-
La presentació de l'informe s'ha realitzat a la Cambra de Comerç de Reus
ACN
Moderada recuperació i, en conseqüència, moderat optimisme, sobre l'evolució de l'economia del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Aquesta és la principal conclusió de l'informe de conjuntura que elaboren trimestralment les quatre cambres de comerç del territori, la Diputació de Tarragona i la URV. De l'estudi del primer trimestre d'enguany destaca la recuperació d'alguns indicadors, si bé es mantenen llums vermells en l'ocupació i sobretot l'atur -superior al 20%, dos punts per sobre de la mitjana catalana-, que és la dada més preocupant per als economistes. D'altra banda, com a dada positiva, s'ha detectat un augment del ritme exportador, especialment de petites i mitjanes empreses agroalimentàries i de fabricació d'aparells elèctrics i mecànics. En la presentació de l'estudi aquest dijous a la Cambra de Reus, els agents han aplaudit la formació de la taula estratègia pel corredor ferroviari mediterrani.
Indicadors estables sobre l'activitat econòmica del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre en el primer trimestre del 2016, seguint la tònica dels dos últims exercicis. Durant el primer trimestre, la creació d'ocupació s'ha estabilitzat i l'atur ha disminuït. La taxa d'atur de la zona en dades interanuals ha baixat gairebé dos punts, una xifra que consolida la línia de disminució iniciada el 2014.
Però tant l'ocupació com l'atur continuen molt per sota del què representaven a finals del 2008. "Això estructuralment és el més preocupant", ha afirmat l'autor de l'informe i professor de la URV, Joaquim Margalef. "Plantejament agredolç d'aquest primer trimestre perquè l'economia, tot i unes dècimes per sota, segueix el creixement del 2014 i 2015; hi ha un cert to de recuperació, si bé per uns impulsors externs", ha afegit.
"Una situació europea financera més estable i uns preus de les matèries primeres a la baixa ajuden a dinamitzar l'economia de l'àrea", ha dit Margalef, el qual però, planteja què passaria en un escenari en el qual aquests "vents de cua" deixessin de ser tan favorables. Sobre l'ocupació, les dades de la Seguretat Social mostren un augment en el nombre de treballadors afiliats. En dades interanuals, aquests han augmentat en 10.229.
Creació d'ocupació estable
Aquesta xifra representa el 9,56% de la variació catalana. L'increment ha tingut lloc principalment al Tarragonès i al Baix Camp, que representen el 77% del conjunt del Camp i l'Ebre. El nombre d'autònoms sobre el total de noves cotitzacions s'estabilitza a la baixa, amb preferència de les contractacions del règim general -és a dir, assalariades. El pes dels autònoms representa un 5,90% de la variació del nombre total de cotitzants.
Un atur encara alt
Pel que fa a l'atur, el nombre de desocupats al Camp i Terres de l'Ebre ha incrementat principalment en l'agricultura i, en menor grau, en els serveis. Per contra, ha disminuït en la indústria i la construcció, especialment entre els aturats de llarga durada, que han disminuït 8 punts. L'estudi recull que, entre 2012 i 2016, l'atur ha disminuït en més de 13.000 persones, ja que es van perdre 20.500 actius i 7.200 ocupats.
La construcció d'habitatges, en xifres planes
La construcció d'habitatges es troba en xifres planes, tot i l'augment relatiu.. El pes el sector ha perdut rellevància, tant en l'economia de la zona com del conjunt de Catalunya. Així, el nombre d'habitatges iniciats és inferior al d'acabats, que cada cop tenen menys pes en el total català. L'any 2012, les comarques de Tarragona van acollir el 20,71% dels habitatges acabats i el 18,83% dels iniciats a Catalunya, uns percentatges que al 2015 van disminuir fins al 10,67% i el 7,86%, respectivament.
D'altra banda, l'estudi també recull la variació mitjana de preus per habitatge i el descens que han patit des del 2012: un 18% en quatre anys. Aquesta disminució de preus també s'ha reflectit en l'habitatge usat, però la demanda d'aquest tipus d'immoble va augmentar l'any passat, mentre que la d'habitatge nou ha continuat a la baixa. També destaca la gran diferència de preu de venda al territori respecte el total català. El valor mitjà de venda és un 35% inferior a la zona que la mitjana catalana.
Tendència exportadora
L'indicador més positiu d'aquest trimestre en dades interanuals ha estat l'increment de les exportacions i un descens de la caiguda de les importacions. "Això demostra l'esforç exportador i la gran tasca que fan moltes empreses", ha afirmat Jordi Cáceres, responsable del Gabinet d'Estudis de la Cambra de Comerç de Tarragona. "El 80% d'aquestes exportacions es dirigeixen al mercat europeu; des de les cambres treballem per diversificar els mercats i anar allà on es perfilin mercats emergents", ha dit.
El futur ferroviari
Segons Cáceres, cal passar pàgina a l'etern debat pel "perjudici" de la qüestionada ubicació de l'estació del tren d'alta velocitat a Perafort i la Secuita i consensuar, entre tots els agents, un model ferroviari per al territori que doni resposta al transport de viatgers i mercaderies. En aquest sentit, els representants de les Cambres s'han mostrat satisfets del pla estratègic del corredor, com una infraestructura imprescindible per al territori.
"Si no ens posicionem podem ser un desert industrial", ha sentenciat Cáceres. En la mateixa línia, el catedràtic de la URV, Agustí Segarra, ha destacat els trams que estan en 'stand by' com els més preocupants, com el de Vandellòs a Tarragona, un "coll d'ampolla en una via feta el 1865 que, fins a dia d'avui, no s'ha tocat", ha manifestat Segarra.
L'IPC i l'oferta empresarial
En relació a l'IPC, des del 2011, és a dir, durant un període de cinc anys, la variació de l'indicador de preus de consum ha augmentat un 1,04% a les comarques tarragonines, mentre que al conjunt català ho ha fet en un 3,43% i a l'estat espanyol, en un 1,80%. La situació de l'IPC continua amb valor negatiu aquest primer trimestre d'enguany.
La variació dels centres de cotització ha estat significativa, amb un augment interanual a la demarcació del 2,66%, superior a la dada del total català. L'indicador de finançament bancari de l'activitat continua a la baixa i manté aquest ritme de disminució contínua des del 2009. Les dades del 2015 indiquen un descens mitjà superior al 10% del crèdit i una disminució de dipòsits del 2%.
El pes de la indústria
Segarra també ha destacat que, si bé en la majoria de les economies es dóna el fenomen de la desindustrialització, és a dir, una pèrdua de pes de la indústria -sobretot per l'entrada de productes intangibles en el mercat, com ara les TIC-, al Camp i l'Ebre continua sent el motor que reactiva l'economia. "El 70% de la població ocupada és en serveis, però el motor que ens traurà definitivament de la crisi és la indústria", ha conclòs.
