Prats: 'Per fer les APEU, necessitem que entre les associacions comercials de Reus hi hagi consens'

Reusdigital.cat conversa amb el regidor d'Empresa i Ocupació del consistori, Carles Prats (Reus, 1954). Aquest repassa l'acció duta a terme en els gairebé dos anys de mandat, tot posant l'accent en els contactes amb els diversos agents de la ciutat, com l'Associació de polígons de Reus (APIR), per estudiar la possibilitat d'implantar una anomenada Àrea de promoció econòmica industrial (APEI). També analitza a situació del comerç i la restauració, i els projectes de futur en un context tan delicat com el que vivim, marcat per les conseqüències de la pandèmia en l'activitat de les empreses del municipi. "Del que es tracta és de mantenir llocs de treball i de generar-ne, de buscar finançament per als projectes que puguin sortir i de posar-los en marxa", apunta sobre les prioritats en el camp de l'ocupació.

Quines necessitats planteja, el sector industrial de Reus, en un moment com l'actual?

Ens reunim sovint amb els actors econòmics de la ciutat. Recentment ens hem trobat amb l'Associació de polígons de Reus, precisament per copsar les seves necessitats. Recollim les demandes que tenen en qüestions com la neteja de les zones industrials, posem per cas. Des d'un punta de vista impositiu, el cert és que els empresaris valoren Reus com una ciutat cara si se la comprara amb l'entorn. És aquesta una qüestió que treballem conjuntament amb la regidoria d'Hisenda, per fer una diagnosi i valorar la situació. Ens és difícil però, com a consistori, imaginar-nos en un context amb menys ingressos. Hi ha la despesa corrent i estructural, que se'ns menja gran part del pressupost per fer altres accions. Pel que fa als polígons, estem estudiant la manera de col·laborar en l'establiment d'una Àrea de promoció econòmica industrial, una APEI, així com el comerç té les APEU. Hi ha possibilitats a prospeccionar per establir accions que es puguin fer en col·laboració. Poso d'exemple la vigilància. Si és una qüestió que comparteixen, serà més fàcil per a tots. A banda, tenim una problemàtica, no per la manca de sòl, sinó per la manca de sòl per a projectes grans. Treballem amb regidoria d'Economia i Coneixement per veure què s'hi pot fer, i hi ha comissions de treball. 

Que hi hagi un únic interlocutor, l'APIR, facilita les coses?

Cal entendre que els polígons tenen dinàmiques úniques, molt diferents de les del comerç, on sí que és cert que hi ha més entitats i associacions. A la indústria hi tenim multinacionals, filials, i un teixit productiu divers. Del que es tracta, al capdavall, és de generar ocupació, i d'aprofitar les característiques de la nostra ciutat. Si detectem possibilitats de creixement, cal aprofitar el moment i aconseguir que hi hagi sintonia entre l'Ajuntament i les empreses. Els polígons, per tant, han de fer un efecte crida per atraure noves empreses, i cal que vetllem per tal que no hi hagi deslocalització a les zones industrials; en definitiva, cal que fem que Reus sigui una ciutat atractiva per a diferents sectors d'activitat. Cal que la indústria de Reus sigui estable. 

I pel que fa al comerç i la restauració?

Pel que fa al comerç i la restauració, la visió és negativa perquè el sector s'ho està passant malament. Creiem que cal que es transformin, a nivell de digitalització, però també necessiten projectes col·laboratius. Per fer les APEU, necessitem que entre les associacions comercials de Reus hi hagi consens. Serà llavors quan, com a Ajuntament, entrarem al projecte per establir acords i implicar comerços que no estiguin associats. Si no és des de la col·laboració, és difícil poder tirar endavant les coses, i amb la pandèmia queda més clar que mai. 

Quina feina s'està fent, des de la regidoria?

El que estem fent, a través d'un extern, és que ens defineixin quines zones de la ciutat podrien ser una APEU. I això demana temps. Una cosa és la visió de l'Ajuntament, o d'una associació, i una altra el que vegi algú des de fora. Serà una feina tècnica. Un cop estigui enllestida, amb les associacions podrem fer la tasca conjunta de tirar endavant diversos projectes. Crec que les entitats comercials de la ciutat han de fer un esforç per posar-se d'acord perquè és necessari. Si no hi ha voluntat d'entesa, serà més complicat. 

Haureu de fer pedagogia.

Sí, i sense trepitjar el terreny de ningú. Ara som en el moment en què les associacions han de fer certa feina per separat, però com a regidor veig complicat poder portar una APEU al ple si abans no hi ha prou consens. A banda, més enllà del consens comercial n'hi haurà d'haver de polític, i no serà senzill. El que està clar és que l'APEU també ha de tenir interès com a projecte de ciutat; hem de tenir clares les prioritats i enfocar-lo cap al Reus de futur que volem. 

La pandèmia ha causat una caiguda en l'activitat del sector?

No l'atribuïm només a la pandèmia, sinó també als nous models de venda existents. No forçosament ha estat la covid, el que ha causat tots els tancaments, perquè alguns estaven anunciats abans, com és el cas dels establiments que tanquen per jubilació. En aquest cas, és cert que ens costa comunicar el projecte Reempresa, un servei que preveu precisament que si un professional deixa el negoci perquè es jubila el pugui deixar en mans d'algú que vol emprendre. 

Quina ha estat per ara, l'experiència?

Des de la regidoria el que fem és un servei d'acompanyament a les parts. Si veiem que hi ha la possibilitat que es produeixi el que anomenem la transmissió del negoci d'una part a l'altra, es fixa un preu. Després de tot, segons com el client no hi nota cap canvi, perquè el servei pot seguir sent el mateix, i els treballadors també. És quelcom que hem pogut fer per a diversos establiments de la ciutat, i trobo que és que hauria d'arribar a més gent; com a Ajuntament ens hem de marcar el repte d'aconseguir-ho. 

I pel que fa a l'ocupació?

És una qüestió a la qual dediquem molts esforços. Volem fomentar la formació i l'ocupació, i s'hi estan destinant partides pressupostàries. Tenim sobre la taula el Pla estratègic d'ocupació, i a finals de l'any passat hi va haver taules de treball i espais de debat entre els diferents actors per analitzar la situació. El pla estarà enllestit cap a finals de juny, i ens permetrà treballar a mitjà termini amb unes línies molt clares d'actuació. Del que es tracta és de mantenir l'ocupació i generar-la, de buscar finançament per als projectes que puguin sortir i de posar-los en marxa. Cal generar ocupació des de la formació. Tenim gent aturada poc qualificada. Hi ha gent, posem per cas, que no coneix l'idioma, o que no ha passat de peó. La franja més vulnerable és dels 45 anys en endavant, i hi ha gent que no rep cap mena d'ingrés. En conseqüència, tenim també un problema de caràcter social. Per això ha estat que en el segon 'Pla de reactivació', que de fet és una continuació del ja existent, hem volgut posar l'accent en la generació de feina. Cal definir projectes, involucrar-hi qui pot crear llocs de treballar i anar tots a l'una. 

On posa l'accent, doncs, el segon 'Pla de reactivació econòmica i social'?

Les actuacions passen per poder donar suport als sectors que s'han vist més afectats per les restriccions, com ara pel que fa a l'aforament. En el seu moment es van plantejar línies genèriques de subvencions, si bé n'hi va haver una d'específica per als agents culturals, per les seves característiques i pels seus paràmetres. El que estem fent ara és estudiar quins sectors concrets poden ser objecte d'un ajut des de la regidoria. 

La mobilització dels paradistes i les accions de l'oposició hi han tingut a veure, en la pròrroga fins al 2024 del mercat del Carrilet?

Espero que se'm cregui, però res ha tingut cap influència en la decisió que s'ha pres. Les consultes fetes ens deien que els contractes no es podien prorrogar perquè els existents eren condicionats a trobar un nou operador per al mercat. Hi vam treballar, ens vam moure, però en aquests moments és difícil perquè els operadors tenen els seus projectes molt definits i els costa implicar-se amb un mercat. Vam pensar que els havíem de comunicar la decisió amb temps, als paradistes, per tal que es planifiquessin el futur; i pensant en ells vam oferir-los traslladar-se al mercat central. Amb la pandèmia, pel recorregut i per la complexitat del projecte previst a la zona sud, calen una sèrie d'actuacions prèvies i de negociacions amb la Generalitat que demanen temps. Sabent-ho, vam anar a Secretaria i intervenció, des d'on se'ns va dir que el projecte s'havia de definir més. Tot plegat, i lligat a un procés participatiu, feia endarrerir més el projecte. Vam presentar l'esbós del projecte, i va ser quan llavors des de Serveis Territorials ens van plantejar aquesta data. Va ser llavors quan vam demanar que se'ns permetés prorrogar els contractes. Quan en vam tenir la certesa al 100%, vam comunicar la decisió. 

El procés participatiu sobre el projecte a la zona sud agafarà forma abans que s'acabi la pròrroga? Cap al 2023?

És possible. Nosaltres intentarem fer constar que la transformació és necessària, i que se'n pot beneficiar la gent que visqui allà i la ciutat sencera. 

Hi podria haver un govern diferent, però. 

Si arriba algú altre i no vol tirar endavant el projecte, serà la responsabilitat per haver perdut una gran oportunitat. Cal tenir en compte que estem treballant en un nou projecte per tal que hi hagi venda de producte fresc a la zona. 

Una alternativa al mercat actual, doncs?

Creiem que hi ha d'haver comerç de proximitat de producte fresc, i hi estem treballant. Intentarem veure com el tirem endavant.