Relacions Internacionals de PIMEC. "Quan som l'únic país on el gabinet del president decideix on van els fons, hi ha un risc d'eficàcia, d'execució i de clientelisme", adverteix el president del PP, Pablo Casado.


Els grans projectes de Catalunya

Més enllà d'aquests dubtes, les administracions ja han començat a treballar per garantir una correcta execució dels fons europeus. El Govern ha impulsat la creació del Comitè Assessor Catalunya – Next Generation, un òrgan col·legiat assessor de l'Executiu en matèria de projectes de transformació econòmica per optar als fons.

A principis de desembre, el Comitè va analitzar els 508 projectes rebuts fins a reagrupar-los en 400, amb l'objectiu de convertir-los en projectes més "ambiciosos, competitius i transformadors". D'aquests, el Govern preveu presentar-ne una vintena a l'executiu espanyol al llarg d'aquest gener perquè els incloguin com a PERTE.

Un d'aquests és la iniciativa del Barcelona Supercomputing Center per fer un projecte de disseny i prototipatge de xips, la qual cosa hauria de permetre a Catalunya esdevenir un "referent" en l'àmbit de la tecnologia a escala europea. Així mateix, el Govern presentarà un projecte que pretén impulsar un 'hub' de coneixement i indústria al voltant de l'hidrogen al Camp de Tarragona.

El tercer projecte destacat pertany al sector agroalimentari, el principal sector econòmic de Catalunya, i proposa la modernització dels regadius del Canal d'Urgell. Per portar a terme aquest projecte, que inclou més de 70.000 hectàrees de terreny, el director general de Promoció Econòmica creu que és imprescindible comptar amb el món local. "O tenim tots els municipis de les diferents comarques alineats, o aquest projecte no serà viable", admet.

En aquest sentit, aquest dimecres el vicepresident del Govern va plantejar la necessitat de fer un "front comú" amb el món local davant la "temptació centralitzadora" del govern espanyol en la planificació i l'execució dels fons europeus. En una reunió telemàtica entre el Govern i un seguit de representants de l'àmbit local, Aragonès va proposar la creació d'un consorci per obrir línies d'ajuts i subvencions, assessorar els municipis i donar-los suport en matèria de contractació pública.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

J. A. Carricondo  25 de Gener de 2021

Hi ha moltes despeses inútils!

No cal ser un 'expert' per veure que es llençant milions de manera i formes inútils. Cal ser molt més conscient per aturar el desgavell actual. On és la intel·ligència humana?